Fa gairebé sis mesos d’aquest 2021 i a Barcelona, i tota la regió metropolitana, arrosseguem una manca de pluja destacable. La sequera és molt evident. La falta d’aigua és palesa als boscos i la ciutat queda immersa en dies de pol·lució, polsim en suspensió i absència de sedimentació de partícules. Mentrestant, en d’altres indrets de Catalunya tenen tempesta gairebé cada dia.

Balanç raquític d’aigua caiguda fins ara

Des que va començar l’any, s’han recollit poc més de 100 mm de pluja a Barcelona. Això suposa ben bé un dèficit del 65 % sobre la mitjana. A més, només el dia 1 de maig es va produir més del 40 % de la pluja total fins avui. Molt pocs dies de precipitació, i els que ha plogut, ho ha fet amb precipitació molt minsa. Per acabar-ho d’adobar, fa moltes setmanes en què hi ha poques ventades que escombrin la contaminació de la ciutat, o que puguin rentar les partícules en suspensió que tenim dia sí i dia també. Una bona mostra és la xifra de dies amb polsim del Sàhara o amb lleugera pluja de fang. Aquest cap de setmana, ben evident. Si parlem de dades, fins aquest 20 de juny s’han recollit 103 mm de pluja a betevé, 123 mm a Sant Andreu o 124 mm a Sants. Hauríem de portar ben bé ja 300 mm per ser en la mitjana.

No totes les sequeres són iguals

La sensació que pot tenir molta gent pot ser que ha plogut molt poc i que podrem tenir restriccions d’aigua. I ara mateix res és més allunyat de la realitat. Hi ha aigua de sobres per al subministrament metropolità. Això és degut al fet que no totes les sequeres són iguals. De fet, n’hi ha de tres tipus: la sequera meteorològica, l’agrícola i la hidrològica.

Pel que fa a la meteorològica, és la que presenta un dèficit de precipitació respecte un període donat. Així, el que tenim a Barcelona i a bona part del país és una sequera meteorològica molt ferma. Pluja per sota de l’habitual i estrès hídric sobre el terreny i els boscos.

Per una altra banda tenim la sequera agrícola. S’aplica sobretot al secà, i consisteix en poca disponibilitat d’aigua en llocs sense regadiu. Per exemple, en els mesos en què els cereals fan el seu cicle vegetatiu, una quantitat de pluja inferior a la mitjana ja predisposa una sequera agrícola. Molts anys la tenim, ja que quan més aigua necessita el secà, a la primavera, les precipitacions sovint escassegen.

Però si hi ha aigua als rius i embassaments, s’asseguraran campanyes de reg i subministrament d’aigua arreu. I és el que està passant enguany. Molta aigua al Pirineu el darrer mes, i pantans plens a vessar gairebé, que ara estan per sobre dels 90 % de la seva capacitat màxima. Un balanç de pluja molt positiu a les capçaleres de rius com el Ter, el Llobregat i el Cardener que deixen la salut dels pantans ben forta. Sequera hidrològica, doncs, no n’hi ha ara mateix a Catalunya.

La sequera hidrològica és nul·la, malgrat la pluja molt escassa que ha caigut a la metròpoli barcelonina

La Baells al 95 %, Sant Ponç al 85 %

El subministrament d’aigua a Barcelona en gran mesura procedeix de les conques del Ter, Llobregat i Cardener. Algunes poblacions de les capçaleres d’aquests rius acumulen enguany gairebé 5 vegades la pluja que ha caigut a Barcelona. Això ens assegura aigua de boca, regadius i consums diversos.

Els pantans del Ter, Llobregat i Cardener tenen una salut de ferro. Font, ACA

Ara mateix tenim embassats 561 hm3 d’aigua als pantans que abasteixen Barcelona i la regió metropolitana. Si parlem de tant per cent, el Ter té aigua embassada al 94 % de la seva capacitat (pantans de Sau, Susqueda i el Pasteral). El Llobregat al 95 % (pantà de la Baells) i el Cardener a més del 88 % (pantans de Sant Ponç i la Llosa del Cavall)

Si no plogués gens, l’abastiment d’aigua està garantit més de dos anys

Sens dubte que els propers mesos anirem tenint ruixats, i més encara al Pirineu, que encaren un estiu en el qual s’albiren moltes tronades. Però suposant que no caigués ni una gota per omplir els pantans que abasteixen Barcelona, tenim per a molt de temps abans no “tallessin l’aixeta”.

Segons dades de l’ens Aigües Ter-Llobregat, el 2019 es van subministrar gairebé 205 hm3 d’aigua per a la població. En gran mesura aquesta quantitat va anar destinada a l’àmbit metropolità, que n’és el principal consumidor. Tenint en compte que tenim embassats ara 561 hm3, es dedueix que podríem tenir aigua per a dos anys ben bons.

Si posem el focus en Barcelona ciutat, segons dades de l’Ajuntament, el 2020 es van consumir 92 hm3 d’aigua. Si fem un càlcul barroer, amb l’aigua que tenim als pantans del Ter-Llobregat tenim garantit el subministrament d’aigua durant sis anys. Lògicament, són càlculs aproximats i no només la nostra ciutat rep l’aigua d’aquests pantans. En qualsevol cas, cal que plogui i que refresqui. No tot es pot regar.