Aquest divendres, 10 de juliol, hi ha prevista la 16a Nit Catalana de Ratpenats i el Parc Natural de Collserola organitza una passejada nocturna per celebrar-ho.
🦇16a NIT CATALANA DELS RATPENATS🦇
Xerrada i passejada nocturna per conèixer i descobrir aquests petits mamífers. Coorganitzat amb @Ratpenats_Cat
📆 Divendres, 10/07
📋 Inscripcions a ci@parccollserola.net
🔗 https://t.co/Oq6FijMIX4 pic.twitter.com/PPM7Aw6kb2— Parc Natural de Collserola (@parcncollserola) July 9, 2020
A principis del 2016 l’Ajuntament de Barcelona va instal·lar 18 torres niu per a ratpenats als horts urbans de la ciutat. De llavors ençà aquests mamífers voladors han anat colonitzant gradualment les capses.
Les torres niu
La seva instal·lació està indicada quan la ubicació de capses niu convencionals és complicada pel fet de no haver-hi arbres o edificis que en permetin l’ancoratge i que disposin de l’orientació correcta. Els horts urbans són indrets idonis per l’abundància d’aliment, és a dir, d’insectes.
Les torres instal·lades als horts urbans de Barcelona són fetes de fusta i tenen, a la part superior, una doble capsa niu revisable, és a dir, que es pot obrir fàcilment per tal de comprovar-ne l’ocupació. Cada torre niu té una alçària de tres metres i pot encabir centenars de ratpenats.
Sergi Garcia, de Galanthus, l’entitat que duu a terme el seguiment del projecte, destaca que les torres niu estan instal·lades estratègicament per tal de permetre que hi toqui el sol del matí, un fet que ajuda els ratpenats a recuperar la temperatura corporal després d’estar tota la nit volant. Això és important en el cas de les femelles, quan tenen cries.
L’ocupació de les capses
Durant l’any 2017, vuit de les 18 torres instal·lades —un 45 %— van ser ocupades pel ratpenats. Actualment es creu que l’ocupació se situa a l’entorn del 50 %.
La colonització dels refugis ve condicionada per multitud de factors, com l’existència de poblacions de ratpenats properes, la resposta tèrmica dels refugis, la disponibilitat d’altres refugis a la zona o l’aliment disponible. És per aquest motiu que resulta complex avançar si un determinat refugi serà colonitzat.
Es calcula que calen dos o tres anys per al procés de colonització i que, un cop passat aquest període, la taxa d’ocupació decau considerablement.
És preveu que el nombre de capses ocupades encara pugui augmentar i pugui arribar a ser del 100 %.
L’ocupació elevada a les torres indica la necessitat de refugis adequats a Barcelona. Segons dades de l’Ajuntament, les estacions més ocupades han estat les perifèriques o les integrades en sistemes verds més amplis. Això pot reflectir la baixa capacitat d’acollida dels espais urbans més interiors, més desconnectats de la matriu d’espais verds o parcs.
Beneficis dels ratpenats
Els ratpenats o ratapinyades són animals insectívors fonamentals per mantenir l’equilibri natural, sobretot en llocs com les ciutats, on l’activitat que es desenvolupa pot afavorir la presència de mosquits. Un ratpenat pot ingerir una tercera part del seu pes en insectes cada nit.
A banda de fer un servei per als ciutadans controlant les poblacions d’insectes, també poden tenir una funció en el control de malalties víriques transmeses per mosquits.
Es tracta d’animals considerats com a fauna útil i també com a bons bioindicadors, ja que la seva presència augmenta la biodiversitat urbana.
Quins ratpenats viuen a Barcelona?
A tot el planeta es calcula que hi ha unes 1.300 espècies de ratpenats. A Catalunya s’han citat 30 espècies de ratapinyades—totes insectívores—, 10 de les quals viuen a Barcelona. A la ciutat hi predominen les pipistrel·les, un grup que usa habitualment com a refugi petites fissures en zones de roques, penya-segats, arbres i, en zones urbanes, parets dels edificis.
A les capses niu dels horts de Barcelona s’han identificat exemplars de ratapinyada pipistrel·la o pipistrel·la comuna (“Pipistrellus pipistrellus”) i de ratpenat soprano o pipistrel·la nana (“Pipistrellus pygmaeus”), espècies molt ben adaptades a conviure amb l’home, i amb forta tolerància a l’antropització del medi. La tercera espècie que s’ha identificat ha estat el nòctul petit (“Nyctalus leisleri”), localitzat només a Can Pujades, a Collserola. Es tracta, aquesta darrera, d’una espècie forestal i d’interès a causa de la seva relativa escassetat.
La injusta mala fama dels ratpenats
Les ratapinyades són totalment inofensives, malgrat la mala fama i l’extensa literatura negra que existeix sobre elles. Tan sols tres de les 1.300 espècies de ratpenats s’alimenten de sang, i totes es troben situades al centre i al sud d’Amèrica.
La majoria d’espècies europees no són vectors transmissors de la ràbia, una creença confusa perquè les relaciona amb les espècies tropicals que s’alimenten de sang. A Europa s’han associat a animals o a criatures diabòliques possiblement pel fet de ser nocturns, a diferència d’altres cultures com la xinesa, en la qual són símbol de felicitat i profit.
Sergi Garcia recomana no agafar mai un ratpenat, en cas de trobar-ne un convé trucar als Agents Rurals. Les ratapinyades no ataquen, però si se’ls manipula poden arribar a mossegar-nos.
Com són els ratpenats?
Els ratpenats són els únics mamífers que han conquerit el medi aeri gràcies al desenvolupament d’un seguit d’adaptacions, en què destaquen la modificació de les extremitats anteriors i dels dits i l’aparició d’una membrana que els permet volar. Cal recordar que no són cecs —hi veuen— i que disposen d’un sistema d’ecolocalització per orientar-se mitjançant l’emissió d’ultrasons.
En el web Ratpenats.org podem trobar més informació sobre aquest animal i la instal·lació de capses niu.
