cel nocturn
El juliol és un mes idoni per gaudir del cel nocturn

Juliol i agost solen ser els mesos de l’any en els quals més ens fixem en el cel nocturn a causa de l’increment de la nostra activitat social en hores nocturnes, la bona temperatura o el període de vacances. Enguany podrem contemplar diversos planetes a ull nu o la pluja d’estels delta-Aquàrids entre molts altres esdeveniments i fenòmens astronòmics.

Saturn, un dels primers a aparèixer quan es fa fosc

Saturn es fa visible poc després de la posta de sol, però mirant cap a l’altre costat del cel, és a dir, cap a llevant. Al cap d’una estona s’hi afegeix Júpiter, que també apareix per l’est.

Ambdós planetes ens acompanyen al llarg de tota la nit fins que, de matinada, s’acaben amagant pel sud.

Júpiter i Saturn, a les 0 h del dia 20 de juliol. Font: Stellarium

Mercuri, visible de bon matí a principis de juliol

Mercuri es deixarà veure només per als més matiners. Només es podrà contemplar durant els primeres dies del mes a l’alba i mirant cap a llevant, molt baix respecte de l’horitzó.

Mercuri, a les 5.45 h del dia 11 de juliol. Font: Stellarium

Mart i Venus, poc visibles

A diferència d’altres anys que Mart -el planeta vermell- es fa molt evident al cel nocturn, actualment Mart es fa visible només quan es fa fosc baix a l’horitzó, mirant cap a l’oest. Molt a prop, en la mateixa regió del cel, s’hi pot observar Venus.

El dia 12 de juliol Venus i Mart es veuran especialment pròxims, gairebé com un únic punt al cel. Els trobarem a tocar la Lluna, encara menuda i en fase creixent.

Mart i Venus, a les 22 h del dia 6 de juliol. Font: Stellarium

El triangle d’estiu

Cap a l’est, quan es fa fosc, veiem el triangle d’estiu, compost per tres estrelles: Altair (al sud), Deneb (a l’est) i Vega (al vèrtex oest). Aquestes tres estrelles s’acaben col·locant a la vertical dels nostres caps pels volts de la mitjanit. El triangle d’estiu s’observa al mig de la Via Làctia, visible sobretot quan la Lluna és petita o absent. Es tracta d’una mena de nebulosa blanquinosa que no és res més que la nostra galàxia.

triangle d'estiu
El triangle d’estiu. Font: STELLARIUM

Pluja d’estels

La pluja d’estels delta-Aquàrids es podrà veure com cada any durant la segona quinzena, entre el 12 de juliol i el 23 d’agost. El punt màxim es produirà el dia 30 de juliol, amb una freqüència de 25 meteors/hora.

La Lluna es farà molt visible al finals de mes (serà plena el dia 24 de juliol), un fet que podrà atenuar la visualització dels meteors. El dia 30, dia màxim de la pluja d’estels, la Lluna sortirà per l’horitzó a les 0.23 h minuts, motiu pel qual caldrà aprofitar les primers hores de la nit per veure els estels fugaços.

Delta-Aquàrids s’acabarà sobreposant a una de les pluges d’estels més mediàtiques: els Perseids, visibles sobretot a principi d’agost, pels volts de Sant Llorenç.

La lluna del juliol

La lluna serà nova el dia 10 de juliol. A partir de llavors anirà creixent gradualment fins a ser totalment plena el dia 24 de juliol a les 4.36 h. Es trobarà en quart creixent el dia 17 de juliol i, en quart minvant, el darrer dia del mes, el 31 de juliol.

Els dies es van escurçant de mica en mica

Els dies s’aniran escurçant lentament al llarg del mes. L’1 de juliol la durada del dia va ser de 15 hores i sis minuts a Barcelona. El darrer dia del mes la duració entre la sortida i la posta serà de 14 hores i 24 minuts, gairebé tres quarts d’hora menys.

El 31 de juliol el sol sortirà per l’horitzó de la ciutat a les 6.45 h i es pondrà a les 21.09 h. El primer dia de juliol el sol va sortir a les 6.21 h i es va pondre a les 21.28 h.