Per tal de garantir la bona qualitat de l’aigua de bany i ambiental a les nostres platges i mars, hi ha instal·lacions que, a través d’un llarg procés, s’encarreguen d’eliminar tots aquells contaminants que d’altra banda serien abocats directament a mar, amb tot el que això implica, i que són els sistemes de sanejament. Gràcies a aquestes instal·lacions, per tant, gaudim d’una bona qualitat de l’aigua a les platges. No obstant això, cada cop que tenim precipitacions importants, ens trobem amb un problema recurrent que és la mala qualitat de l’aigua a les platges de Barcelona, fet que obliga a hissar la bandera vermella impossibilitant el bany.
Depurar l’aigua residual
Els sistemes de sanejament són aquelles instal·lacions que a través de procediments químics i físics s’encarreguen d’eliminar de l’aigua residual tots aquells elements que, en excés, impossibiliten que aquesta aigua es pugui abocar al medi, estem parlant de les depuradores.
A la ciutat de Barcelona, operen dues depuradores: la depuradora del Prat de Llobregat que amb una extensió de 37 hectàrees (5,2 vegades la mida del Camp Nou) és la més gran de Catalunya i de les més grans d’Europa, i la depuradora del Besòs soterrada al Parc del Fòrum.
La depuradora del Llobregat tracta aproximadament 200.000 litres d’aigua diaris (la meitat de la seva capacitat). Un terç procedent de Barcelona ciutat i la resta dels municipis del Baix Llobregat sud. L’altre 66 % de l’aigua residual barcelonina es tracta a a depuradora del Besòs.
L’aigua que arriba a les depuradores passa per dos zones de desbastament, una més grollera (sòlids més grans) i una altra més fins (pels més petits). D’aquesta manera, s’eliminen tots els sòlids (bastonets per les orelles, compreses, tampons…) que es llencen al vàter. Després l’aigua passa pel decantador primari que per gravetat (procediment físic) elimina de l’aigua els sòlids que encara puguin quedar. D’aquí l’aigua passa al reactor biològic (procediment químic) on tota una sèrie de bacteris eliminen la matèria orgànica present a l’aigua. Acabat aquest procés, l’aigua passa pel reactor secundari on s’extreuen, en forma de fang, els bacteris que han fet la digestió anteriorment. A partir d’aquest moment, l’aigua ja pot ser abocada al medi.
Xarxa de clavegueram unitària
El problema que tenim a Barcelona i a bona part del món és que la xarxa de clavegueram és unitària, és a dir, que tant l’aigua residual que generem a les llars, indústries, etc, com l’aigua que recullen els embornals del carrer quan plou passen pel mateix col·lector. En condicions normals, en temps sec o amb pluges poc importants, la xarxa de clavegueram és suficient com per conduir aquesta aigua cap a les depuradores i ser llençada al medi amb totes les garanties. A més, a Barcelona, tenim tota una sèrie de dipòsits pluvials que tenen la capacitat de retenir bona part de l’aigua amb precipitacions més importants. Ara bé, quan tot això falla, davant de grans tempestes amb pluges molt intenses i abundants, la xarxa es col·lapsa i, per tal de protegir els sistemes de sanejament, es fa un bypass que condueix l’aigua directament al mar.
Bandera vermella
Aquest és el motiu pel qual després d’una pluja intensa i abundant, durant uns dies, a les platges de Barcelona, trobem la bandera vermella, ja que la qualitat de l’aigua del bany és dolenta i, per tant, es prohibeix el bany. Aquest, però, no és l’únic cas en què s’hissa aquesta bandera, un altre dels motius és l’estat del mar i és que determinades situacions meteorològiques poden provocar un fort onatge o ressaca marítima que també aconselli prohibir el bany i no posar en perill els banyistes.
