La calor es fa notar des de fa setmanes a la ciutat. La temperatura elevada, però, també té els seus aliats entre els arbres repartits per Barcelona, alguns dels quals floreixen quan arriba la calor.
Aquest és el cas de dos arbres exòtics a casa nostra: l’arbre del foc i l’eritrina cresta de gall. Durant el mes de juny també floreixen la xicranda, la tipuana, el til·ler i l’acàcia de Constantinoble.
L’arbre del foc, un dels arbres tropicals més bonics del món
L’arbre del foc (Brachychiton acerifolius) era un arbre fins fa no gaires anys quasi desconegut pels barcelonins. Es tracta d’una de les noves espècies d’arbrat viari que s’ha comprovat que toleren bé la sequera, la contaminació i la temperatura elevada.
Tampoc sol patir gaires problemes sanitaris. És un bon candidat, en definitiva, en un context de canvi climàtic i de contaminació atmosfèrica alta com l’actual. El nom d’aquest arbre fa honor a les seves flors espectaculars, de color vermell encès. Es tracta d’un arbre forà, originari de Nova Gal·les del Sud i Queensland (Austràlia).
L’arbre, de port piramidal, sol tenir una alçària mitjana d’entre vuit i 15 metres, tot i que al seu hàbitat austral pot arribar als 40 metres d’alçària. Les fulles, grans en conjunt, solen caure en èpoques seques de forma efímera, a Barcelona ho fa abans que floreixi a principis d’estiu. Es tracta, per tant, d’un arbre semiperennifoli.
A Austràlia aquest arbre acostuma a florir a finals de primavera, abans no arribin les pluges de l’estiu. A Barcelona la floració és irregular entre exemplars, per bé que de mitjana es produeix entre el juny i principis d’agost.
A Barcelona cada cop se’n veuen més. En podem trobar exemplars antics (més de 75 anys) als Jardins de Mossèn Costa i Llobera (Montjuïc), al Jardí d’Aclimatació de Montjuïc i al Parc de la Ciutadella.
També hi ha exemplars joves de forma dispersa a diversos carrers i jardins de la ciutat: als Jardins de la Universitat (plaça de la Universitat), al carrer del Rosselló, al Poblenou (Sancho de Ávila), al barri de la Sagrera, al Carmel i a l’avinguda del Marquès de l’Argentera, entre d’altres.
L’eritrina cresta de gall
L’eritrina cresta de gall (Erythrina crista-galli) és un arbre caducifoli nadiu de l’Amèrica del Sud, de països com l’Argentina, l’Uruguai, el Brasil, Bolívia i el Paraguai.
El seu nom fa referència a les seves flors, les quals imiten les crestes d’un gall. És la flor nacional de l’Argentina i l’Uruguai.
Floreix de manera espectacular entre els mesos de juny i juliol i sovint fa una reflorida al setembre i l’octubre, amb flors de 5 a 6 cm, de color vermell brillant, disposades en raïms. S’usa en jardineria com a arbre aïllat en parcs, jardins i places i com a arbre viari en passeigs.
En podem trobar a diversos indrets de Barcelona. Hi ha un exemplar catalogat a la confluència del carrer d’Aragó amb el dels Enamorats, però també al Parc de la Ciutadella, al passeig de Sant Joan, a Glòries, a la plaça de Catalunya, al Parc de Diagonal Mar i als Jardins del Doctor Roig i Raventós, entre d’altres.
