borrasca Glòria
La borrasca Glòria va afectar Catalunya el gener del 2020. Font: NASA

Amb l’objectiu que la comunicació a la població fos més efectiva davant d’un episodi de temps advers, l’any 2015 Irlanda, el Regne Unit i els Països Baixos van començar a anomenar les borrasques profundes que afecten aquest àmbit d’Europa, tot seguint els passos de la Universitat de Berlín, que l’any 1954 va ja començar a posar nom a anticiclons i borrasques. Aquest conjunt de països es van englobar dins del grup de l’oest europeu.

Des del 2017 s’anomenen també les borrasques profundes que afecten el sud-oest d’Europa: Espanya, França o Portugal i, més recentment, també Bèlgica. Aquests països constitueixen el grup del sud-oest.

A banda d’aquests dos grups, també existeixen el grup del nord (Noruega, Suècia i Dinamarca) i el grup central (Alemanya, Suïssa, Polònia, la República Txeca, Eslovàquia i Hungria).

Les diverses agències meteorològiques d’aquests països són les que s’encarreguen de batejar les borrasques, tot seguint una llista de noms prèviament pactada entre els membres.

Les borrasques de gran impacte de la temporada 2021-2022

L’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) va fer pública a principis de tardor la llista dels noms de les borrasques que impactaran amb més força al sud-oest d’Europa aquesta temporada. Els noms, pactats per tot els organismes membres, s’escriuen per ordre alfabètic i alternen un nom femení amb un de masculí.

A finals d’octubre es va anomenar la primera borrasca, Aurore, tot i que va afectar poc Catalunya. La següent sí que va impactar amb força a Catalunya a causa del temporal marítim. Va ser Blas, a mitjans de novembre. La següent borrasca tindrà el nom de Celia.

El vent ja no és l’únic factor a l’hora d’anomenar-les

Fins ara era el vent el fenomen que determinava si una borrasca tenia prou impacte com per ser batejada. Calia superar uns llindars establerts segons cada centre meteorològic i la zona afectada. En el cas d’Espanya, només s’anomenaven les borrasques que impliquessin avisos de nivell taronja o vermell pel que fa al vent (ratxes de 90, 100 o 110 km/h en funció de la zona), i que no haguessin estat batejades abans per cap altre centre meteorològic.

A partir d’aquesta temporada 2021-2022, el grup del sud-oest ha acordat que es podran batejar les borrasques que impliquin avisos taronges o vermells per precipitació, malgrat que els avisos de vent no superin el nivell groc (ratxes de 70, 80 o 90 km/h en funció de la zona).

Coordinació entre els diferents grups

Segons explica l’AEMET, quan es pronostica que una borrasca de gran impacte afectarà primer Irlanda el Regne Unit o els Països Baixos, el nom és escollit per un d’aquests tres països, tot seguint la llista de noms del grup de l’oest. Això es fa de forma recíproca en cas que sigui un dels països del grup del sud-oest qui pronostiqui una borrasca de gran impacte.

Aquest nom es difon immediatament als integrants dels altres grups, a banda dels altres països europeus que de moment no han decidit participar activament en cap grup.

En definitiva, doncs, un cop batejada una borrasca cal que els organismes membres dels diversos grups en respectin i mantinguin el nom. Això pot implicar, per tant, que en alguns casos diverses borrasques amb nom, anomenades pels diversos grups, siguin vigents en un moment determinat en els mapes del temps europeus.