Som al cor de l’estiu i, com cada any, rius i muntanyes s’omplen de turistes i visitants. La calor és intensa i convida a refrescar-se en rius i llacs d’arreu del territori. Malgrat la temptació que pot suposar posar-se en remull, convé tenir present que en general el bany és prohibit, excepte en zones habilitades per aquesta finalitat.
Les zones humides són riques en biodiversitat i esdevenen veritables oasis i punts d’aigua per a la fauna salvatge, més en un escenari de sequera extrema i en un context de canvi climàtic com l’actual.
Les zones humides, oasis de biodiversitat en una situació cada cop més fràgil
Els ecosistemes d’aigua dolça com són rius, llacs, aiguamolls o pantans són espais rics en biodiversitat i d’alta importància tant per als animals que hi viuen, com per als que els visiten en busca d’aigua.
Alguns rius i torrents de muntanya alberguen espècies protegides com per exemple el tritó pirinenc o el tritó del Montseny, aquest darrer endèmic d’aquest massís i considerat un dels amfibis més amenaçats d’Europa occidental.
Quins són els greuges de banyar-se en rius, torrents, gorgs o llacs de muntanya?
Llacs de muntanya
Banyar-se en un llac d’alta muntanya té conseqüències greus pel fet que quan hi entrem remenem el fons d’aigües pures. N’alterem l’estat per l’increment en la presència de sòlids en suspensió i també podem aportar-hi restes de crema solar, insecticides o desodorant i fongs microscòpics que portem a la pell. Tot plegat, substàncies químiques que poden perjudicar la fauna que hi viu i acabar matant-la.
A més, en entrar a l’aigua podem aixafar els ous i les larves dels amfibis que hi ha.
No només les persones podem causar greuges si ens banyem en un llac d’alta muntanya, també les mascotes. Els gossos igualment remenen el fons i sovint porten collars antiparasitaris que contenen productes tòxics per a la fauna sensible.
Molts dels animalons que viuen dins dels estanys, com és el cas dels amfibis, són especialment sensibles ja que a través de la pell poden captar les substàncies químiques tòxiques. A més, als estanys d’alta muntanya la renovació de l’aigua és molt lenta i per tant hi ha un efecte acumulatiu.
Rius, torrents i gorges
Per bé que banyar-se en rius, torrents o gorges no és tan delicat com fer-ho en un llac o estany d’alta muntanya, també té conseqüències negatives per al medi i la fauna.
Els impactes venen sobretot pel fet que grups de gent poden acabar obrint camins nous a través del bosc de ribera per accedir a l’aigua i causar l’erosió i la destrucció de la vegetació de ribera.
El pas de persones per accedir a l’aigua altera la llera del riu, un fet que pot afectar vertebrats i invertebrats aquàtics i les seves postes. El tema de les cremes o desodorants també és perjudicial, tot i que la renovació de l’aigua els dissol més ràpidament que en un llac. Cal sumar-hi l’aportació de deixalles o paper higiènic.
Què diu la llei? Normativa de bany en rius, gorges i llacs d’alta muntanya
El bany hauria de fer-se sempre en zones habilitades per aquesta funció i evitar preferentment els espais naturals.
En cas de voler fer-ho als espais naturals, segons el punt 6.2 del Decret 148/1992 de la Generalitat de Catalunya, pel qual es regulen les activitats fotogràfiques, científiques i esportives que poden afectar la fauna salvatge, cal autorització per banyar-se fora de zones habilitades a les reserves naturals de fauna salvatge i als espais naturals de protecció especial, els quals fan referència als parcs naturals, parcs nacionals i zones perifèriques, així com a les reserves naturals.
Així doncs, a tall d’exemple, no ens podem banyar a l’estany de Sant Maurici pel fet de trobar-se en un Parc Nacional. També ho especifica explícitament el decret 39/2003, de 4 de febrer, pel qual s’aprova el Pla rector d’ús i gestió del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici).
Tampoc ho podríem fer al Parc Natural de l’Alt Pirineu, perquè no hi ha cap zona destinada (habilitada) per al bany. Per tant, és prohibit de banyar-se, sense autorització, en qualsevol riu i estany dins del seu àmbit. Per poder-se banyar en un estany (només activitats de recerca), riu (per activitats de pesca autoritzades) o barranc (per activitats de barranquisme autoritzades) del Parc Natural de l’Alt Pirineu, és d’aplicació el Decret 148/1992 i cal autorització de l’òrgan gestor.
En zones qualificades com a PEIN (espais d’interès natural) d’entrada no estaria prohibit, tret que hi hagi alguna regulació concreta d’aquest espai, o bé que l’ajuntament del municipi en el qual es troba ho especifiqui.
Un exemple de regulació en aquests espais és l’espai d’interès natural de la Riera de Merlès, on s’ha prohibit el bany en un tram de 7 quilòmetres.
Finalment, fora d’aquestes zones protegides, la llei no ens prohibiria banyar-nos en gorgs, però no és recomanable pels greuges que comporta.
En definitiva, per evitar greuges al medi i problemes legals convé optar sempre per banyar-se només a les zones habilitades per a tal funció.
