La calor extrema dels darrers dies dificulta i posa en risc la salut dels humans, però també de la fauna, tant d’animals domèstics com, sobretot, els que viuen al medi natural.
Les temperatures altes poden arribar a causar a la mort d’aquells més vulnerables per un cop de calor. Quan tenim pics o onades de calor també és freqüent trobar polls morts a causa de les elevadíssimes temperatures que s’assoleixen a l’interior dels nius.
Quan fa calor els animals necessiten més que mai trobar aigua, missió que ja és complicada en ple estiu, però encara més enguany a causa del greu context de sequera que afecta el territori. Malauradament, moltes fonts, basses i cursos d’aigua temporal s’han assecat, però també ha minvat molt el cabal de rius i torrents permanents. La manca de xàfecs i tronades també implica que no hi hagi bassals ni petites acumulacions temporals d’aigua, un recurs àmpliament utilitzat per molts animals.
Posar petits recipients d’aigua al balcó o al jardí pot salvar moltes vides
Jordi Soler és naturalista i expert en fotoparany. És molt conegut a les xarxes socials per compartir imatges que ens descobreixen la vida més secreta o íntima de la fauna salvatge que envolta el seu poble, Llagostera, al Gironès.
Soler insisteix en la necessitat d’oferir aigua fresca als animals, tant si vivim al camp i tenim un jardí com si vivim en un poble o ciutat i només disposem d’un balcó, o si tenim un pati o un terrat. Destaca que actualment i, malauradament, la dificultat per trobar punts d’aigua fa que molts animals es vegin obligats a beure aigua de piscines, aigua que conté una gran quantitat de productes químics, o bé de basses que s’han assecat gairebé del tot i l’aigua que hi queda és igualment molt poc apta perquè la consumeixin.
Per oferir aigua als animals, podem fer servir qualsevol recipient que sigui una mica fondo: un cubell, un plat, etc. Convé col·locar-lo en una zona ombrívola, per evitar que s’escalfi o s’evapori amb facilitat, i allunyat de zones de pas o gaire concorregudes. També es recomana posar algun objecte que pugui actuar com a rampa (una pedra, una fusta, etc.) per evitar que els animals més menuts puguin ofegar-s’hi.
És preferible que el recipient sigui de terrissa perquè manté millor l’aigua, i que en canviem el contingut diàriament per evitar que hi proliferin larves de mosquits o bé s’hi faci verdet”
El naturalista insisteix en la importància de posar aigua també si vivim a les ciutats, on els punts d’aigua en context de sequera excepcional escassegen, i on se’n podran beneficiar sobretot insectes i ocells.
El CREAF, en la mateixa línia, recentment ha fet una crida a través de les xarxes socials i, fins i tot, ha elaborat un petit manual gràfic de com construir un abeurador per als animals:
Pensem sempre en la fauna salvatge
A banda de posar aigua als animals en tots els moments crítics com l’actual, convé que pensem en tot moment en la seva presència i existència. La fragmentació del territori i l’expansió urbanística dificulten cada cop més la vida de la fauna salvatge.
L’estiu és una època en la qual es multipliquen els desplaçaments en vehicles privats i, malauradament, també sol anar lligada a un repunt dels atropellaments. Si circulem per carreteres secundàries que transcorren enmig de zones agrícoles o boscoses és molt important que moderem la velocitat i que ens avancem a la possible aparició d’algun animal que travessi la carretera.
Entre el vespre i la matinada cal ser encara més prudents i circular amb més atenció, ja que coincideix amb l’horari en què molts animals són més actius i poden veure’s sorpresos pels vehicles. Si no tenim circulació de vehicles, en contra, és recomanable posar els llums llargs, perquè amplien el camp de visió i ens permeten detectar amb antelació la presència algun animal que vulgui travessar la calçada.
Quan acaba de ploure és freqüent trobar-nos granotes, gripaus o salamandres. Les salamandres són extremadament lentes, motiu pel qual, si podem fer-ho, es recomana aturar-se i retirar l’animal de la calçada.
Orenetes i falciots de vegades volen força baixos tot caçant insectes. Malgrat que són àgils i molt hàbils esquivant vehicles, en algunes ocasions poden despistar-se i acabar col·lidint amb els vehicles. Si veiem que volen baixos damunt la calçada, és recomanable que moderem la velocitat i augmentem l’atenció.
Si circulem a peu per corriols enmig del bosc és recomanable fer-ho en silenci, evitant cridar. Si anem en bicicleta de muntanya, només podem usar les pistes forestals de més de 3 metres, no els corriols, on és prohibit i on el pas de les bicicletes de muntanya crea greus problemes d’erosió del sòl i de molèsties a la fauna que hi ha.
