Arribada Setmana Santa, qui més qui menys pensa en gaudir de l’aire lliure, bé sigui a la ciutat o en un altre lloc.
Deixem enrere l’hivern i ens imaginem uns dies primaverals, amb sol i suavitat, però resulta que “sempre” plou per Setmana Santa. Per què?
La variabilitat de la primavera
La raó de l’alta probabilitat de precipitació rau sobretot en el fet que Setmana Santa cau sempre a l’inici de la primavera, una època de molta variabilitat i dinamisme atmosfèrfic.
Les borrasques ―típiques de latituds superiors a la nostra― poden baixar més avall i afectar Catalunya i la península Ibèrica de forma més directa.
Aquestes pertorbacions van associades al pas de fronts de núvols i pluja i, a més, a l’arribada d’aire fred a les capes mitjanes de la troposfera. L’aire fred en altura, combinat amb la insolació notable d’aquesta època de l’any, afavoreix el creixement i desenvolupament de nuvolades que acaben generant xàfecs de tarda o tronades de forma freqüent.
La primavera, un dels pics pluviomètrics al nostre clima
De fet, la primavera és, després de la tardor, el moment de l’any en què més plou a casa nostra.
Tot i que a gran distància del pic de tardor (quan arriben a caure gairebé 100 litres d’aigua mensuals), els mesos de març, abril i maig concentren també una part important de la pluja que cau a casa nostra.
A més a més, amb les darreres dades de l’Observatori Fabra s’insinua un avançament d’aquest pic de pluja, que si durant el segle XX es veia més evident entre els mesos d’abril i maig, en el darrer període de referència (1991-2020), el mes de març s’equipara ja en pluja caiguda al mes de maig.
No és d’estranyar, doncs, que plogui per Setmana Santa.
Setmana Santa fa anys 20 que no “perdona” a Barcelona
I l’estadística i la memòria no ens fallen. Fa 20 anys que, bé sigui un dia o un altre, la pluja i la inestabilitat fan acte de presència a casa nostra.
Amb dades de l’Observatori Fabra, el 2020 (en ple confinament) vam tenir pluja i fred el Dilluns de Pasqua en el que va acabar sent el mes d’abril més plujós de la història a Barcelona.
L’any 2019, tot i ser un abril sec, la mateixa cantarella: pluja per la “mona” (acompanyada d’un altre clàssic d’aquestes dates, el fang) i també algunes gotes dissabte.
El 2018 li va tocar el rebre al cap de setmana de Rams. Dissabte van caure més de 50 litres a Barcelona i va tornar a ploure Diumenge de Rams i Dilluns de Pasqua.
I així arribem al 2017, el darrer any que podem dir que la pluja va mig “perdonar”, tot i que també van arribar a caure algunes gotes dissabte de Pasqua.
Malgrat tot, per trobar una Setmana Santa sense ni una sola gota de pluja cal remuntar-se a la Setmana Santa del 2001. Només un any sense pluja en l’actual segle XXI.
Enguany sembla que la pluja ens esquivarà fins dijous, però ja són molts els mapes que apunten que la pluja podria no “perdonar” i fer acte de presència algun dels dies forts de Setmana Santa. La primavera mana.
