De ben segur que us heu preguntat alguna vegada per què bufa tant de vent quan entrem i/o sortim de les boques del metro de Barcelona.
El corrent d’aire evident que es produeix a les boques del metro és degut bàsicament a dos factors: l’efecte venturi i el contrast de temperatures i pressió entre el carrer i les andanes.
Efecte venturi: l’aire es comprimeix i agafa velocitat
L’efecte venturi es produeix quan un volum d’aire determinat ha d’encabir-se en un espai més estret, de manera que aquest fluid disminueix la pressió i augmenta la velocitat. Aquest increment de la velocitat de la massa d’aire en passar del carrer a la boca del metro es tradueix en aquest ambient ventós.
Contrast tèrmic i baromètric
El segon motiu rau en les característiques diferents entre la massa d’aire del carrer i la massa d’aire de les andanes.
Habitualment, la massa d’aire de les andanes està més saturada d’humitat i és un aire més càlid que l’exterior. A més, el fet de ser sota terra hi trobem pressions més altes i l’aire està més comprimit.
En canvi, la massa d’aire de l’exterior té pressions més baixes, menys temperatura i humitat probablement inferior. En referència a la temperatura, i especialment durant l’hivern, hi pot haver una diferència de fins a 15 ºC entre les andanes i l’exterior, mentre que durant l’estiu es redueix aquest contrast tèrmic però s’incrementa molt la sensació de xafogor a les andanes.
La diferència tèrmica, baromètrica i higromètrica provoca fluxos d’aire entre l’exterior i les andanes, perquè l’atmosfera sempre tendeix a compensar i equilibrar les masses d’aire.
