Continuem de pega pel que fa a la pluja a casa nostra. L’estiu continua avançant i seguim malbaratant les poques oportunitats que tenim.
No “plou” des de l’1 de maig
La trista realitat és que a Barcelona fa tres mesos que no plou com Déu mana. La darrera ploguda important data del primer dia de maig, un dia en què de manera general van caure a casa nostra entre 20 i 50 litres per metre quadrat.
I, a partir d’aleshores, l’aixeta tancada. Des del dia 1 de maig amb prou feines han caigut 20 litres a Barcelona, amb dades de l’Observatori Fabra. 20 litres concentrats en 12 dies en què en el millor dels casos s’han superat els tres litres i, a més a més, amb diversos episodis de pluja acompanyada de fang.
La dada dista molt del que seria habitual per a aquest mateix període, que haurien de ser prop de 100 litres. A l’Observatori Fabra només un 20 % del que seria habitual en els darrers dos mesos i mig, un 40 % si hi afegim el registre del dia 1 de maig. Molt menys de la meitat.
L’aixeta es va tancar fa més d’un any
Però la sequera no arrenca l’1 de maig. És cert que s’ha sumat ara un període dilatat sense pluja al període estival i que això encara comporta un risc d’incendis més elevat, però el problema ve de lluny, de fa ja més d’un any.
Després del rècord de pluja de l’abril del 2020 i d’un juny (també del 2020) més que plujós, l’aixeta de la pluja es va tancar i amb prou feines l’hem anat obrint alguns dies puntuals.
De la pluja abundant de principis del 2020 a la sequera extrema d’enguany. Extrems concentrats en només dos anys, en el que és un clàssic del nostre clima mediterrani: la gran irregularitat pluviomètrica.
Pocs precedents pitjors a la sèrie centenària del Fabra
Si el juliol d’enguany acabés sense pluja (un fet a hores d’ara gens descartable) estaríem davant d’un dels inicis d’any més secs de la història del Fabra i davant d’un dels períodes anuals més secs mai vistos en els més de 100 anys de dades recollides a l’Observatori.
Només quatre anys van tenir un inici més eixut que l’actual, tenint en compte la pluja caiguda entre l’1 de gener i el 31 de juliol.
| 1995 | 127,2 litres |
| 1934 | 138,4 litres |
| 2005 | 140,6 litres |
| 1998 | 141,8 litres |
| 2021* (fins a dia 29 de juliol) | 148,8 litres |
La situació encara seria més excepcional si fem balanç dels darrers 12 mesos i el comparem amb altres períodes anuals.
Així, si aquest mes de juliol no plogués a Barcelona, seria un fet gairebé excepcional en els 107 anys de dades de l’Observatori Fabra.
| febrer 2006 – gener 2007 | 330 litres |
| febrer 2015 – gener 2016 | 333,4 |
| agost 2020 – juliol 2021* (fins al dia 29) | 338,5 litres |
| agost 2004 – juliol 2005 | 339 litres |
Si juliol acabés amb zero litres, el període anual comprès entre l’agost del 2020 i juliol del 2021 ocuparia el tercer lloc al podi dels períodes anuals més secs registrats a l’Observatori Fabra. Un tercer lloc dels prop de 1.300 períodes anuals que té la sèrie, que data de l’any 1914.
Sequera meteorològica excepcional
La sequera meteorològica (dèficit de precipitació respecte a un període) és, per tant, excepcional.
Així ho mostra el mapa de l’índex de precipitació estàndard que elabora mensualment el Meteocat. Bona part de la costa i prelitoral de Barcelona i Girona estan vivint una sequera realment excepcional.
Per contra, els Pirineus han mantingut registres habituals i això ens garanteix, de moment, el consum de boca gràcies als embassaments. Però el bosc no entén d’embassaments i li convindria una regada important. Els incendis han estat freqüents a Collserola des de l’inici d’estiu i l’estat de la vegetació com a conseqüència de la sequera n’és, només en part, part del problema.
