La primavera és una estació d’olors dels carrers de la ciutat, on abunden determinades espècies d’arbres. Les mèlies, per exemple, desprenen un perfum intens i molt particular entre finals d’abril i principis de maig. Ara, durant el mes de juny, despunta l’olor dels til·lers, un arbre habitual a moltes ciutats de clima humit i fresc d’Europa, però també ben presents en alguns carrers de Barcelona, entre aquests la rambla de Catalunya.
A Barcelona hi conviuen fins a sis espècies de til·lers
El til·ler és un arbre de fulles caduques que a la tardor adquireixen tonalitats grogoses. Les flors, de color groc crema, es caracteritzen per desprendre un perfum intens i agradable que no acostuma a passar desapercebut, i que es detecta sovint a força distància, tal com passa amb les mèlies.
A la ciutat de Barcelona hi coexisteixen diverses espècies, la floració de les quals es produeix entre finals de primavera i principis d’estiu, majoritàriament entre les mesos de juny i juliol.
Segons l’Atles de biodiversitat de l’Ajuntament de Barcelona, a la ciutat hi ha fins a sis espècies diferents de til·ler:
- El til·ler americà (“tilia americana”), nadiu de l’Amèrica del Nord.
- El til·ler argentat (“tilia tomentosa”), nadiu del centre i sud-est d’Europa i força resistent a la sequera.
- El til·ler de fulla gran (“tilia platyphyllos”) originari d’Europa i el nord-oest d’Àsia, juntament amb el til·ler de fulla petita (“tilia cordata”).
- El til·ler comú (“tilia x europaea”), originari d’Europa i híbrid natural entre els til·lers de fulla gran i petita.
- El til·ler d’Armènia (“tilia x euchlora”).
De til·lers en podem trobar a molts carrers i jardins de Barcelona. A banda de la rambla de Catalunya, del Poblenou, també són molt emblemàtics els qui viuen als jardins del Palau de Pedralbes, a la Vil·la Amèlia, o a la Ciutadella.
El til·ler, un arbre ideal per eliminar contaminants urbans
Els arbres urbans, a banda d’aportar-nos múltiples beneficis, també permeten lluitar contra la contaminació.
El til·ler és una de les espècies més eficients pel fet que té fulles molt grans i piloses. Els pèls, presents al revers de la fulla, retenen i atrapen partícules en suspensió. Aquests contaminants queden enganxats a la fulla fins que la pluja els renta o bé les fulles cauen a la tardor.
Una altra espècie altament eficient per atrapar partícules en suspensió és l’alzina, ja que també té fulles recobertes de pèls per la part posterior. A diferència del til·ler, l’alzina té fulles perennes, per tant pot capturar contaminants al llarg de tot l’any, a diferència dels caducifolis que només ho poden fer entre la primavera i la tardor.
Els arbres no tan sols retenen contaminants que es troben en suspensió (partícules en suspensió), sinó que també poden incorporar gasos contaminants, els quals entren a la fulla a través dels estomes (petites obertures que regulen l’intercanvi de gasos).
El gas contaminant s’acaba incorporant, finalment, a la planta, tot i que es tracta d’un procés molt complex que té a veure amb la fisiologia foliar i altres processos interns de l’arbre.
Els til·lers de la rambla de Catalunya
Uns dels til·lers més populars de la ciutat són potser els de la rambla de Catalunya. Pertanyen a tres espècies: el til·ler comú (“tilia x europaea”), el til·ler argentat (“tilia tomentosa”) i el til·ler de Crimea (“tilia x euchlora”).
Segons la pàgina web de l’Ajuntament de Barcelona, a llarg de la rambla de Catalunya hi ha un total de 322 til·lers, la brotada i la floració dels quals es converteix gairebé en un esdeveniment ciutadà cada primavera.
Els til·lers de la rambla de Catalunya estan inclosos al catàleg d’Arbres d’interès local de l’Ajuntament de Barcelona. Van ser catalogats l’any 1996.
