previsió de nivells de pol·len

L’episodi de pluja dels darrers dies, el primer després de mesos sense ploure de forma general ni generosa a Catalunya, farà que les pol·linitzacions d’aquesta primavera augmentin amb celeritat i que siguin importants però que es mantinguin dins la normalitat durant l’estiu. Ho indiquen les previsions realitzades per la Xarxa Aerobiològica de Catalunya (XAC) de l’ICTA-UAB i del Departament de Biologia Animal, Vegetal i Ecologia de la UAB, liderada per la investigadora Jordina Belmonte.

Com serà la primavera pel que fa a les al·lèrgies?

El mes de novembre va ser plujós a bona part del territori. L’hivern, més temperat de l’habitual, ha permès floracions i pol·linitzacions importants. Aquest ha estat el cas del xiprer, l’avellaner, el freixe i el vern.

Malgrat que el descens de temperatura dels darrers dies ha frenat la pol·linització, la previsió d’una primavera lleugerament més càlida i menys plujosa de l’habitual fa que els experts de la XAC pronostiquin que les pol·linitzacions primaverals (pollancre, plàtan, pi, parietària, salze, auró, moreres, gramínies i, posteriorment, bedoll, blets plantatge i olivera) segueixen la tendència de començar com habitualment i amb força, però que podrien tenir una durada més curta de l’habitual.

Ara bé, aquestes prediccions podrien quedar modificades si:

  • La temperatura de la primavera finalment no és tan elevada com es preveu. En aquest cas, s’allargaria la pol·linització de les herbàcies.
  • Es produeixen episodis de pluja intensa durant el dia, ja que les gotes d’aigua arrossegaran el pol·len cap al terra.
  • Hi ha precipitacions pausades, que aportaran aigua per a les plantes que han de florir posteriorment. Aquest fet podria fer incrementar la pol·linització i allargar-ne el període de presència a l’aire (sobretot en el cas de la parietària, gramínies, blets, plantatge, olivera i artemísia).
  • Hi ha episodis de vent molt fort, que podrien fer minvar les concentracions de pol·len.

La Xarxa Aerobiològica de Catalunya (XAC)

A Catalunya la XAC estudia des del 1983 la diversitat i els nivells dels pòl·lens i les espores de fongs presents a l’aire mitjançant els captadors ubicats a nou localitats: Barcelona, Bellaterra, Girona, Lleida, Manresa, Planes de Son, Roquetes-Tortosa, Tarragona i Vielha.

Ara, un nou projecte de l’AEI (AtPollenFluo) i la col·laboració de la XAC amb les empreses Swisens i Qualitas4Health permetran mostrar, per primera vegada a Catalunya, Espanya i la Mediterrània, els mesuraments de la concentració de pol·len en temps real al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona, a Cerdanyola del Vallès.

Actualment s’està entrenant el nou aparell a reconèixer els pòl·lens de la nostra àrea.

Aconseguir equipaments contrastats i a un preu assequible permetrà en un futur proper conèixer en temps real el contingut de pol·len de l’aire, un fet que contribuirà a millorar la qualitat de vida de les persones amb al·lèrgia, així com el diagnòstic, tractament i prevenció de les al·lèrgies respiratòries”
Jordina Belmonte, investigadora

L’al·lèrgia respiratòria a Catalunya

La doctora Lorena Soto, al·lergòloga de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, explica que la prevalença que té l’al·lèrgia respiratòria pot estar agreujada per la contaminació. Segons la SCAIC, dos milions i mig de catalans pateixen una malaltia al·lèrgica, una xifra que es preveu que es dupliqui l’any 2050. D’entre totes les malalties al·lèrgiques, la respiratòria és la més freqüent, tant en infants com en adults. El 25 % de la població pateix rinitis i/o conjuntivitis al·lèrgica i fins a un 12 % pateix asma al·lèrgica. L’al·lèrgia està produïda, sobretot, pels àcars de la pols, els animals domèstics i els pòl·lens. Els pòl·lens que més sensibilitzacions produeixen són els de gramínies, plàtan d’ombra, olivera, xiprer, parietària i blets.

El paper de la contaminació

Segons la doctora Lorena Soto, l’emissió de partícules contaminants a l’atmosfera altera l’estructura del pol·len i fa que generi proteïnes d’estrès com a mecanisme de defensa, cosa que fa augmentar la capacitat d’induir una resposta al·lèrgica en persones susceptibles. Aquest efecte és més evident en entorns amb concentracions elevades de pol·lució.