Continua l’anàlisi de la caixa negra del tramvia accidentat aquest dimecres a l’estació de Sant Adrià del Trambesòs, que ha de permetre esclarir exactament què va passar; per què el comboi no va frenar al final de la via i va acabar impactant contra la columna de la catenària, o si la causa va ser un problema mecànic o bé un error humà. També, si van funcionar correctament els sistemes de seguretat del tramvia.
Pel que fa a la conducció, un tramvia funciona més com un autobús que no pas com un tren, on hi ha multitud d’automatismes. Aquí, com que es transita per un entorn urbà, el conductor ha de tenir capacitat d’actuació ràpida i, per tant, decideix en tot moment si frena o accelera.
Ara bé, hi ha un element de seguretat que els tramvies comparteixen amb els trens: l’anomenat botó de l’home mort. Es tracta d’un polsador situat a la cabina que el conductor del tramvia ha d’anar accionant cada vuit segons amb la mà esquerra. Si no es fa així, s’activen automàticament els frens. Està pensat per detectar si el conductor ha tingut algun problema de salut, com un desmai, i no pot controlar el tramvia.
El final de la via disposa, a més, d’un petit topall que ajuda a frenar els combois. Serveix per acabar d’aturar-los quan arriben a la destinació, si es passen uns centímetres de la parada. Ara bé, aquest topall només és útil en cas que el tramvia hi arribi a una velocitat molt lenta.
