La pol·lució causa malalties i pot arribar a provocar la mort prematura als qui hi estan exposats. Per això l’investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) Xavier Querol assegura que reduir les partícules en suspensió (PM10) “no és una qüestió d’ecologia sinó de salut”. A Barcelona les estacions de mesurament repartides per la ciutat calculen que la mitjana de partícules en suspensió és de 50 micrograms, mentre que la Comissió Europea situa el llindar màxim en 40.
Tot i superar aquest límit, la capital catalana ha millorat molt en els darrers anys. Des del 2005 fins ara s’ha reduït la contaminació per partícules (la més contaminant) en un 50 %, segons Querol. Ara bé, aquesta disminució s’ha aconseguit controlant en especial les emissions de la indústria i les obres. Per això l’investigador afirma que “l’objectiu és reduir el nombre de cotxes“, que és el que persegueixen les ciutats europees.
Milà com a exemple de lluita contra la contaminació
Xavier Querol ha comparat Barcelona amb la ciutat italiana de Milà per les semblances entre tots dos municipis. “Tenen un peatge, que ha reduït un 30 % els cotxes, costa cinc euros entrar a la ciutat i les restriccions que aquí s’han implantat en episodis d’alta contaminació, allà les tenen cada dia des del 2015″, explica l’investigador del CSIC. També ha anomenat el sistema de cotxe multiusuari, un concepte similar al del Bicing però amb petits cotxes de benzina, que té 192.000 usuaris. Per tot plegat, ha afegit que les mesures a Barcelona són “toves”.
A banda de les mesures milaneses, Querol proposa que els cotxes que entrin a la ciutat siguin nets, que s’electrifiquin els vehicles que distribueixen mercaderies a la ciutat i les motos. També apunta que un carril VAO d’accés a Barcelona podria agrupar els qui hi volen accedir i reduiria el nombre de vehicles privats. Són algunes accions que podrien fer baixar de manera ràpida i eficaç les emissions de partícules contaminants provinents de la circulació.
