Després de 2 mesos i mig de pastura, les ovelles i cabres tornen a casa aquest dimecres, 22 de juny, i ara toca avaluar-ne els resultats. La previsió era que el bestiar pasturés per 18 hectàrees de bosc de la franja de Collserola d’Horta–Guinardó, però al final n’han estat 25. A més, les mesures de la vegetació d’abans i després de la pastura han fet evident que els resultats són molt bons i que les ovelles fan una millor prevenció que la desbrossada mecànica.

La pastura, més eficient que la desbrossada mecànica

L’ecòleg Ferran Pauné, que ha liderat el pla de prevenció d’incendis a la serra de Collserola a través de la pastura, és ara l’encarregat d’avaluar-ne els resultats. Per fer-ho, mesura la vegetació abans i després que hagi passat el bestiar per confirmar que ara és menys inflamable. Les conclusions són clares: el bestiar ha fet molt bona feina perquè l’altura de les herbes queda arran de terra.

“Gràcies a la pastura, la longitud de flama seria molt baixa i no podria arribar ni als matolls ni als arbres, i això fa que no tinguem continuïtat de combustible i, per tant, el foc segurament s’apagaria sol sense necessitat d’avisar els bombers”, conclou Pauné.

Després que pasturi el ramat per la zona boscosa queda l’herba amb una altura molt baixa que no supera els 10 cm

En canvi, explica Pauné, si visitem un bosc per on hagin passat les desbrossadores mecàniques, tot i que el risc d’incendi ha baixat respecte d’abans, l’eficàcia no és tan alta. “Amb les desbrossadores, l’herba del sotabosc queda a una altura de mig metre aproximadament i, a més, queda tota una capa d’herba seca a sobre, que és com palla a punt de cremar perquè és totalment seca”, sosté l’ecòleg.

Després de passar amb les desbrossadores mecàniques tota l’herba tallada queda dispersa per terra i es va assecant amb la calor

Pel que fa als arbustos, les ovelles i cabres se’n mengen les fulles fins a un metre i mig d’altura i això evita que un possible incendi pogués passar dels matolls a les capçades dels arbres. Una desbrossada que no es pot fer mecànicament perquè seria molt costosa i, senzillament, no es fa.

Tots aquests resultats es presentaran a l’Ajuntament de Barcelona i al Consorci del Parc de Collserola perquè valorin la continuïtat del projecte, però tot indica que les ovelles i les cabres tornaran a finals d’any per seguir fent prevenció d’incendis a la zona d’Horta–Guinardó. Tot i això, aquest dimecres es començarà a desmuntar el corral provisional de les ovelles i els animals deixaran l’espai de l’antic camp de futbol de la Font del Gos per tornar al massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac, d’on provenen.

Bona convivència entre el ramat i la ciutadania

Un altre aspecte positiu de portar el ramat a Barcelona ha estat la bona convivència entre les ovelles i els ciutadans, i no han estat pocs els que han aprofitat per anar a veure com pasturaven. “Teníem por de possibles conflicte d’usos, de gossos lliures, gent corrent, etc. La ciutadania hi ha respost molt bé i no hem tingut cap conflicte” explica alleujat Pauné, que té molt clar que “l’única forma que tenim per protegir-nos i prevenir de veritat el risc d’incendis és amb ramaderia extensiva i agricultura de muntanya. I no només perquè sigui sostenible sinó perquè és l’únic que és eficient”, conclou.