Les rieres són tot un clàssic de la geografia del nostre país. Es tracta de cursos fluvials de pocs quilòmetres de longitud, amb un fort pendent sobretot al tram inicial i amb una conca de recepció prou petita que els fa molt sensibles a patir avingudes sobtades en cas de xàfecs intensos. Sovint s’utilitzaven com a camí per accedir a zones de conreu o a altres poblacions, i molts nuclis urbans s’hi han vertebrat al voltant.
Encara que si parlem de rieres de ben segur que molta gent pensarà en la comarca del Maresme, Barcelona no és cap excepció i també en té una xarxa densa. Ara bé, el fet que avui en dia estiguin integrades dins la trama urbana, fan que tot sovint passin desapercebudes.
Dins del terme municipal hi ha desenes de rieres i torrents, tal com es mostra al mapa de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). La majoria neixen al vessant marítim de Collserola o a la falda dels turons de la ciutat i desemboquen directament al mar, però no tots. La riera de Sant Andreu, la de Peixauet i el torrent d’Estadella, per exemple, aporten les seves aigües al riu Besòs.
La riera d’Horta i la riera Blanca tenen les conques més extenses
La conca de la riera d’Horta és la més extensa de totes, amb una superfície que s’apropa als 15 km2. Neix amb l’aiguabarreig del torrent dels Agudells i el torrent de Sant Genís, darrere del turó del Carmel. De mica en mica, aigües avall, s’hi van incorporant altres torrents, com el de Can Cortada i la riera de Marcel·lí per l’esquerra, i el torrent de la Carabassa per la dreta.
La segona conca que té més superfície és la de la riera Blanca, a l’oest de la ciutat, que també frega els 15 km2. Aquesta riera, avui en dia, fa de límit entre els termes municipals de Barcelona i de l’Hospitalet de Llobregat. Recull les aigües de Pedralbes, Sarrià i Sants. L’inici de la riera és allà on conflueixen la riera de Pedralbes i el torrent de Can Caralleu, al sud de Sarrià. Més avall, a l’altura del Camp Nou, s’hi uneixen el torrent de la Font del General i el torrent de les Roses. Finalment, a l’oest de Montjuïc, hi aporten les aigües el torrent d’Escuder i el torrent de Sants.
La riera de Vallvidrera, una excepció
Hi ha una petita part del terme municipal de Barcelona que es troba al vessant interior de Collserola. Correspon a la zona de Rectoret, les Planes i Mas Guimbau. En aquest sector hi ha la riera de Vallvidrera, que rep l’aigua de diversos torrents com el de la Budellera, el d’en Ferrer o el de Castellví, i desemboca al riu Llobregat, a l’altura de Molins de Rei.
La vall d’aquesta riera està orientada de sud a nord, al revés de la resta de les que hi ha a Barcelona, i això la converteix en una zona més fresca i humida. De fet, és aquí on es troben els punts més freds de Barcelona, com el revolt de les Monges.
Alguns dels grans passejos o avingudes ressegueixen antigues rieres
Segons el mapa de l’ICGC, per les Rambles hi transcorre la riera de Collserola, que neix de la confluència de la riera d’en Malla amb la riera de Sant Miquel, no gaire lluny del Mercat del Ninot.
Però no és l’únic gran passeig o avinguda que ressegueix una riera. Pel Passeig de Sant Joan hi passa el torrent del Pecat, per la Rambla del Poblenou ho fa el torrent del Bogatell, per la Rambla de Prim, la riera d’Horta i, per Via Laietana, el torrent de l’Olla.
Les rieres, soterrades
El creixement de la ciutat de Barcelona ja havia obligat a desviar i canalitzar el tram més baix de diversos dels torrents i rieres segles enrere. Actualment, gairebé totes les rieres del terme municipal estan canalitzades, soterrades i urbanitzades. Només la part més alta dels torrents que neixen al vessant marítim de Collserola i la riera de Vallvidrera se’n salven. La resta han quedat integrats a la trama urbana.
Tot i això, en alguns dels carrers que ressegueixen el curs de les rieres hi ha senyals que mostren que encara ara, en situacions de grans aiguats, l’aigua pot baixar-hi amb força. Un exemple són els batiports que es conserven en algunes cases. Es tracta d’unes guies col·locades a banda i banda de la porta d’entrada on, en cas que el carrer s’ompli d’aigua, s’hi pot col·locar una post generalment de fusta per impedir que l’aigua hi acabi entrant. Ara bé, la instal·lació al llarg de les darreres dècades dels dipòsits pluvials al subsol barceloní ha fet reduir considerablement els episodis d’inundacions.
El nomenclàtor manté algunes referències
Alguns dels carrers de Barcelona mantenen la referència al torrent o a la riera que antigament hi passava. Alguns dels casos més coneguts són el carrer del Torrent de l’Olla, el de la Riera Blanca o el de la Riera d’Horta. De tots els carrers de Barcelona, en gairebé una desena hi apareix el terme “riera” i, en una dotzena, la paraula “torrent”. Fins i tot, ara fa pocs anys es va canviar el nom de l’avinguda del Príncep d’Astúries pel d’avinguda de la riera de Cassoles, amb la recuperació, així, del nom de l’antiga riera que recorria aquest carrer.
