Collserola no és només el gran pulmó verd de la ciutat de Barcelona o un gran bosc on anar a realitzar activitats de lleure. El Parc de Collserola també engloba un bon nombre de pagesos i productors que s’encarreguen de produir aliments de proximitat, tenen cura de l’entorn i mantenen el patrimoni alimentari.
El catàleg de la pagesia de Collserola
Al Parc Natural de la Serra de Collserola es produeixen i elaboren actualment una gran varietat d’aliments de qualitat. Collserola disposa d’una vintena de productores i productors distribuïts arreu del parc que engloben una gran diversitat de productes: horta, mandarines, oli, vi, fruita, cereals, farratges, bolets, cabrit, farratges i mel, entre d’altres.
El manteniment de l’agricultura, la ramaderia i la silvicultura contribueix a conservar la biodiversitat de Collserola, però també a preservar el patrimoni cultural vinculat a aquestes activitats: masies, cellers, marges de pedra seca, tècniques de cultiu, varietats antigues d’hortalisses, etc.
2.000 mandariners a tocar de Barcelona
A menys de cinc quilòmetres en línia recta de la plaça de Catalunya de Barcelona, en un enclavament privilegiat orientat al sud, entre Montbau i el turó de la Magarola, hi ha la finca de Can Carlets, on des del 2002 es cultiven mandariners. Actualment n’hi ha 2.200.
Aquests fruiters creixen en antigues feixes de vinya que es reguen per degoteig, usant l’aigua procedent d’un pou. El sistema de conreu és ecològic i tradicional i tota la feina es fa a mà.
La mandarina que es cultiva és la clemenules, una varietat que es comença a collir per Tots Sants i s’acaba aproximament per Reis. Carles Colomé, masover de Can Carlets, explica que el principal limitant d’aquest cultiu és el fred, és a dir les glaçades.
Estadísticament, però, els mesos més freds a Collserola són el gener i el febrer, un fet que n’afavoreix el cultiu en aquesta zona. Les taronges són més tardanes que les mandarines, es cullen a partir del gener o el febrer. És per aquesta raó que, tot i que es pretén provar-ne el cultiu en un futur, “a priori” no sembla tan idoni pel fet que el fred de l’hivern en podria malmetre la collita.
Les mandarines de Can Carlets es comercialitzen només durant els mesos de producció mitjançant el sistema d’apadrinament, un projecte que contribueix a la conservació de l’entorn, i que es retorna en forma de 30 kg de mandarines ecològiques i la possibilitat de participar en diverses activitats que s’organitzen a Can Carlets.
Vi, tomàquet mandó o bròquil de Santa Teresa
A la masia de Can Calopa de Dalt, dins del terme de Barcelona, s’elaboren vins de qualitat mitjançant un projecte d’integració social i laboral per a persones amb discapacitat impulsat per L’Olivera Cooperativa. El conreu de vinya en aquest sector de Collserola es va recuperar l’any 2001. El vi es comercialitza amb els noms de Vinyes de Barcelona i Vinyes de Collserola. Les varietats de vi són syrah i garnatxa.
El tomàquet mandó és una varietat autòctona i tradicional de Collserola, que estava en perill d’extinció, i es va recuperar ara fa uns 20 anys a la finca de Can Mandó. Es tracta d’un tomàquet de pell fina, gros i molt saborós que ara ja cultiven i comercialitzen diversos productors de Collserola.
Un altre exemple similar és el del bròquil de Santa Teresa, que, després de dècades, s’ha tornat a cultivar i comercialitzar. Es tracta d’una hortalissa antiga originària del Vallès i autòctona del Parc Natural de Collserola, que es caracteritza pel color morat i que rep aquest nou pel fet de collir-se tradicionalment el 15 d’octubre, per Santa Teresa. Aquesta varietat antiga es caracteritza per ser menys productiva però més gustosa que les varietats actuals.
El projecte Alimentem Collserola
Alimentem Collserola és un projecte de dinamització local agroecològica que es va iniciar pròpiament l’any 2015, però que és la culminació d’un procés iniciat l’any 1987, quan es va aprovar el Pla especial del Parc de Collserola. En aquell moment ja es va veure que calia reactivar l’activitat agrícola i ramadera com a forma de gestió del territori, i es van iniciar les primeres actuacions de recuperació de les activitats tradicionals.
L’any 2013 el Consorci del Parc de Collserola va publicar el Pla agropecuari del Parc Natural de la Serra de Collserola amb l’objectiu de reactivar-ne i endreçar-ne les activitats agràries i ramaderes.
Joan Vilamú, tècnic del Servei de Medi Natural del Parc de Collserola, destaca que un dels objectius principals és aconseguir no perdre més superfície agrícola i fins i tot guanyar-ne per tal d’arribar al 6 %. Recorda que des de l’any 1956 s’ha perdut un 72 % de superfície.
La idea de la recuperació pretén, a més, fomentar la producció agrícola i la generació de rendes dels pagesos —o productors del parc—, i mantenir la biodiversitat del Parc de Collserola, ja que els espais oberts de cultius o pastures n’afavoreixen la diversitat d’animals i de flora, i a més, minimitzen el risc d’incendis forestals pel fet de fragmentar el territori.
El projecte Alimentem Collserola ha constat de diverses fases. Inicialment, el 2016, es van visitar i entrevistar 12 productors del parc per tal d’identificar-ne les problemàtiques, necessitats i potencialitats. Posteriorment, en una segona fase, es va ampliar l’àmbit de treball no només als pagesos, sinó a altres agents del sistema alimentari, des de la producció fins al consum, com entitats o cooperatives.
Es va fer una diagnosi i l’any 2018 es va definir un pla d’acció que marca un seguit de línies estratègiques i accions concretes. Actualment, el projecte es troba en la fase d’implantació d’aquest pla d’acció, que s’allargarà fins al 2020. L’any 2020 es farà una reavaluació del projecte.
El parc fa l’acompanyament dels productors en termes d’assessorament, recursos i cerca de finançament.
Marca de garantia Producte de Collserola
Els productors del Parc de Collserola disposen d’aquest distintiu de garantia propi. Aquest segell requereix, entre molts altres requisits, que els productes siguin ecològics.
Segons Vilamú es tracta d’una marca genèrica que engloba gran diversitat de productes i que permet que se n’hi vagin incorporant de nous amb el temps.
