Qui més qui menys n’haurà vist i potser els sabries fins i tot anomenar (o mal anomenar) els mammatocúmuls. Una particularitat que causa formes arrodonides que pengen del núvols i que dona lloc a imatges espectaculars, sense anar més lluny, aquest mateix dijous.
No és el nom d’un núvol
El cas és que aquest nom no està acceptat per l’Organització Meteorològica Mundial.
La nomenclatura “mammatocúmul” ve donada probablement per un mal ús reiterat o per un ús antic que ha quedat present entre aficionats, mitjans de comunicació i, fins i tot, estaments públics.
Mamma, una particularitat suplementària
Segons l’Atles Internacional de Núvols de l’OMM, la particularitat “mamma” no és ni un gènere ni una espècie ni una varietat de núvol segons la classificació de núvols que ofereix l’OMM.
Tot i que en alguns atles de principis de segle XX encara s’acceptava el terme “mammatocúmul”, el cert és que fa dècades que “mamma” és simplement una particularitat suplementària que acompanya la nomenclatura del núvol.
Per entendre-ho fàcilment ens podem imaginar un nom amb els seus cognoms en què el nom principal seria el gènere del núvol, el primer cognom l’espècie i el segon cognom la varietat o particularitat suplementària que li acabarien de donar el nom sencer segons la seva transparència, forma i estructura.
La particularitat “mamma” seria en aquest cas una mena de segon cognom. Així doncs, els mal anomenats mammatocúmuls són, en realitat, cumulonimbus mamma (si és un núvol de tempesta) o altostratus mamma, cirrus mamma, si és un altre tipus de núvol.
La característica “mamma” acompanya, per tant, el nom del núvol.
No totes les “mamma” són de cumulonimbus
Si algú hi entén de núvols a Barcelona, és l’Alfons Puertas, observador meteorològic de l’Observatori Fabra.
Ell mateix ens diu que segons l’Atles Internacional de Núvols, el tret particular “mamma” no es pot associar a qualsevol núvol.
Puertas indica que núvols no tan mediàtics com els cirrus, circocúmuls, altostrats, altocúmuls o estratocúmuls també poden donar lloc a la característica mamma, a més a més dels coneguts cumulonimbus.
El mateix Alfons Puertas ens diu que aquest tipus de formació van lligades a canvis bruscos de pressió i turbulències en altura (allà on hi ha el núvol).
En el cas de les formacions més espectaculars (les associades als núvols de tempesta) Puertas afirma que simplement ens podrien donar la idea que en algun punt d’aquell núvol de tempesta ha plogut amb força, però no pas allà on apareixen aquestes formacions (mamma) ja que es donen a la part més externa del núvol.
Vistosos núvols “mamma” aquest dijous
Amb l’aproximació de la tempesta que a durant la tarda ha escombrat la Catalunya Central s’han pogut veure formacions de núvols amb mamma, concretament cumulonimbus mamma.
Han estat visibles a Barcelona, però també a altres indrets de la geografia metropolitana.
