La data de floració d’arbres com els ametllers canvia d’un any a un altre a causa de la meteorologia, per tant, la seva observació al llarg de molts anys ens pot aportar informació molt valuosa vinculada a l’escalfament planetari (canvi climàtic).
La floració dels arbres, així com la caiguda de les fulles, la migració de les aus, l’hibernació dels animals o el vol de les papallones, a tall d’exemple, són un tipus d’informació fenològica.
Si el clima varia, també varien els comportaments o cicles d’animals i plantes. Per tant, l’anotació d’aquest tipus d’informació al llarg dels anys ens aporta dades molt interessants sobre el canvi climàtic.
Els ametllers han florit més tard enguany a Barcelona
Un dels primers arbres en florir i anunciar la proximitat de la primavera és l’ametller, un arbre associat al món rural però present també a la ciutat de Barcelona.
La ciutat de Barcelona disposa de més de 250 ametllers dins del seu perímetre, i això sense comptar els que hi ha disseminats a la solana de Collserola, per damunt de la ronda de Dalt.
Actualment, immersos ja en el tram final del mes de febrer, podríem dir que la floració ja s’està acabant, tot i que encara en podem veure alguna en flor, a causa de la variabilitat de la floració d’aquest arbre fruiter.
Eduardo Saiz, biòleg i membre de la vocalia de medi ambient de l’Associació de Veïns de Sarrià, fa anys que es fixa en la floració dels ametllers del Parc de l’Oreneta i en reporta les dades al Servei Meteorològic de Catalunya, concretament a la xarxa fenològica de Catalunya (FENOCAT).
L’ametller que hi ha des del 2016 és de varietat primerenca, i Saiz assegura que és el primer que treu flors al Parc de l’Oreneta.
El 29 de gener del 2021 aquest exemplar ja mostrava el 50 % de les flors, però la primera en obrir-se ho va fer un mes abans, concretament el dia 29 de desembre.
La data d’aparició de la primera flor d’ametller a Sarrià, tal com es pot comprovar a la gràfica superior, varia cada any. La primera flor se sol visualitzar normalment entre finals d’any i principis de gener.
Si bé la data d’aparició de la primera flor es va anar avançant cada any entre el 2016 i el 2019, els dos darrers anys s’ha revertit la tendència i ha tornat a aparèixer més tard, entre mitjans i finals de desembre, un fet que evidencia que calen molts anys d’observacions per tal d’extreure’n conclusions significatives sobre quina n’és la tendència.
Es considera que per fer estudis calen com a mínim sèries de 10-15 anys de dades, tot i que l’ideal són 30 anys de dades, tal com passa en climatologia.
Una sèrie fenològica completa de 50 anys a la Ribera d’Ebre
El Servei Meteorològic de Catalunya va posar en funcionament la xarxa fenològica de Catalunya l’any 2013. Es tracta d’una xarxa encara massa curta, però molt ben organitzada i amb molts col·laboradors. Està formada actualment per gairebé una cinquantena d’observadors fenològics, repartits per bona part del territori, cadascun dels quals es fixa en diverses espècies d’arbres, aus o altres animals.
De sèries llargues n’hi ha molt poques a Catalunya: la del Pere Comas de Cardedeu, una de les més llargues i homogènies del món, amb dades entre el 1952 i el 2005, però també la d’en Josep Borrell, de la Serra d’Almos, un petit poble del municipi de Tivissa situat a l’oest de la Serra de la Llaberia, a la comarca de la Ribera d’Ebre.
En Josep Borrell és pagès i recull dades d’una quarantena d’espècies entre vegetals i animals de forma sistemàtica des de fa 50 anys (des del 1971), any en el qual va començar a enviar les primeres anotacions fenològiques a l’Institut Nacional de Meteorologia (actualment l’Agència Estatal de Meteorologia), així com també dades meteorològiques.
Actualment Josep Borrell també col·labora amb el Servei Meteorològic de Catalunya com a observador meteorològic i fenològic. En Josep envia dades de 16 espècies al FENOCAT i de 28 en el cas de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet).
La informació de la sèrie fenològica i meteorològica de la Serra d’Almos es pot considerar com un veritable tresor científic, del qual ja se’n poden extreure diverses conclusions vinculades a l’escalfament planetari.
El rigor i la continuïtat en la presa de dades per part d’en Josep han estat clau al llarg de tots aquests anys per tal d’obtenir resultats tan significatius.
Fa 50 anys ja hi havia indicis que el clima començava a canviar
L’inici de la presa de dades per part d’en Josep Borrell va venir motivada, no tan sols per la seva afició a la meteorologia o pel fet de viure a pagès, sinó també per la sensació que començava a passar alguna cosa en l’àmbit climàtic i era necessari començar a registrar-ne els canvis.
Borrell esmenta, en aquest sentit, que en aquell moment entre la gent del camp que ja es queixaven que no plovia com abans i especulaven que podria ser per culpa de l’electroquímica de Flix, les tèrmiques de Terol o a per les coeteres del Delta.
Principals resultats climàtics de 50 anys d’observacions a la Serra d’Almos
Segons les dades extretes de l’anàlisi de la sèrie climàtica de la Serra d’Almos per part del Servei Meteorològic de Catalunya, la temperatura ha augmentat clarament al llarg dels darrers 50 anys, a un ritme de 0,38 ºC/ dècada, amb un augment total de gairebé 2 ºC (1,8 ºC). Ha augmentat, a més, la temperatura màxima més que la mínima.
La precipitació no mostra un comportament tan clar (com sol ser habitual quan es parla de canvi climàtic al nostre sector). Segons el Meteocat, l’única tendència amb significació estadística és un descens d’un 15 % de la precipitació estival.
Canvis en el comportament de plantes i animals en 50 anys d’observacions
Partint dels resultats amb significació estadística, publicats pel Meteocat al Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics del 2017 i 2018, l’oreneta vulgar arriba actualment 24 dies abans que fa 50 anys i marxa 22 dies abans.
Pel que fa als vegetals, s’ha comprovat que hi ha hagut variacions en la data de floració, maduració i fructificació de diverses plantes i arbres.
El Servei Meteorològic de Catalunya també ha conclòs que l’avançament o retard d’un determinat estadi fenològic està molt més correlacionat amb la temperatura que no pas amb la precipitació.
Flors i fruits abans d’hora
La floració s’ha avançat en tres espècies de forma significativa, fins a 19 dies en el cas de l’olivera, 11 la vinya o 10 l’albercoquer.
Curiosament, en el cas de ametller, les dades no tenen significació estadística pel que fa a la floració d’aquest arbre a la Serra d’Almos. Sí, però, respecte a la caiguda de les fulles, la qual es produeix uns 19 dies més tard.
En el cas de la maduració dels fruits convé recordar que cada fruit té una temperatura mínima de maduració. L’augment de la temperatura global ha fet que s’hagi avançat en cinc espècies de forma significativa, fins a 37 dies en el cas de la perera o al voltant d’un mes abans en el cas de l’albercoquer.
Les fulles cauen més tard
La data de caiguda de les fulles s’ha endarrerit en 10 espècies: 11 dies en el cas que s’ha endarrerit menys (avellaner o cirerer), però fins a 23 dies en el cas de la pomera, o 20 en el de la perera.
POSPO CAIGUDA FULLES
Resultats en línia amb la resta de Catalunya
Finalment, convé tenir present que les conclusions de la Serra d’Almos són representatives de la resta de Catalunya perquè l’evolució del clima a la Serra d’Almos és similar al de la resta del país, i perquè el comportament fenològic en altres indrets de Catalunya que disposem de dades és també similar al d’aquest municipi.
