El subsol de Barcelona amaga algunes parades que mai no van arribar a veure passatgers i d’altres van veure com l’anar i venir de viatgers desapareixia d’un dia per l’altre. Són les conegudes com a estacions fantasma del metro de Barcelona. Et situem en un mapa en què es troben i quina és la història de cadascuna d’aquestes parades.
Estació fantasma de Correus
Els combois passen cada dia per l’estació de metro de Correus, però l’andana d’aquesta parada fa 52 anys que no la trepitja ningú. És una de les estacions fantasma de Barcelona i està situada entre Jaume I i la Barceloneta, concretament a via Laietana, entre els carrers d’Àngels Baixeras i la plaça d’Antoni López. Va inaugurar-se el 1934 com una estació temporal. Precisament, aquesta provisionalitat va fer que les dimensions de l’estació fossin més reduïdes i que les andanes no arribessin al metre i mig d’amplada.
Actualment, l’estació de Correus, restaurada el setembre passat, només es visible des del metro.
Estació fantasma de Banc
Protagonista d’algunes llegendes, els trens mai no van arribar a aturar-se a l’estació de Banc, que va quedar a mig construir i mai no va anomenar-se així. Aquesta parada fantasma s’ubicava a la via Laietana, sota la plaça d’Antoni Maura, i mai no va a entrar en funcionament perquè es considerava que es trobava massa a prop de les d’Urquinaona i Jaume I (L4). Tot i això, es va aprofitar el túnel perquè hi passes el metro a partir del 1926.
Segons TMB, aquesta estació havia de servir per recollir les recaptacions diàries i dipositar-les amb seguretat al Banc d’Espanya, situat a l’avinguda de la Catedral.
Estació fantasma de Gaudí
L’estació de Gaudí ho tenia tot a punt per començar a funcionar, però mai no ho va fer. Contenia les andanes, el vestíbul i els accessos des del carrer, un dels quals es troba a la cruïlla de Rosselló amb Lepant. Per entendre l’origen d’aquesta parada, que no va anomenar-se així oficialment, s’ha de retrocedir a l’inici de la construcció de l’L2. Aquesta línia havia de connectar el Paral·lel i Horta, passant per la Sagrera. La coincidència del tram entre Paral·lel i Sagrada Família amb la muralla medieval va fer que les autoritats modifiquessin el recorregut de l’L2 per fer-lo coincidir amb l’l’L5, tot aprofitant l’estació de Sagrada Família.
Actualment, aquesta estació acull magatzems de material, vestidors i altres dependències de TMB. La companyia de transports també fa parada a Gaudí durant els recorreguts amb metros històrics.
Estació fantasma de Ferran
L’estació de Ferran va ser una de les més efímeres del metro de Barcelona. Oberta el 1946, aquesta parada només va funcionar durant dues dècades i va formar part de la primera línia de metro de la ciutat, l’anomenat Gran Metro de Barcelona. Amb el perllongament de la línia, coneguda actualment com L3, la parada de Ferran va tenir els dies comptats per la seva proximitat a l’estació de Liceu. El seu tancament va provocar la indignació dels veïns, que van enviar nombroses cartes de protesta tant a la companyia com a l’Ajuntament.
Ara, l’antiga estació de Ferran, situada entre els carrers de Ferran i de la Unió, està tapiada i només conserva alguns vestigis.
Estació desapareguda de La Bordeta
No és ben be una estació fantasma, però forma part de les estacions desaparegudes del metro barceloní. La Bordeta es va inaugurar el 10 de juny del 1926 i va funcionar fins al 1983. Era la capçalera de la Línia 1, anomenada en aquell moment Ferrocarril Metropolità Transversal, i una de les poques parades en superfície a la ciutat. Els combois van deixar d’aturar-se a la Bordeta coincidint amb el perllongament de l’L1 des de Santa Eulàlia fins a la Torrassa.
Aquesta parada es fa servir a dia d’avui per a tasques tècniques de TMB.
