altostratus mamma el 13/07/2018 a l'Observatori Fabra. foto: Alfons Puertas

Qui més qui menys n’haurà vist i potser els sabries fins i tot anomenar (o mal anomenar) els mammatocúmuls. Una particularitat que causa formes arrodonides que pengen del núvols i que dona lloc a imatges espectaculars, sense anar més lluny, aquest mateix cap de setmana.

No és el nom d’un núvol

El cas és que aquest nom no està acceptat per l’Organització Meteorològica Mundial.

La nomenclatura “mammatocúmul” ve donada probablement per un mal ús reiterat o per un ús antic que ha quedat present entre aficionats, mitjans de comunicació i, fins i tot, estaments públics.

Mamma, una particularitat suplementària

Segons l’Atles Internacional de Núvols de l’OMM, la particularitat “mamma” no és ni un gènere ni una espècie ni una varietat de núvol segons la classificació de núvols que ofereix l’OMM.

Tot i que en alguns atles de principis de segle XX encara s’acceptava el terme “mammatocúmul”, el cert és que fa dècades que “mamma” és simplement una particularitat suplementària que acompanya la nomenclatura del núvol.

Per entendre-ho fàcilment ens podem imaginar un nom amb els seus cognoms en què el nom principal seria el gènere del núvol, el primer cognom l’espècie i el segon cognom la varietat o particularitat suplementària que li acabarien de donar el nom sencer segons la seva transparència, forma i estructura.

Un cumulonimbus incus mamma el dia 19 de març del 2021 a Barcelona. Foto: Alfons Puertas

La particularitat “mamma” seria en aquest cas una mena de segon cognom. Així doncs, els mal anomenats mammatocúmuls són, en realitat, cumulonimbus mamma (si és un núvol de tempesta) o altostratus mamma, cirrus mamma, si és un altre tipus de núvol.

La característica “mamma” acompanya, per tant, el nom del núvol.

No totes les “mamma” són de cumulonimbus

Si algú hi entén de núvols a Barcelona, és l’Alfons Puertas, observador meteorològic de l’Observatori Fabra.

Ell mateix ens diu que segons l’Atles Internacional de Núvols, el tret particular “mamma” no es pot associar a qualsevol núvol.

Puertas indica que núvols no tan mediàtics com els cirrus, circocúmuls, altostrats, altocúmuls o estratocúmuls també poden donar lloc a la característica mamma, a més a més dels coneguts cumulonimbus.

El mateix Alfons Puertas ens diu que aquest tipus de formació van lligades a canvis bruscos de pressió i turbulències en altura (allà on hi ha el núvol).

En el cas de les formacions més espectaculars (les associades als núvols de tempesta) Puertas afirma que simplement ens podrien donar la idea que en algun punt d’aquell núvol de tempesta ha plogut amb força, però no pas allà on apareixen aquestes formacions (mamma) ja que es donen a la part més externa del núvol.

Vistosos núvols “mamma” aquest darrer dia de juliol

Fortes tempestes han anat caient intermitentment al sud de Catalunya, i les encluses (la part més freda i alta del núvol cumulonimbus) ràpidament s’ha estès cap el nord. A migdia en un primer moment, i ja de cara a la tarda en un segon instant, s’ha vist aquest tipus de núvol penjant del gènere altostratus. Núvols que han deixat un paisatge fantasmagòric en diversos moments del dia.

Altostratus mamma a Rubí. @btveltemps