Aquest divendres, cap a les quatre de la tarda, s’ha pogut veure a Barcelona un núvol poc freqüent a casa nostra. Es tracta d’un estratocúmulus volutus o núvol corró, donada la seva evident forma allargada i arrodonida.
El sentit del vent, clau
Aquest núvol corró es forma a molt baixa altitud (és, per tant, un núvol baix) i en una zona que separa dues masses d’aire de diferents característiques.
En el cas d’aquest divendres, la massa d’aire fresca i humida que arribava des del Maresme s’ha trobat amb el vent aponentat càlid i sec. I allà on hi havia el xoc de masses d’aire, l’estratocúmulus volutus, que anava avançant de nord a sud seguint la costa a mesura que el vent de nord-est empenyia el vent de ponent.
La seva formació és complexa i es produeix quan l’aire més fred descendent avança i xoca amb una massa d’aire més càlida. El resultat és un núvol cilíndric i allargat que sembla rotar sobre si mateix.
Alfons Puertas, meteoròleg de l’Observatori Fabra, ha pogut captar el trànsit del núvol corró davant la costa de Barcelona en un bonic “time lapse”.
Vuit graus menys en mitja hora
Amb el canvi de masses d’aire hem passat en molt poca estona d’un ambient gairebé estiuenc a una temperatura fresca i amb més humitat.
Dels 24/25 ºC que teníem abans de l’arribada del vent de gregal hem passat, en qüestió de mitja hora, als 16/17 ºC en un descens brusc i sobtat de ben bé vuit graus, molt característic d’aquest tipus de situacions.
Abans, el vent de ponent ha fet de les seves i ha disparat les temperatures fins als 26/27 ºC i, en el cas de l’Observatori Fabra, avui s’ha registrat la tercera màxima més alta en 110 anys en un mes de març.
