Aquests divendres RitmeNatura ha compartit una observació realment curiosa: la de flors d’ametller a Barcelona. La imatge s’ha difós àmpliament a través de les xarxes pel seu interès.
RitmeNatura és una iniciativa de ciència ciutadana coordinada pel CREAF que recull observacions naturalistes, tals com la floració dels arbres o l’arribada de les orenetes, que permeten estudiar l’impacte del canvi climàtic en els ecosistemes. A banda de basar-se en observacions particulars, també recull les dades que aporten les escoles que s’adhereixen al projecte.
Una flor no fa estiu
Malgrat l’espectacularitat de la fotografia, la dada no permet extreure conclusions genèriques si no es registra de forma més general a l’arbre i en altres ametllers.
Per tant, l’observació de Barcelona no hauria de passar de curiosa (i científicament interessant) tret que els pròxims dies s’estengui la sortida de flors en aquell i altres exemplars d’ametller.
Convé recordar que els ametllers són arbres de floració molt prematura. A Barcelona pot iniciar-se sovint al desembre, tot i que per norma general acostuma a produir-se durant el mes de gener.
No és estrany veure flors isolades a finals de novembre, tal com consta en les observacions del biòleg i il·lustrador científic Eduardo Saiz, qui forma part de la Xarxa Fenològica de Catalunya (Servei Meteorològic de Catalunya).
Saiz es fixa en un ametller de mitjana edat que creix a Sarrià, al Parc del Castell de l’Oreneta. Malgrat la sortida de flors a vegades a finals de tardor, normalment el gruix de la floració acostuma a produir-se més endavant.
La tardor, segona primavera al Mediterrani
L’arribada dels primers episodis de pluja i del descens del termòmetre després de mesos de calor intensa sovint equival a viure una segona primavera. Les pluges de principis de tardor poden activar arbres i arbustos, sobretot en el cas de la vegetació mediterrània, que en alguns casos aprofita per tornar a brotar. És habitual, per exemple en el cas de l’alzina i el roure, que hagin perdut fulles per la sequera a l’estiu.
A la trama urbana de Barcelona en aquesta època arbres com el plàtan d’ombra poden tornar a emetre brots i fulles, tot i que de forma més puntual, i no és estrany veure una segona florida (també parcial) de l’arbre de Judes o de l’amor.
En horts i zones més agrícoles de clima amable no és excepcional, si les condicions meteorològiques són prou benignes, observar flors en cirerers o pereres al cor de la tardor o fins i tot brots nous en el cas de la vinya.
L’escalfament global ja ha fet canviar el ritme de la natura
Anotar i fer seguiment de dades fenològiques és d’alta importància actualment, ja que estem immersos en un context d’escalfament planetari, el qual ja està fent canviar el ritme de la natura.
Catalunya no disposa encara de sèries llargues d’aquest tipus d’informació, tot i que n’hi ha alguna. L’anàlisi de la sèrie històrica de Josep Borrell a la Serra d’Almos (la Ribera d’Ebre) per part del Servei Meteorològic de Catalunya ha permès extreure conclusions realment interessants, entre les quals, que l’oreneta vulgar arriba actualment 24 dies abans i marxa 22 dies abans que fa 50 anys, que la perera floreix 37 dies abans, l’albercoquer, 28 dies abans i el presseguer, 21 dies abans.
També s’ha pogut constatar que la caiguda de les fulles s’ha endarrerit en algunes espècies fins a 23 dies en el cas de la pomera i 11 dies en el de l’avellaner i el cirerer.
