La primavera astronòmica ja és aquí, època d’esclat en general a la natura i de frenesí cantaire i reproductiu en el cas dels ocells, entre ells les tórtores. La proliferació del verd i d’espais enjardinats ha afavorit, durant els darrers anys, que no sigui tan estrany observar nius d’ocells a dalt els arbres al bell mig de Barcelona, o a tocar de la porta d’entrada al treball.
La història del niu de tórtores de betevé
Tot va començar a principis de febrer, quan alguns treballadors de betevé van fixar-se en la construcció d’un niu en un dels lledoners que hi ha a la plaça de Tísner, a tocar els estudis de betevé. Es tractava d’un niu menut, fet a base de branquillons, i instal·lat a poca altura, amb prou feines 4 m del terra. A partir d’aquí vam observar la presència continuada, aparentment inamovible, d’una tórtora turca (“Streptopelia decaocto”) dins del niu.
La hipòtesi que la tórtora podia estar incubant un ou va guanyar relleu durant el cap de setmana del festival Llum BCN 2019, els dies 15, 16 i 17 de febrer, jornades en les quals el Poblenou es va convertir per segon any en un gran laboratori d’experimentació a l’aire lliure a través de la llum. La tórtora va aguantar el tipus i va continuar incubant els ous, malgrat el soroll i que la plaça de Tísner es va omplir de gom a gom durant les tres jornades consecutives a causa de la videoprojecció d’una cascada a la façana de betevé.
Neixen els polls de tórtora
La incubació dels ous de tórtora sol durar entre 14 i 18 dies, i mascle i femella solen fer torns: el mascle en té cura de dia i la femella, de nit.
El dissabte 9 de març, veient que la tórtora continuava quieta dalt el niu, i fent números, vam suposar que ja havien d’haver nascut els petits. Vam esperar a primera hora de la tarda, moment en el qual havíem observat que la tórtora marxava durant una estona cada dia, i vam enregistrar imatges del niu mitjançant el telèfon mòbil, amb molta cura i amb l’ajuda d’una escala i d’una perxa. Efectivament, l’experiment va ser un èxit i vam poder comprovar que dins el niu hi havia dos pollets, menuts encara i desproveïts de plomes.
Creixement ràpid dels pollets fins a abandonar el niu
Les tórtores solen trigar unes tres setmanes des que surten de l’ou fins que abandonen el niu, és a dir, fins que són capaces de volar de forma autònoma. Aquest curt període de temps fins que s’independitzen implica que el creixement d’aquestes aus sigui realment molt ràpid. Prova d’això en són les imatges registrades el dia 15 de març, quan encara no feia una setmana després de la filmació de les primeres. Aquell dia, els pollets havien crescut de forma molt notable, ja tenien plomes, malgrat que encara es mantenien totalment quiets encaixats dins del niu, el qual ja se’ls començava a quedar petit.
Tan sols tres dies després, el 18 de març, els dos exemplars joves havien continuat creixent i ja començaven a obrir les ales i fer els primers intents de sortir del niu. El 21 de març les dues tórtores ja sortiren del niu i efectuaven els primers vols, curts, a l’entorn del niu i les branques del lledoner que els acollia.
Què els passarà d’ara endavant?
Segons Sergi Garcia, tècnic de l’associació Galanthus, probablement les tórtores joves restaran encara uns quants dies més al voltant del niu i els pares encara les alimentaran. Arribarà un moment, però, en el qual tindran prou autonomia com per alimentar-se soles i aleshores acabaran marxant.
La tórtora turca és una espècie totalment sedentària i tan sols els individus joves realitzen desplaçaments curts per localitzar localitats properes. És de costums antropòfils ja que viu juntament amb l’home i s’instal·la en parcs i jardins, on nia en arbres, preferentment en pins i xiprers. La cria té lloc entre el març i l’octubre i habitualment fa entre dues i quatre postes, de dos o tres ous cadascuna. S’alimenta, igual que els coloms, sobretot de gra i insectes.
La tórtora turca: un exemple de colonització
La tórtora turca és una espècie relativament recent a Catalunya i a Europa. A finals del segle XIX aquesta espècie vivia en zones temperades d’Àsia, entre Turquia i el sud de la Xina.
La tórtora turca va penetrar a Europa i el nord d’Àfrica des d’Àsia a principis del segle XX, per bé que la veritable expansió cap a l’Occident es va produir a partir del 1928. Als anys 50 va arribar a França i als anys 60 a les costes mediterrànies franceses. A Catalunya la colonització es va començar a dur a terme durant els anys 70.
La tórtora europea (“Streptopelia turtur”) és una espècie estival a Europa que passa l’hivern al sud del Sàhara. Aquesta au, a diferència de la turca, es troba actualment amenaçada i en una situació molt delicada. La població europea ha caigut de forma dràstica a causa de l’ús de pesticides, la sequera dels darrers anys al Sahel i de la pressió de caça a la qual és sotmesa durant la migració cap als països mediterranis, sobretot a Espanya.
