L’hivern meteorològic, és a dir, el període que va de l’1 de desembre fins al 28 de febrer, ha tingut una temperatura mitjana lleugerament per damunt la del període de referència 1991-2020 en el conjunt de Catalunya, excepte alguns punts de Ponent i les Terres de l’Ebre. També ha estat majoritàriament sec, amb menys precipitació de l’habitual, malgrat que amb algunes excepcions.
Aquestes dades es desprenen de l’informe que ha fet públic el Servei Meteorològic de Catalunya.
Un hivern dividit en dues meitats pel que fa a la temperatura
L’hivern es va iniciar amb valors de temperatura clarament superiors a la mitjana, seguint l’estela de la tardor. Segons explica el Meteocat, el desembre del 2022 va ser un dels més càlids de les darreres dècades en conjunt de Catalunya, però el més càlid enregistrat en sectors del litoral, prelitoral, de la Depressió Central o les valls dels Pirineus. La causa va ser el predomini del flux del sud-oest, responsable de disparar a l’alça la temperatura, sobretot durant les festes de Nadal.
La ciutat de Barcelona va registrar diversos rècords de temperatura màxima, a banda del desembre més càlid de la seva sèrie, empatant amb el 2015.
El balanç global del gener va ser força diferent, normal o fred a bona part del territori. El gener del 2023 va venir marcat per l’arribada sobtada d’aire fred a partir de mitjans de mes, tal com es pot comprovar en el gràfic inferior, el qual mostra l’evolució de la temperatura a 850 hPa (uns 1.500 metres).
En el cas de Barcelona (Observatori Fabra) el gener va registrar una temperatura pròxima a la normalitat, només quatre dècimes per sobre la mitjana.
Finalment, segons exposa el Meteocat, el febrer va resultar normal o fred a gran part de Catalunya, tot i que lleugerament càlid a les parts més elevades. El context general va ser anticiclònic, tot i que dues entrades d’aire fred van implicar ambient fred i fins i tot neu a cotes baixes en alguns moments.
Poca pluja a bona part del territori, però plujós a l’oest de Catalunya
L’informe del Meteocat destaca que l’hivern ha resultat sec a gairebé dos terços de país, amb un dèficit pluviomètric més greu al quadrant nord-oest, al Pirineu Occidental i al litoral. En tots aquests indrets la precipitació ha estat inferior al 70 o 50 % en funció de la zona. A Ponent i el Prepirineu Occidental, per contra, l’hivern es pot qualificar de plujós, sobretot gràcies a la contribució del mes de desembre, molt plujós en aquest àmbit a conseqüència del pas de front atlàntics.
Al terç sud i a l’Alt Empordà s’han recollit poc més de 50 litres al cap de l’hivern, mentre que a cotes altes del Pirineu Occidental s’han acumulat més de 250 litres per metre quadrat de precipitació.
La precipitació total de l’hivern a l’Observatori Fabra ha estat de 82,4 litres per metre quadrat, força per sota els 127,9 litres per metre quadrat que marca la mitjana climàtica (1990-2021), un 64 %.
% de precipitació de l’hivern 2022-2023 respecte a la mitjana climàtica (1991-2020)
Irradiació solar, pròxima a la mitjana
La irradiació solar global de l’hivern s’ha situat al voltant de la normalitat, tot i alguns matisos: a la meitat oest s’ha registrat més insolació de l’habitual (mitjana dels darrers 10 anys), mentre que al terç nord s’han observat algunes anomalies negatives, és a dir, menys insolació de l’habitual.
