temperatura calor 2022

Aquest 2022 serà, gairebé segur, l’any més càlid que haurem viscut mai a Barcelona. Només un autèntic miracle aconseguiria capgirar un any que apunta que superarà folgadament el rècord històric de temperatura mitjana anual que, fins a l’1 de gener, encarà serà del recent 2020.

El rècord anual del 2022 és un fet

El cert és que, si som realistes, és gairebé impossible evitar que aquest 2022 acabi amb rècord anual. Amb data del 31 d’octubre, l’any va amb una desviació de gairebé un grau i mig per sobre del rècord del 2020, tal com es pot veure a la llista:

  1. 2022 – 19 ºC
  2. 2020 – 17,7 ºC
  3. 2001 – 17,6 ºC
  4. 2017 – 17,6 ºC
  5. 2019 – 17,5 ºC

No hi ha res que faci pensar que aquesta anomalia es pugui corregir en aquests darrers dos mesos d’any i, de fet, agafant els valors de temperatura mitjana habituals del novembre i el desembre, el rècord quedaria superat en gairebé un grau, una altra bestiesa climatològica.

Els rècords insòlits d’un 2022 que passarà a ser recordat com el primer any dels sis mesos d’estiu tenen un pes massa important com per fer pensar en una correcció del valor final anual.

Caldria superar rècords de fred un darrere de l’altre

Per fer-nos una idea de la magnitud d’aquest 2022, caldria superar rècords de fred sistemàticament durant els mesos de novembre i desembre per evitar un any de rècord.

No serviria ni tan sols igualar el novembre i desembre més freds registrats mai a l’Observatori Fabra per corregir un 2022 sense precedents. Uns rècords que, evidentment, són de principis del segle XX i que tenen a veure poc amb el clima del present.

Novembre del 1934 (8,4 ºC) i desembre del 1917 (4,6 ºC fa més de 100 anys) marquen el període bimensual més fred possible registrat fins ara a Barcelona. Si extrapolem aquest 2022 amb els rècords de fred de principis del segle XX, la temperatura mitjana d’aquest any encara quedaria una dècima per sobre del rècord anterior, del 2020.

Caldria superar aquests rècords històrics de fred i deixar-los, com a mínim, dues dècimes per sota dels actuals per simplement igualar la dada del 2020 (16,8 ºC de mitjana). Una fita que sembla del tot inassolible en ple segle XXI, més si tenim en compte que els mesos freds a Barcelona són una espècie en perill d’extinció.

I els models no són precisament optimistes

Per si encara algú mantenia un fil d’esperança, els models estacionals no són precisament optimistes pel que fa a l’arribada del fred i, tant és així que novembre i desembre seran, a ulls dels models, probablement més càlids del que seria habitual.

L’estiuet de Sant Miquel haurà enllaçat amb el de Sant Martí si és que l’estiu va arribar a marxar mínimament allà a finals del mes de setembre. El desastre termomètric del 2022 sembla servit, només a falta de saber la dada final i de comprovar si el novembre i el desembre aconsegueixen esborrar del mapa algun rècord més o trenquen aquesta inèrcia per tornar a una relativa normalitat, si més no com tenim entesa aquesta normalitat fins ara.

De pluja no se’n veu per enlloc

Igual de preocupant que les altíssimes temperatures d’aquest 2022 és la manca de pluja evident des de la primavera del 2020, fa ja dos anys i mig. La pluja, tret d’un final d’any sorprenent, acabarà l’any amb valors molt per sota del que seria habitual i, amb una alta probabilitat, per sota de la marca dels 400 litres, quan la mitjana és d’una mica més de 600.

Amb els embassaments a poc més del 30 % de la capacitat total i havent passat dos dels mesos tradicionalment més plujosos a casa nostra, seria urgent una bona i generosa regada general per capgirar la situació. Un fet que, ara com ara, no es veu als mapes en, com a mínim, els propers 10 dies.

A l’Observatori Fabra aquest 2022 només ha caigut la meitat de la pluja. Encara hi som a temps de capgirar la situació anual d’una variable que és molt més irregular i que en pocs dies de pluja podria revertir la situació, però el cert és que l’escenari meteorològic del futur més immediat no apunta pas a aquesta situació, si més no de moment. Els models estacionals són una mica més optimistes en aquest sentit, però el temps s’esgota.