
Anotar any rere any quin dia treuen les primeres fulles arbres com el plàtan d’ombra de Barcelona ens pot donar, a la llarga, informació rellevant sobre com l’escalfament planetari n’altera el ritme. La sortida de les fulles és un procés complex però que depèn també de diversos factors meteorològics, entre els quals la temperatura, la precipitació o la presència de nuvolositat. La ciència que s’encarrega d’anotar i analitzar aquest tipus de dades és la fenologia.
La fenologia és una ciència de gran importància actualment en el context d’escalfament planetari. Es basa a observar comportaments dels éssers vius íntimament lligats al clima com poden ser la sortida i caiguda de les fulles, la sortida de les flors o l’arribada de les orenetes, entre d’altres. Si canvia el clima, també canvien aquests comportaments.
Les anotacions de la sortida de les fulles del plàtan a Barcelona a Sarrià i Sants
Per saber si el canvi climàtic està variant el ritme dels plàtans d’ombra de la ciutat faran falta nombrosos anys d’observacions.
De moment es disposa d’una sèrie curta de sis anys d’observacions corresponents a un plàtan d’ombra de Sarrià. Les dades les anota un observador fenològic del Servei Meteorològic de Catalunya, Eduardo Saiz. Actualment (16 de març) han començat oficialment a brotar, tot i que feia dies que ja mostraven els borrons inflats i petites inflorescències.
La data corresponent al brot de les primeres fulles a Sarrià dels darrers anys és la següent:
- 2017, 12 de març
- 2018, 3 d’abril
- 2019, 8 de març
- 2020, 6 de març
- 2021, 12 de març
- 2022, 16 de març
Malgrat que no es pot establir cap tendència amb tan pocs anys, sí que s’observa que els plàtans han brotat abans en hiverns suaus, majoritaris els darrers anys. El 2018, en canvi, vam viure un febrer i un març especialment freds, amb alguns dies de neu a la mateixa ciutat de Barcelona. Aquell any els plàtans van treure fulles molt tard, a principis d’abril.
L’any 2020 van treure fulles més d’hora que mai. Precisament, aquell hivern del 2019-2020 va ser el segon més càlid mai anotat a l’Observatori Fabra (11,3 ºC), per darrere del del 2025-2016 (11,5 ºC) i per davant del d’enguany, el tercer més suau (11,0 ºC).
Les dades de Sarrià presenten algunes diferències amb les recollides per un altre observador fenològic, Toni Barrera, qui en fa observacions al barri de Sants de Barcelona. A Sants, però, solen anar una mica més avançats i enguany ja fa uns dies que han tret les primeres fulles. Aquests són els registres dels darrers anys.
- 2018, 23 de març
- 2019, 13 de març
- 2020, 2 de març
- 2021, 8 de març
- 2022, 4 de març
El 2022 ha estat el segon any més primerenc a Sants, darrere del 2020. La correlació amb la temperatura mitjana de l’hivern és molt gran en aquest cas.

Qui fa anotacions fenològiques a Catalunya?
El Servei Meteorològic de Catalunya desenvolupa des del 2013 la Xarxa Fenocat, un recull d’observacions sistemàtiques de 50 persones voluntàries que registren els diferents estats fenològics de 25 espècies de plantes, 14 d’ocells i sis de papallones.
RitmeNatura.cat és un projecte impulsat pel CREAF i dona cabuda tant a observacions fenològiques ocasionals com a recurrents realitzades pel públic en general.
Fa un parell d’anys el Servei Meteorològic de Catalunya i el CREAF van fer un conveni de col·laboració amb l’objectiu d’analitzar i estudiar de forma conjunta els efectes del canvi climàtic.
Surten les fulles, però també les flors i el pol·len
El plàtan d’ombra (“Platanus x acerifolia”), tot i que des de fa anys s’està limitant a favor d’altres arbres més resistents a les condicions urbanes, encara és l’arbre més abundant de la ciutat. El 2021 es comptabilitzaven uns 19.000 plataners, el 9 % dels 202.000 arbres que poblen els carrers de Barcelona.
L’alliberació del pol·len es produeix tan bon punt els arbres comencen a brotar i surten les flors (inflorescències) masculines.

Segons la Societat Catalana d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica (SCAIC), les sensibilitzacions més prevalents en els pacients al·lèrgics són al pol·len de gramínies (51,6 %), plàtan d’ombra (38,7 %), olivera (35,5 %), cupressàcies (22,6 %) i blets (6,5 %).
El pol·len de plàtan, per tant, és al·lergogen i un dels més abundants. Segons la Xarxa Aerobiològica de Catalunya (XAC) es troba en un 9,7 % a Catalunya, tot i que amb importants variacions segons les zones geogràfiques i climàtiques de Catalunya.
Actualment la concentració de pol·len de plàtan va en augment. En nivell durant la setmana del 14 al 20 de març es preveu que sigui alt, 3 sobre una escala de 4 a Barcelona. La pluja prevista facilitarà que precipiti aquests dies, una bona notícia per als al·lèrgics.
