Menys asfalt a la ciutat i més zones permeables que permetin absorbir l’aigua de pluja. Aquesta és una de les mesures que ja preveu el Pla clima i que l’Ajuntament de Barcelona vol introduir per reduir el risc d’inundacions. Així ho ha explicat el comissionat d’Ecologia, Frederic Ximeno, que ha aclarit que aquests sistemes de drenatge sostenible es poden introduir en parcs, parterres i altres espais sense asfaltar. Ximeno ha afegit que el consistori també treballa amb altres mesures, com la construcció de més dipòsits de retenció d’aigües pluvials a la part baixa de la ciutat, l’ampliació del col·lector del Paral·lel i la millora del conjunt de la xarxa de clavegueram.
- Sistemes de drenatge sostenible, per fer més permeable la ciutat. L’asfalt fa que l’aigua baixi més de pressa i amb més intensitat. Introduir sistemes més permeables en parcs, parterres i altres espais sense asfaltar afavoreix que el sòl absorbeixi part de l’aigua de la pluja. A més, la tecnologia també permet incorporar sistemes de bombament a aquestes superfícies per afavorir la distribució de l’aigua. Segons dades del Pla clima, la superfície impermeable a Barcelona ha passat del 45 % l’any 1959 al 72 % el 2009. Ara, el consistori vol revertir aquesta situació construint més zones permeables.
- Nous dipòsits de retenció d’aigües pluvials al litoral per evitar les inundacions quan la pluja es concentra a la part baixa de la ciutat. Els dipòsits que hi ha actualment a la part mitjana de la ciutat permeten mitigar els efectes de la pluja que arriba de la part alta de la ciutat. Però quan la pluja es concentra a la part baixa, com va passar al Raval i a Sant Antoni, els dipòsits actuals no serveixen. Aquests dipòsits nous al litoral, a més de reduir el risc d’inundacions, també evitaran que part de l’aigua bruta que es genera en cas de pluges fortes arribi directament al mar. Segons l’estudi sobre inundabilitat urbana del Pla clima, els àmbits del Poblenou, l’eix de la Diagonal, Sant Andreu, Badal i Sant Antoni són les zones de més risc en cas de desbordament.
- Millora dels col·lectors, com el del Paral·lel. El 2013 es va fer el primer tram d’aquest col·lector, ara s’està acabant el segon, que té 10 milions d’euros d’inversió, i després quedarà un últim petit tram.
- Control centralitzat a la xarxa de clavegueram. És un mecanisme nou que incorpora robots per saber com està en cada moment la xarxa de clavegueram. Això permet fer una neteja de 1.700 quilòmetres anuals orientada als punts més bruts de la xarxa.
En aquesta mateixa línia, en un repàs de les mesures que calen per minimitzar les inundacions, ha parlat la urbanista Maria Sisternas. Ha explicat a betevé que el futur Parc de les Glòries és precisament un exemple de sistema de drenatge sostenible natural. En aquest cas, s’aposta per un gran parc verd sense dipòsits a sota ni asfalt, sinó que es faran conques que es puguin inundar sense problemes quan plogui.
