A Barcelona, com a qualsevol altra zona urbana, les pluges, siguin del tipus que siguin, es recullen mitjançant la xarxa de clavegueram. Però què passa quan cauen molts litres en poc temps? Doncs que el cabal que pot assumir la xarxa esdevé insuficient i aleshores és quan es produeixen inundacions en alguns carrers, baixos, etc. Hem de tenir present que la xarxa no està separada, és a dir, que hi circula l’aigua de pluja i la residual que va cap a les depuradores. A aquest volum d’aigua residual, ja de per si important en una ciutat densament poblada com és Barcelona, s’hi afegeix el volum d’aigua de la pluja que cau. Per això hi ha un pla director de clavegueram que, justament, aquest 2019 s’actualitzarà per adaptar-se als reptes el canvi climàtic.
Els grans aiguats es regulen mitjançant els dipòsits d’aigües pluvials, infraestructures generalment soterrades, que emmagatzemen temporalment l’aigua que circula per la xarxa, fins que deixa de ploure. Els diferents dipòsits que hi ha a Barcelona són gestionats per l’empresa pública: Barcelona Cicle de l’Aigua SA. Concretament, les imatges d’aquest article, corresponen al dipòsit que hi ha sota del Parc Joan Miró amb una capacitat, atenció, de 55.000 metres cúbics: aproximadament 22 piscines olímpiques.
Aquestes infraestructures funcionen de la manera següent. D’entrada hi ha el col·lector d’aigua residual que, en condicions normals, duu l’aigua a la depuradora abans de llençar-la al medi. Quan es produeix un episodi de precipitacions intenses des de les oficines de BCASA monitoritzen en temps real el que passa, tant a l’exterior de la xarxa de clavegueram, amb una xarxa de 22 pluviòmetres automàtics que proporcionen dades de la pluja que cau i de la seva intensitat, imatges de radar, etc., com de l’interior de la xarxa amb mesuradors del nivell d’aigua que s’anomenen limnímetres.
El primer que s’activa és una comporta que desvia l’aigua cap a l’interior del dipòsit. El dipòsit del Parc Joan Miró té dos nivells: un d’uns sis metres d’altura i un altre d’uns 13 metres. L’aigua arriba al primer nivell i, si quan deixa de ploure i no s’ha omplert, es buida per gravetat obrint aquestes comportes que duen l’aigua de nou cap al col·lector i a la depuradora. Si continua plovent l’aigua passa a un segon nivell que es buida a través de quatre bombes. Tarden unes 10 hores a buidar-lo. En el cas més extrem que plogui tant que el dipòsit no pugui contenir més aigua, aleshores l’aigua surt per un sobreeixidor i se’n va directament al medi sense ser tractada.
En total hi ha 13 dipòsits en funcionament amb una capacitat de tractar el volum equivalent de 200 piscines olímpiques.
