El modern edifici del Banc de Sang i Teixits de Barcelona, situat al passeig del Taulat, al Poblenou, acull des de fa poc una de les colònies d’oreneta cuablanca més notables de la ciutat de Barcelona.
Els treballadors del Banc de Sang van descobrir-ne l’existència -sota les finestres de l’edifici- des que, ara fa un temps, van trobar un niu i una cria a terra just després d’una tempesta. Les orenetes han anat a més en els dos últims anys i actualment hi nien a l’entorn de 30 parelles.
Per què han escollit aquest edifici de la ciutat?
L’edifici reuneix un seguit de requisits que han afavorit l’existència de nius d’oreneta cuablanca. Un dels principals és la superfície rugosa de les parets, que facilita la inserció dels nius de fang, i la presència de finestres enfonsades, ja que l’oreneta cuablanca instal·la els nius a resguard de la pluja i el vent, sota finestres i balconades.
Un altre element que n’afavoreix la presència és que a l’entorn encara hi ha solars on quan plou s’acumula fang, un element bàsic per a la construcció dels nius. L’Ajuntament de Barcelona, a més, ha instal·lat recentment un fangar en un parc pròxim a aquest edifici.
Finalment, els nombrosos parcs i jardins pròxims actuen com a hàbitat de nombrosos insectes, base de la dieta de les orenetes.
La manca de pesticides n’afavoreix la presència a Barcelona
L’associació Galanthus observa i fa seguiment de les orenetes de la ciutat des de fa anys. Sergi Garcia ha explicat a betevé que, encara que d’entrada pugui sobtar, la ciutat pot resultar més atractiva per a aquestes orenetes que altres zones més rurals.
Un dels motius és la política verda que s’utilitza en el tractament dels arbres i plantes que poblen els carrers i jardins urbans, així com de les basses d’aigua. Així doncs, l’aliment de les orenetes pot resultar més adequat i saludable en una zona urbana que en determinades regions agrícoles, on malauradament es continuen utilitzant pesticides i productes químics de forma regular.
Polls al setembre, un fet poc habitual
Les orenetes són ocells migradors arriben a la primavera a casa nostra procedents de l’Àfrica. L’oreneta cuablanca sol arribar a Catalunya a partir de la segona quinzena del mes de març i comença a marxar a finals d’agost. Els darrers exemplars solen observar-se a la darreria del mes d’octubre.
Aquests dies, a mitjans de setembre, les orenetes comencen a organitzar-se per marxar i, fins i tot, algunes ja ho han fet.
Malgrat això, sobta força l’observació d’alguns polls en un dels nius del Banc de Sang en ple mes de setembre. Aquest fet podria estar relacionat, segons Garcia, amb la primavera plujosa i més aviat freda que hem viscut enguany. En aquesta època de l’any ja no és gaire normal observar-ne.
Les “altres orenetes” que viuen a Barcelona
L’oreneta cuablanca (‘Delichon urbicum’) es caracteritza per ser menuda, de color negrós, però amb la gola, la panxa i el carpó blanc. La seva cua és enforquillada, tot i que no tant com la de l’oreneta vulgar (‘Hirundo rustica’), que es caracteritza també per per tenir la gola rogenca.
L’oreneta vulgar fa nius molt més oberts que la primera -en forma de tassa- i és més més habitual en zones rurals que no pas a les ciutat.
Les orenetes són relativament escasses a Barcelona, es calcula que n’hi ha a l’entorn de 300 parelles a la ciutat. Sovint les confonem amb altres aus com falciots o ballesters, que en realitat formen part d’un altre ordre, tot i que la seva fisonomia és similar a les orenetes. Aquests es caracteritzen per les seves ales punxegudes i en forma de fals, i pel seu vol.
El ballester (‘Apus melba’), per exemple, és molt freqüent a Barcelona, on es calcula que n’hi ha unes 3500 parelles. El falciot (‘Apus apus’) és encara més comú a la ciutat.
