Les presses del dia a dia i el ritme trepidant de la ciutat fan que ens passin desapercebuts molts aspectes de la natura que ens envolta que són realment interessants i sorprenents. Una de les moltes coses que sovint ignorem és la diversitat i quantitat d’ocells que viuen o transiten pels parcs, els jardins o el mateix arbrat dels carrers de Barcelona.
La història del tord ala-roig del Parc de l’Estació del Nord
és un gran apassionat de l’ornitologia. La seva afició fa que destini bona part del seu temps lliure a observar i fotografiar ocells.
Aquest expert en aus cercava, aquesta tardor, ocells hivernants per les valls i muntanyes dels Pirineus. La sorpresa va ser que, finalment, en una passejada rutinària a tocar de casa seva, al Parc de l’Estació del Nord, en va acabar veient un de realment interessant: un tord ala-roig. Es tracta d’un ocell migrador i hivernant el qual, procedent del nord d’Europa, acostuma a passar l’hivern a latituds baixes com la nostra.
Al seu fil de Twitter, en Jaume detalla els ets i uts de la troballa d’aquest petit tresor, un animal que veia per primera vegada en directe i que tenia el mèrit de trobar al bell mig d’una gran ciutat com Barcelona, on és poc habitual.
Alguns sabeu que m’agrada observar i fotografiar els ocells, tot i que aquí al Twitter no ho explico gaire. Però aquest matí m’ha passat una cosa bonica i us la vull compartir. Si us ve de gust, seguiu el fil. pic.twitter.com/NhYCF2P57i
— Jaume Albaigès 🎗️ (@jaume_albaiges) November 25, 2019
Fins a una cinquantena d’ocells diferents al Parc de l’Estació del Nord
La troballa del tord ala-roig va ser excepcional. No obstant això, amb atenció i una mica de paciència en parcs com el de l’Estació del Nord és fàcil d’observar un bon nombre d’aus diferents.
Jaume Albaigès ha anotat una cinquantena d’espècies diferents durant les seves observacions rutinàries: “No es veuen sempre a la vegada, al llarg de l’any s’observen unes espècies o bé unes altres”, afirma. També destaca que “hi ha èpoques més fructíferes que d’altres, sobretot les èpoques de migracions, la primavera i la tardor. A la primavera, a més, s’ajunta amb el fet que és l’època de nidificació de les aus”.
Quins ocells podem veure més fàcilment a l’hivern?
A banda de coloms (aquests no fallen mai), també podem trobar tudons, els parents de camp dels primers i de mida força superior.
Les tórtores turques són abundants i fàcilment localitzables entre grups de coloms, o bé dalt dels arbres tot incubant ous dins dels nius. La tórtora turca és una espècie que va arribar a Europa i el nord d’Àfrica procedent de l’Àsia. Es va expandir sobretot a partir dels anys 20 del segle passat i va arribar a Catalunya als anys 70. Altres ocells coneguts i relativament abundants a Barcelona són les garses, les merles o els estornells.
Les cotorres són unes altres aus que no passen desapercebudes, bé sigui pels seus colors exòtics, bé pel xivarri que fan. De cotorres n’hi ha de diverses espècies a Barcelona, fins a cinc de diferents en el cas del Parc de l’Estació del Nord. D’entre aquestes, cal destacar la cotorreta pitgrisa o cotorra argentina, la qual es va localitzar per primera vegada l’any 1975 al Parc de la Ciutadella. El seu creixement va ser exponencial al llarg dels anys 90 i actualment és una de les espècies més abundants a Barcelona. També podem distingir fàcilment la cotorra de Kramer, que té el bec vermellós, o l’aratinga mitrada, de mida més gran i d’aparença molt similar a la d’un lloro.
Pel que fa als ocells més menuts en destaquem les mallarengues, fàcilment indentificables pel seu cant i el seu aspecte acolorit. El pit-roig és un altre ocell petit emblemàtic, força sociable i més freqüent l’època freda de l’any.
Altres ocells petits relativament senzills de veure i identificar són la cotxa fumada, de color grisós i amb una cua taronja molt identificable, el gafarró, molt semblant als canaris, dels quals és parent, o el mosquiter.
Aquest és tan sols un petit tast del que en només una estoneta podem arribar a veure en aquest parc, o bé en altres de la ciutat.
Què troben els ocells als parcs i jardins urbans?
Els arbres, arbusts i zones enjardinades faciliten la presència d’insectes o subministren fruits i llavors i els permeten fer nius. A banda d’aliment, els ocells també aprofiten els elements estructurals construïts pels humans.
Al Parc de l’Estació del Nord sovint s’observen també volar aus diverses que baixen resseguint el corredor del Besòs i que fan drecera camí de la Ciutadella, Montjuïc o la façana costanera. Aquest fet podria afavorir, en certa mesura, la major diversitat d’espècies d’aquest espai.
Civisme, l’assignatura pendent
La manca de coneixement que a parcs i jardins de la ciutat hi habiten tants ocells fa que, sovint, adoptem actituds que no beneficien en absolut la seva presència: cridar, transitar entre els arbusts o les zones de gespa o deixar lliures els gossos fora de les zones habilitades amb aquesta finalitat.
Jaume Albaigès recorda que “no estem sols en aquests espais. Hem de compartir la flora entre humans, animals domèstics i la fauna salvatge. Caldria que tots aquests usos fossin compartits i viables”.
La importància d’observar les aus
Les observacions d’ocells solen ser compartides pels aficionats i experts mitjançant diverses plataformes de ciència ciutadana. Una és Ornitho.cat, de l’Institut Català d’Ornitologia (ICO). Les observacions permeten informar de la presència d’un ocell concret en un indret determinat però, de retruc, permeten aportar informació per a possibles estudis científics.
El canvi climàtic fa més necessàries que mai aquest tipus de dades. Els científics no saben encara del cert què passarà d’ara endavant. L’escalfament planetari està afavorint la presència d’algunes espècies en indrets on abans no hi eren, però per contra també n’està perjudicant d’altres.
Operador de càmera: Javier Velasco
