Durant el confinament són moltes les persones que han descobert que a les ciutats també hi ha ocells i des de fa setmanes les xarxes s’han omplert d’imatges d’aus urbanes.
Ja han arribat les orenetes?
L’arribada de les orenetes s’associa des de sempre a l’arribada de la primavera i el bon temps, ja que és justament en aquesta època quan, procedents de l’Àfrica, arriben a Catalunya.
Enguany el mes de març —sobretot la segona meitat— i els primers dies de l’abril ens han aportat un temps força hivernal, amb una temperatura baixa i precipitacions freqüents, un tipus de temps que no afavoreix gaire la presència d’insectes, font d’aliment d’orenetes o falciots.
No obstant això, les orenetes fa dies que ja són per aquí, també falciots o ballesters, i els experts afirmen que han arribat quan tocaria, segons la mitjana.
Avui hem vist les primeres orenetes a la Muntanya Pelada! Els de Club Editor us enviem un dels seus crits d’alegria pic.twitter.com/nsJGMP3S6p
— Club Editor (@mariabohigassal) April 3, 2020
☝️ Avui diumenge 5 de març, a un quart de nou del vespre, #desdelamevafinestra #desdecasa he vist i escoltat els primers #falciots (Apus apus)! Ja han arribat a #Barcelona!!! #fenologia pic.twitter.com/hU0h2hkyvZ
— Pau Guzmán (@pau_guzma) April 5, 2020
Si ha fet més fred, per què no han arribat més tard?
La raó és simple: les orenetes no saben quin temps fa a Catalunya o Europa quan marxen del Sahel —al sud del Sàhara—, lloc on passen l’hivern. No tenen, en definitiva, un sisè sentit ni un radar especial que els indiquin el temps que fa a centenars de quilòmetres d’on són.
Abel Julien, ornitòleg formador d’Aula i Natura, destaca que en el cas de les orenetes les condicions meteorològiques només tenen importància en el seu viatge a molt curt termini, si per exemple troben vent de cara.
L’expert explica que en els ocells hi ha variabilitat genètica, dins una mateixa espècie hi ha ocells que migren abans i d’altres, més tard. “Si els que migren abans troben bon temps al lloc de destinació, aleshores podran establir-se al territori abans i estaran en condicions avantatjoses quan arribin els altres més tardans”.
Per contra, matisa que “si aquests primerencs quan arriben al lloc de destinació troben que fa molt mal temps, aleshores probablement moriran i als tardans els anirà molt millor”.
Julien destaca que el que influeix més són les condicions a l’Àfrica, les de sortida: “S’ha vist que en el cas de les orenetes (cua blanca i comuna) el que més afecta és la precipitació que hi hagi hagut durant l’hivern al Sahel, on passen l’hivern”.
En aquest sentit Julien explica que l’any passat les orenetes van arribar 10-15 dies més tard del normal a Catalunya. A més no es va observar l’arribada dels individus més primerencs, els que solen marxar abans.
Segons creuen els experts, la causa de tot plegat va ser una greu sequera que va afectar el Sahel. Això va fer que les aus no poguessin alimentar-se bé durant l’hivern ni acumular prou greix per poder marxar a temps. Fins que no van assolir el pes necessari, les orenetes no van poder marxar.
El confinament també està afectant les bases de dades científiques
Abel Julien, col·laborador també de l’Institut Català d’Ornitologia (ICO), explica que les bases de dades que recullen les anotacions d’observadors i ornitòlegs també acusen els efectes del confinament: s’estan anotant moltes dades sobre ocells urbans (tórtores, pardals, etc.), però menys d’espècies de bosc o aquàtiques. Això farà que enguany calgui agafar més amb pinces les anotacions ornitològiques d’aquestes setmanes de reclusió de la població.
Quan la meteorologia sí que condiciona l’arribada d’ocells
Hi ha una situació concreta en què la meteorologia sí que té un paper decisiu en l’arribada d’aus a Catalunya. Es tracta de les llevantades de primavera, les quals, si s’inicien de nit, després d’un dia tranquil, poden arrossegar cap a les costes catalanes un gran nombre d’ocells que es trobaven en procés de migració cap al nord, tot creuant el Mediterrani. Es produeix aleshores una pluja de migrants, com ho anomenen els experts, una situació que aporta ocells que són habituals, però sobtadament i en massa.
Els ocells implicats són algunes espècies d’aus menudes que migren de nit per tal de mantenir a ratlla la temperatura corporal —que no es dispari a l’alça a causa de la calor— i per esquivar depredadors. Són aus que han de cobrir centenars de quilòmetres creuant el mar Mediterrani durant el procés de migració els mesos d’abril i maig.
Entre aquests ocells hi ha el papamosques de collar, una au molt rara a Catalunya ja que passa l’estiu de Suïssa cap a l’est i la seva ruta migratòria des de l’Àfrica s’emplaça pròxima a la península italiana, a l’est de Còrsega i Sardenya.
Justament ara fa un any, el 19 d’abril del 2019, es van produir tots els requisits necessaris i la llevantada va aportar l’influx més gran de papamosques de collar de tota la història de l’ornitologia al nostre país.
Per saber més sobre migracions de les aus i d’ornitologia en general podeu seguir el blog d’Abel Julien o bé consultar les notícies i cursos d’Aula i Natura.
