Quan s’acaba l’hivern és el moment en el qual els Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya comencen la campanya anual de seguiment de la processionària, per tal de començar a fer balanç de l’afectació dels boscos catalans durant els mesos precedents. El treball de camp d’aquests especialistes, juntament amb la informació ciutadana obtinguda a través del projecte Alerta Forestal, permetran obtenir una radiografia fidel de l’estat de salut dels boscos catalans.
Com ha estat l’afectació al llarg de la tardor i l’hivern?
“A priori”, i segons ha notificat recentment el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), el centenar de fotos rebudes de moment al projecte Alerta Forestal indiquen que aquest hivern hi ha hagut, de nou, moltíssima processionària a les pinedes del país. Malgrat això, destaquen que la tardor freda i humida ha fet que el ritme del cicle de vida de les erugues s’hagi endarrerit i, per tant, que les erugues no hagin tingut gaire temps de menjar fulles.
Això ha afavorit que els boscos es veiessin verds encara a finals d’hivern, a diferència del que va passar l’any passat, en el qual la defoliació dels arbres va ser greu i va afectar grans extensions de bosc.
Podem abaixar la guàrdia?
Segons els experts d’Alerta Forestal convé ser prudents, ja que les properes setmanes i mesos seran clau. Caldrà estar pendents de si la primavera arrenca calorosa i les erugues allarguen la seva activitat abans d’enterrar-se a terra. En cas que així sigui, destaquen que podríem tenir algun ensurt i veure que l’estat dels boscos empitjora en una època en la qual l’eruga ja hauria d’estar enterrada. Aquest tipus d’anomalies del cicle, afegeixen, comencen a ser molt freqüents a causa del canvi climàtic.
El cicle de la processionària
La papallona de la processionària és de vol nocturn. A l’estiu la femella pon els ous agrupats damunt les acícules (fulles) dels pins. Al cap d’un mes neixen les erugues, que s’alimenten de les fulles dels pins.
Quan arriba el fred les erugues formen les conegudes bosses dins de les quals passaran l’hivern. De nit, les erugues en solen sortir per tal d’alimentar-se de les acícules de pi més properes, motiu pel qual de forma gradual van fent desaparèixer el fullatge dels arbres que les acullen.
Al final de l’hivern —cap al febrer i el març—, quan han completat el seu desenvolupament, les erugues baixen dels arbres i formen les processons amb l’objectiu de buscar un indret adequat per enterrar-se i construir el capoll –on fan la crisalidació– i donen lloc a noves papallones, per bé que algunes poden trigar dos o més anys a fer-ho.
Les defoliacions produïdes als pins, malgrat que són molt visibles i deixen sovint l’arbre sense fulles, no solen ser letals i l’arbre acostuma a recuperar-se a la primavera, quan treu novament fulles.
La processionària té alguns enemics naturals com els ocells insectívors (mallerengues) i una gran varietat d’insectes que n’ataquen les postes o les erugues.
La processionària, habitual també a Barcelona
La plaga de la processionària és present molt sovint també a la ciutat de Barcelona, sobretot a Collserola, a Montjuïc i als turons i parcs i jardins de la part alta, on predominen les formacions de pi blanc i pi pinyoner.
Enguany la seva presència ha estat especialment primerenca —se’n van començar a veure al desembre i al gener— a causa de la suavitat tèrmica de finals de tardor i principis d’hivern. La tardor, especialment plujosa, a més, va fer minvar l’efectivitat dels tractaments biològics efectuats amb el bacteri “Bacillus thuringiensis”.
