fred àrtic catalunya gener 2023

El fred de ple hivern a Catalunya encara no ha arribat. De fet, l’ambient de rigorós hivern encara haurà unes hores. Una descàrrega d’aire fred d’origen àrtic serà la causant de l’arribada del fred més intens d’aquest hivern, coincidint amb la Setmana dels Barbuts 2023. Abans, però, hauran passat dues borrasques amb nom: Gérard, aquest dilluns, i la més activa a Barcelona, Fien.

Ventada contundent aquest dimarts

Aquest cap de setmana ha estat frenètic pel que fa a noms de borrasques de gran impacte i se n’han batejat dues: Fien (per part de l’AEMET) i Gérard (Méteo-France).

Així, la borrasca Gérard va comportar una primera acceleració del vent aquest dilluns, amb ventades que van superar els 60 km/h en alguns punts de Barcelona.

La borrasca Fien serà la més activa

Fien arribarà aquest dimarts com un elefant en una terrisseria i podria comportar un temporal de vent especialment dur, sobretot en hores centrals del dia. Alguns models indiquen que es podrien superar els 80 km/h a la mateixa Barcelona (sobretot en cotes altes) mentre que el vent podria arribar a superar amb certa facilitat els 100 km/h a les muntanyes del prelitoral barceloní.

En aquest sentit, el Servei Meteorològic de Catalunya ha emès nombrosos avisos, especialment associats al vent però també al temporal de mar i la possible nevada als Pirineus. Protecció Civil, per la seva banda, ja té en alerta el pla Ventcat, en sincronia amb els avisos emesos pel Meteocat.

Dimarts hi haurà més sensació de fred que no pas fred rigorós. La temperatura no serà especialment baixa. De fet, la temperatura pujarà de manera clara però transitòria. Ara bé, a la sensació de fred serà evident pel vent intens, sobretot a partir del vespre.

Una massa d’aire d’origen àrtic farà arribar l’ambient de rigorós hivern

Amb el pas de la borrasca Fien i amb l’anticicló de les Açores allargassat de nord a sud s’obrirà les portes a una entrada d’aire fred que tindrà l’origen a les illes Svalvard, gairebé a l’oceà Àrtic, i que implicarà un descens contundent de la temperatura a partir de dimecres.

Serà a partir d’aleshores quan notarem l’arribada del fred més intens. La barreja d’aquesta entrada d’aire fred d’origen àrtic i una calma progressiva del vent comportaran l’arribada dels valors de temperatura més baixos d’aquest episodi.

Trajectòria de la massa d’aire àrtica fins arribar a Barcelona. font: NOAA

Entre dimecres i el cap de setmana és quan s’esperen les temperatures més baixes. Els models dibuixen un escenari amb glaçades generals a l’interior i bona part del prelitoral i, fins i tot, els matins més freds, podria arribar a glaçar tímidament en alguns dels trams més freds de la costa.

La temperatura a Barcelona podria baixar dels 5 ºC al centre

Amb aquesta situació, els valors de temperatura que podem registrar a Barcelona podrien ser força baixos, especialment durant el segon tram de la setmana.

A ulls dels models, és probable que el centre de la ciutat pugui registrar alguna mínima inferior als 5 ºC però sense arribar a glaçar, un fet que no es pot descartar en alguna raconada de Collserola o, fins i tot, a l’entrada del riu Besòs a Barcelona. Els migdies més freds podrien quedar a l’entorn dels 10 ºC.

Ni pluja ni neu fora dels Pirineus tret d’alguna sorpresa puntual

Serà una situació força eixuta en general i que només deixarà nevades generals especialment al vessant nord dels Pirineus.

A la resta de Catalunya només hi ha oberta la possibilitat d’alguna sorpresa molt puntual que, això sí, si es produís, seria en forma de neu fins ben avall.

Ara com ara a Barcelona és molt poc probable que arribi a ploure (i per descomptat, nevar), tot i que no es pot descartar alguna gota despistada entre dilluns i dimarts. Poca cosa si arriba a caure res.

Entre dimecres i dijous, tot i que s’entreveu molt difícil, no és impossible algun ruixat inconnex entre Barcelona i Girona. Seran més probables cap a Girona. Allà on descarreguin, la neu podria fer acte de presència per damunt dels 300 m. Sempre fenòmens puntuals i anecdòtics, si més no amb els models de què disposem ara mateix.