Una corona perfecta al voltant del Sol. Això és el que s’ha vist avui a Barcelona i a molts altres punts del territori.
Un fenomen força usual
Es tracta d’un fenomen òptic força comú a casa nostra. Es dona per la refracció i reflexió de la llum quan travessa cristalls de gel suspesos a l’atmosfera.
Es necessiten per tant per poder-lo veure llum i cristalls de gel, per la qual cosa no tots els núvols serveixen.
Els més idonis per gaudir d’aquest fenomen òptic són els núvols alts. Es tracta de núvols que se situen a més de 6.000 metres d’altura i que estan formats per cristalls petits de gel. A més a més, són núvols que rara vegada tenen un desenvolupament vertical remarcable, per la qual cosa és fàcil que deixin passar la llum a través.
Els cirrus i els cirrustrats serien els núvols amb què tindríem una probabilitat més elevada de veure un halo solar, tot i que se’n poden veure també amb núvols mitgencs.
Els núvols baixos o els grans cúmuls no ens deixaran mai veure aquest tipus de fenomen: d’una banda, perquè estan formats per partícules petites d’aigua (i no gel) i, d’altra banda, perquè la seva dimensió vertical impediria el pas de la llum solar.
Alo Solar @btveltemps @FMCarmel pic.twitter.com/81PaMq82DW
— luismanchonjimenez (@luismanchonjim1) April 16, 2020
#Halosolar completo detectado hoy al mediodía desde el #observatorioFabra de #Barcelona @AEMET_Cat @meteocat @wmo @ame_asociacion @ARAmeteo @btveltemps @eltempsTV3 @tiempobrasero @Monica_Usart @alcantara_alb @TomasMolinaB @StormHour @CloudAppSoc pic.twitter.com/aWNHXwRD3L
— Alfons Puertas (@alfons_pc) April 16, 2020
Espectacular halo solar complet d’avui dijous.
📌 Viladellops, Olèrdola
🗓️ 16-04-2020@TomasMolinaB @AEMET_Cat @meteocat @enricagud @eltempsTV3 @SoniaPapell @Cat_Meteo @meteorac1 @BCNmeteo @eloicordomi @SergiLoras @gemmapuigf @marcosamores @BcnSkyline @comandotibidabo pic.twitter.com/XdPBcn6cvq— Fran Lorenzo (@Fran_Lorenzo95) April 16, 2020
Halo o parheli?
Tot i que tots dos són fenòmens òptics associats a la reflexió i refracció de la llum quan passa per cristalls de gel, el cert és que són fenòmens diferents.
Amb l’halo veiem una circumferència marcada ben definida amb el Sol al centre hipotètic d’aquesta “corona”. El parheli, en canvi, és una taca de llum que es forma a un o dos costats del Sol, amb una llum resplendent molt puntual que també rep el nom de “fals sol” atès que tot i tenir una llum molt més modesta que l’astre rei, queda clarament il·luminada respecte a la resta.
#Parhelio en el #observatorioFabra #Barcelona producido por trazas de #nubes altas #cirrus #fibratus #sundog @wmo @AEMET_Esp @meteocat @btveltemps @gemmapuigf @alcantara_alb @tiempobrasero @Divulgameteo @EarthandClouds @CloudAppSoc @TomasMolinaB pic.twitter.com/3unhiOL2Ej
— Alfons Puertas (@alfons_pc) October 16, 2018
I de nit?
Els halos i els parhelis no són exclusius del dia. Tot i que se’n veuen menys, en part perquè la llum que ens arriba és menor i probablement també perquè hi ha menys ulls mirant al cel, el cert és que existeixen.
