En José María va començar a circular amb el seu taxi l'any 1992, pocs mesos abans de la inauguració de les rondes. Quan es van estrenar, explica, només els taxistes s'atrevien a fer-les servir. JOSÉ MARÍA SÁNCHEZ "Era una gozada. A los usuarios les costó bastante acostumbrarse, no la usaban." Els 35 quilòmetres de l'anell de ronda es van fer a a corre-cuita. Havia d'estar acabat per a la cita olímpica. Molts trams es van fer sense voral, un dels grans errors de l'obra a parer d'en José María. En pocs anys el volum de cotxes que absorbien les rondes es va multiplicar exponencialment. "Lo que también ha incitado las rondas es que haya mucho más parque móvil que antes. Antes había muchos menos coches, la gente se lo pensaba mucho más a la hora de cruzar la ciudad y se usaba mucho más el transporte público." Abans de les rondes, els cotxes que volien travessar la ciutat havien de fer-ho per carrers com el de València o el d'Aragó. A la centenària Casa Reus, situada a la intersecció d'aquest carrer amb el del Bruc, no tenen gaire bon record d'aquells temps. IMMACULADA PEIRÓN "Era una continuïtat de la carretera, hi passaven molts camions i autobusos. Dormir era molt complicat perquè era molt més sorollós que no pas ara." Les rondes van transformar, en més o menys mesura, els barris que travessava. La Nati vivia a Sarrià i va veure com la seva casa de lloguer, al carrer de Plantada, anava a terra a causa de les obres. La tranquil·litat de la zona es va esfumar. NATI ROCAMORA "En aquell moment per a mi va ser duríssim. Em va costar molt marxar, vam estar mirant tots els pisos i cases que es feien pel barri però a mesura que anaven passant una setmana, un mes, dos mesos, cada vegada tot era molt més car. El mateix valia molt més i molt més i molt més." A la zona de Canyelles, en canvi, molts veïns van celebrar la construcció de la ronda. En aquella època l'Ester era encara una nena. "Era una barranc. Sorra i escombraries. Hi havia gent que feia pràctiques de cotxe, hi havia rates. Jo recordo que no em deixaven baixar a jugar allà baix." Tampoc no va poder jugar a la ronda, evidentment, però el barri va agafar embranzida i ara, assegura, és un millor lloc per viure.

La ronda de Dalt i la ronda del Litoral no només van canviar la fisonomia dels barris per on es van traçar sinó que van incorporar un nou concepte de la mobilitat a la ciutat, els cinturons. L’objectiu era evitar el coll d’ampolla de les entrades per la Diagonal, la Meridiana i la Gran Via i treure trànsit al centre de la ciutat.

Les infraestructures i la mobilitat van atreure bona part de les inversions per convertir Barcelona en ciutat olímpica. La construcció de les rondes n’és l’exemple més clar. Es va traçar un anell viari de 35 quilòmetres per descongestionar vies com el carrer d’Aragó o el de València. Un altre exemple n’és l’ampliació que es va fer a l’aeroport per poder assumir un volum més gran de passatgers.