ametller-collserola-xavi-de-yzaguirre
Floració escassa d'un ametller a Collserola. Foto: Xavi de Yzaguirre

Els ametllers silvestres que s’escampen per la falda i la solana de Collserola, així com per la resta del litoral central, tenen problemes per florir; no ho estan fent com en d’altres anys, de forma general i generosa, sinó de forma tímida, escassa i irregular.

Els ametllers silvestres depenen directament de les condicions meteorològiques, entre les quals la pluviometria, i són un veritable termòmetre de la sequera. El seu comportament posa al descobert problemes greus de salut, derivats sobretot de la falta de pluja dels darrers tres anys, però també de la manca de fred durant l’hivern o de la calor extrema dels darrers estius.

Els ametllers conreats i els silvestres, a ritmes diferents

Xavi de Yzaguirre és tècnic de la Xarxa Fenològica de Catalunya (Fenocat) al Servei Meteorològic de Catalunya. L’expert en fenologia destaca que cal diferenciar entre els ametllers silvestres i els de jardí o conreats. A aquests segons no els ha faltat res “han tingut llum, adob i reg, i responen a la normalitat fenològica”. Floreixen, així doncs, al ritme habitual, de forma més o menys generosa i abundant.

Els ametllers silvestres, per contra, fa tres anys que pateixen l’efecte acumulatiu de la sequera. Segons De Yzaguirre, el 2022 la sequera va tenir efectes sobre els fruits, que van ser més petits o de desenvolupament reduït. L’any passat la sequera va implicar una floració més escassa i reduïda, i per tant també una menor producció de fruits.

Els ametllers silvestre porten patint l’efecte acumulatiu de tres anys de sequera”
Xavi de Yzaguirre, tècnic del Fenocat

Actualment, afegeix el tècnic, i mentre no plogui, “els ametllers silvestres van derivant cada vegada més al mode supervivència, és a dir, es limiten a sobreviure”. Apunta també que molts exemplars mostren branques parcialment seques i que, en el pitjor dels casos, si l’estrès hídric és irreversible, acaben morint.

De Yzaguirre explica que aquest és l’escenari actual sobretot al sud de Collserola. També apunta, finalment, que és aplicable a les oliveres silvestres (abandonades), a alzines pins i d’altres espècies arbustives com l’estepa blanca, la ginesta o l’arboç.

L’ametller del Parc de l’Oreneta de Barcelona

Eduardo Saiz, biòleg, fa anys que es fixa en la floració dels ametllers del Parc de l’Oreneta i en reporta les dades al Servei Meteorològic de Catalunya, concretament a la xarxa fenològica de Catalunya (FENOCAT).

L’ametller que monitoritza Saiz és extraordinàriament primerenc, tant que alguns anys ha arribat a mostrar flors a la tardor. Malauradament ara, després de més de dos anys de sequera extrema té problemes de salut “mal aspecte i algunes branques mortes”, explica el biòleg. Afegeix que després de la pluja de setembre passat, l’ametller va optar per emetre una segona floració (i treure fulles) per compensar que a l’estiu va quedar gairebé despullat a causa de la calor i la sequera. Malauradament, al cap de pocs dies la va perdre, fet que li suposà un malbaratament de recursos. Tot plegat ha fet que l’ametller en qüestió no disposi actualment de reserves suficients per encarar la floració i la sequera. La floració ha estat realment pobra enguany, tan sols d’algunes flors.

En general, segons explica Saiz, els ametllers d’aquest parc de Barcelona han florit de forma més discreta de l’habitual.

En general totes les plantes del Parc de l’Oreneta estan patint molt a causa de la sequera, fins i tot les més ben adaptades al clima mediterrani, com alzines, pi blanc, o estepes”
Eduardo Saiz, biòleg
Dia d’aparició de la primera flor d’ametller al Parc de l’Oreneta de Barcelona

Per què pateixen tant els ametllers quan no plou?

L’ametller és un arbre que, en general, necessita poca aigua per sobreviure. És una espècie típica de zones de clima mediterrani. Malgrat això, aquesta espècies està patint com mai els efectes de la sequera.

Eduardo Saiz explica que els arbres fruiters que floreixen abans de treure fulles (com el cirerer, la prunera, ametller, etc.) han d’usar les substàncies de reserva que van emmagatzemar durant la primavera i l’estiu anteriors, durant l’època que van tenir fulles i van poder fer la fotosíntesi. Quan floreixen, per tant, a finals d’hivern, empren aquestes reserves acumulades prèviament.

El cicle anual de l’ametller es basa en el fet que en un moment determinat (durant la floració) ha de tirar de les reserves (nutrients) que tenia emmagatzemades”
Eduardo Saiz, biòleg
Ametller que opta per treure fulles en lloc de florir a Collserola. Foto: Xavi de Yzaguirre

Si aquests fruiters no van poder emmagatzemar reserves suficients per motius diversos (caiguda prematura de les fulles a causa de la sequera acumulada, la calor extrema, etc.), aleshores tenen moltes dificultats per poder florir “a posteriori”, tal com està passant actualment.

Així doncs, ara, després de més de dos anys de sequera molts arbres com els ametllers silvestres tenen molt poques reserves, fet que està implicant floracions escasses, decaïment i debilitat general. Hi ha exemplars molt afectats, d’altres no tant si tenen sort i viuen en algun indret de major disponibilitat d’aigua al subsol.

Ametllers silvestres a Barcelona i l’entorn metropolità

Els ametllers silvestres són restes d’un passat agrícola. A Barcelona són presents de forma dispersa als diversos turons de la ciutat (el Carmel, Turó de Monterols, el Putget, etc.) així com a la solana de Collserola, per damunt de la ronda de Dalt. També és un arbre freqüent a les solanes del Maresme, a la plana vallesana o cap al massís del Garraf i el Parc Agrari del Baix Llobregat, entre d’altres indrets de l’entorn metropolità.

Ametller silvestre al Turó del Carmel, a Barcelona