la Terra
Imatge del Meteosat (Eumetsat) del 5 de juliol de 2020.

Vivim els dies més calorosos de tot l’any i, paradoxalment, la Terra és més lluny del Sol que mai.

Per què la Terra no es troba sempre a la mateixa distància del Sol?

L’òrbita de la Terra al voltant del Sol no defineix un cercle perfecte sinó una el·lipse. El Sol no està situat al centre d’aquesta el·lipse sinó en un dels focus, és a dir, una mica desplaçat cap a un costat. Això fa que, durant el viatge anual de translació de la Terra al voltant del Sol hi hagi un moment en el qual se situa més allunyada (afeli), i un altre, més propera (periheli).

Aquest dilluns, 5 de juliol, s’ha produït justament l’afeli, moment en el qual la Terra i el  Sol disten exactament de 152 milions de quilòmetres. A principis de gener, pels volts del dia 4 la distància entre el nostre planeta i el Sol és de 147 milions de quilòmetres.

A més, tal com estableix la segona llei de Kepler, la velocitat de translació del planeta és mínima a l’afeli i màxima durant el periheli.

La distància entre el Sol i la Terra no causa les estacions de l’any

Sovint es creu, erròniament, que les estacions de l’any són causa de la distància entre el Sol i la Terra, ja que la Terra dibuixa una el·lipse en el seu gir anual al voltant del Sol, però la veritat és que aquest factor no hi té a veure en el cas de la Terra perquè aquesta distància hi té poc pes.

En planetes com Plutó, en canvi, l’òrbita més excèntrica (molt menys circular) implica que sí que hi tingui certa rellevància. En aquest cas presenta estacions dobles, és a dir, les causades per la inclinació i les causades per la seva distància respecte del Sol.

Fa més calor a l’estiu a l’hemisferi sud que a l’hemisferi nord?

Quan és estiu al nostre hemisferi nord, la Terra i el Sol es troben més distants. Quan entra l’estiu a l’hemisferi sud, en canvi, pels volts del 21 de desembre, la Terra i el Sol es troben molt més pròxims.

Es podria pensar, també, que la major proximitat de la Terra i el Sol (perheli) amb el solstici d’estiu a l’hemisferi sud impliqués més calor que a l’hemisferi nord, i que de retruc les estacions de l’any fossin més pronunciades a l’hemisferi sud.

òrbita de la Terra al voltant del Sol
Els rajos solars arriben directament al Tròpic de Capricorn durant el solstici d’hivern. Font: Joan Anton Català

Res més lluny de la realitat, pel fet que la distància entre el Sol i la Terra no té implicacions en aquest aspecte.

En canvi, sí que suposa un fet important la presència de més masses oceàniques a l’hemisferi sud, les quals moderen la temperatura i fan que les estacions siguin menys pronunciades aquí (a l’hemisferi sud) que a l’hemisferi nord, on les masses continentals són més extenses.

L’eix de rotació de la Terra, responsable de les estacions

El grau d’inclinació de l’eix de rotació de la Terra és justament l’origen de les estacions. La Terra gira com una baldufa, però amb l’eix lleugerament inclinat, concretament 23,5 graus al llarg de tot l’any. En el seu gir al voltant del Sol, els raigs solars li cauen més verticals sobre l’hemisferi nord els mesos del nostre estiu, i passa a l’inrevés amb l’hemisferi sud.

esquema de la posició del Sol el solstici d'hivern
El dia del solstici d’hivern els rajos solars arriben directament al Tròpic de Capricorn. Font: Joan Anton Català

Aquesta inclinació fa que la Terra, en el seu viatge anual al voltant del Sol, quedi més o menys exposada als rajos solars al llarg de l’any. Durant l’hivern boreal (el nostre) és l’hemisferi sud el que queda més exposat al Sol (allà és l’estiu). A l’estiu, en canvi, passa justament el contrari: és l’hemisferi nord el que queda més exposat al Sol.