til·ler Barcelona floreix olor perfum juny 2024
Flor de til·ler a mitjans de juny a Barcelona

La primavera és una estació d’olors als carrers de la ciutat, on hi ha molta presència de determinades espècies d’arbres, arbustos i lianes que floreixen per aquestes dates.

Les mèlies, per exemple, desprenen un perfum intens i molt particular entre finals d’abril i principis de maig. Al maig també floreix i desprèn perfum el pitòspor, un arbust nadiu del Japó plantat per fer tancaments a molts jardins, i floreix el gessamí estrellat, una liana d’olor penetrant.

Ara, durant el juny, despunta l’olor dels til·lers, un arbre habitual a moltes ciutats de clima humit i fresc d’Europa, però també ben present en alguns carrers de Barcelona, entre els quals la rambla de Catalunya.

A Barcelona hi conviuen fins a sis espècies de til·lers

El til·ler és un arbre de fulles caduques que a la tardor adquireixen tonalitats grogoses. Les flors, de color groc crema, es caracteritzen per desprendre un perfum intens i agradable que no acostuma a passar desapercebut i que es detecta sovint a força distància, tal com passa amb les mèlies.

Flors de til·ler

A la ciutat de Barcelona hi coexisteixen unes quantes espècies, amb una floració entre finals de primavera i principis d’estiu, majoritàriament entre les mesos de juny i juliol.

Segons l’Atles de biodiversitat de l’Ajuntament de Barcelona, a la ciutat hi ha fins a sis espècies diferents de til·ler:

  • El til·ler americà (“Tilia americana”), nadiu de l’Amèrica del Nord.
  • El til·ler argentat (“Tilia tomentosa”), nadiu del centre i sud-est d’Europa i força resistent a la sequera.
  • El til·ler de fulla gran (“Tilia platyphyllos”) originari d’Europa i el nord-oest d’Àsia, juntament amb el til·ler de fulla petita (“Tilia cordata”).
  • El til·ler comú (“Tilia x europaea”), originari d’Europa i híbrid natural entre els til·lers de fulla grossa i petita.
  • El til·ler d’Armènia (“Tilia x euchlora”).

De til·lers en podem trobar a molts carrers i jardins de Barcelona. A banda de la rambla de Catalunya i del Poblenou, també són molt emblemàtics els que viuen als jardins del Palau de Pedralbes, a la Vil·la Amèlia, i a la Ciutadella.

La sequera i la calor extrema dels darrers estius també ha passat factura als til·lers

El til·ler, com a espècie pròpia de climes humits i frescos, ho passa malament quan la calor és massa intensa i sobretot si no disposa de prou aigua al subsol. La greu sequera que ha afectat Barcelona i Catalunya els darrers tres anys també ha passat factura a alguns exemplars, que no han pogut sobreviure.

Exemplars de til·ler sec al carrer de Pere IV, al Poblenou

Aquests dies, a tall d’exemple, es poden observar alguns exemplars aïllats sense fulles, morts, al carrer Pere IV del Poblenou. Probablement aquests arbres no van poder superar la calor intensa i la manca de pluja de la primavera i l’estiu del 2023.

Til·lers al carrer de Pere IV a mitjans de juny del 2024

Majoritàriament, però, els til·lers que poblen aquest carrer, entre Roc Boronat i l’avinguda Diagonal, mostren un aspecte verd i ufanós aquest dies. La pluja abundant d’aquesta primavera, sens dubte, ha estat un regal caigut del cel per a aquests exemplars i en conjunt per a tot l’arbrat de la trama urbana de Barcelona.

El til·ler, un arbre ideal per eliminar contaminants urbans

Els arbres urbans, a banda d’aportar-nos múltiples beneficis, també permeten lluitar contra la contaminació.

El til·ler és una de les espècies més eficients pel fet que té fulles molt grosses i piloses. Els pèls, presents al revers de la fulla, retenen i atrapen partícules en suspensió. Aquests contaminants queden enganxats a la fulla fins que la pluja els renta o bé les fulles cauen a la tardor.

Una altra espècie altament eficient per atrapar partícules en suspensió és l’alzina, ja que també té fulles recobertes de pèls per la part del darrere. A diferència del til·ler, l’alzina té fulles perennes, per tant pot capturar contaminants al llarg de tot l’any, a diferència dels caducifolis que només ho poden fer entre la primavera i la tardor.

Els arbres no tan sols retenen contaminants que es troben en suspensió (partícules en suspensió), sinó que també poden incorporar gasos contaminants, que entren a la fulla a través dels estomes (petites obertures que regulen l’intercanvi de gasos).

El gas contaminant s’acaba incorporant, finalment, a la planta, tot i que es tracta d’un procés molt complex que té a veure amb la fisiologia foliar i altres processos interns de l’arbre.

Els til·lers de la rambla de Catalunya

Uns dels til·lers més populars de la ciutat són potser els de la rambla de Catalunya. Pertanyen a tres espècies: el til·ler comú (“tilia x europaea”), el til·ler argentat (“tilia tomentosa”) i el til·ler de Crimea (“tilia x euchlora”).

Segons la pàgina web de l’Ajuntament de Barcelona, a llarg de la rambla de Catalunya hi ha un total de 322 til·lers, amb una brotada i floració que es converteix gairebé en un esdeveniment ciutadà cada primavera.

Els til·lers de la rambla de Catalunya estan inclosos en el catàleg d’arbres d’interès local de l’Ajuntament de Barcelona. Es van catalogar l’any 1996.

til·lers Barcelona
Els til·lers de la rambla de Catalunya a la tardor