Des del 1950,
moment en què van començar a tenir-se registres continus a tot Catalunya, la temperatura mitjana s’ha incrementat 1,7 ºC. Bona part d’aquest escalfament s’ha donat a partir del 1981. En només 37 anys, el termòmetre ha pujat 1,5 ºC. Però s’han produït altres canvis importants. No solament el clima és més càlid, si no que també plou menys en determinades zones del Principat. Des del 1950 ençà hi ha un 20% menys de precipitació als Pirineus, on hi ha les capçaleres dels principals rius de Catalunya. Tot plegat té l’origen en el canvi climàtic causat per l’home, a partir de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle. Les conseqüències directes sobre l’entorn són evidents.
Pel cap d’Àrea de Climatologia del Servei de Meteorologia de Catalunya, Marc Prohom, “Barcelona s’assemblarà cada vegada més al clima que té Màlaga”. I afegeix que “fins i tot a finals del segle XXI ens podríem acostar a la temperatura que té Alger”.
Més risc d’incendis forestals
L’augment de temperatura i l’escassedat de pluges, actuen com a percutors d’una altra de les conseqüències del canvi climàtic: els incendis forestals. El cap de l’Àrea dels Grups d’Actuació Forestal (GRAF) dels Bombers de la Generalitat de Catalunya, Marc Castellnou, afirma que “hem vist campanyes als anys 70 que no tenien cap dia crític i ja l’any passat, el 2017, vam tenir 91 dies crítics” i sentencia que “això va molt més enllà del que és estiu”. A aquest fet s’hi afegeix que la majoria de boscos catalans es troben fora de rang climàtic, és a dir, els seus ecosistemes ja no són propis del clima actual, més sec i calorós, i competeixen per aigua i nutrients.
Per Castellnou, cal canviar el paradigma pel que fa als incendis forestals. És necessari mirar el bosc com un ecosistema que ha d’evolucionar i renovar-se. I es qüestiona si “en aquest moment de canvi climàtic, la nostra responsabilitat és lluitar contra els incendis amb totes les nostres forces, o hem de començar a entendre que hem d’ajudar els nostres boscos, els nostres ecosistemes a fer aquesta transició, a adaptar-se a aquest nou clima per conservar el màxim de biodiversitat possible?”
El responsable de l’Àrea d’Adaptació de l’Oficina del Canvi Climàtic ofereix el mateix diagnòstic. Gabriel Borràs considera que “hi ha una part molt important de la superfície forestal a Catalunya que no es gestiona” i afegeix que “el fet de no gestionar els boscos fa que en un context en el qual la temperatura cada vegada és més elevada, la disponibilitat d’aigua és més reduïda, tenim molts arbres per hectàrea competint per poca aigua, per poc sòl, per poca matèria orgànica, tot plegat fa que siguin boscos que difícilment podran evolucionar cap a un estat de maduració”.
L’èxit en la prevenció d’incendis, més biomassa que pot cremar
El 64 % de la superfície de Catalunya és forestal. La majoria de boscos no es gestionen i el Parc Natural de Collserola no n’és una excepció. El cap de l’Àrea dels Grups d’Actuació Forestal, Marc Castellnou, alerta del risc d’excessiva càrrega de biomassa acumulada al sotabosc, en part gràcies a l’èxit de les campanyes contra els incendis forestals. Gabriel Borràs també és de la mateixa opinió. Afirma que “cada èxit en la prevenció de campanyes d’incendis forestals és més biomassa, és més combustible que afegim per a la campanya de l’any següent. Fins al punt que podem morir d’èxit”.
