Que el dia s’allarga és una evidència. Qui més qui menys deu haver notat que especialment les tardes gaudeixen ja de més estona de llum solar, concretament una hora més de sol.
El temps passa ràpid i queden ja molt enrere els tradicionals passos de puça de Santa Llúcia o els de pardal, llebre i bou del Nadal. Si a principis d’any amb prou feines havíem aconseguit recuperar 10 minuts de llum solar a les tardes, avui celebrem que ja hem recuperat ni més ni menys que una hora sencera, 60 minuts des de principis de desembre, moment en què el sol es pon a la ciutat a les 17.22 h. Aquest 13 de febrer el sol ha marxat a les 18.22 h.
Els matins juguen a part
En canvi, als matins aquesta recuperació encara no es nota tant. El sol surt aquests dies quan falten alguns minuts per arribar a les vuit del matí, com passa a finals de novembre. Tot i això, la diferència també és notable. Aquests dies l’albada és ja 30 minuts abans que en el moment en què surt més tard, a principis de gener. Aleshores el sol surt a les 8.18 h. Aquest 14 de febrer el sol sortirà ja a les 7.48 h.
A l’equinocci ho notarem més
Els dies no s’allarguen o escurcen sempre per igual. A mesura que ens apropem als equinoccis (setembre i març) els dies guanyen (a la primavera) o perden (a la tardor) més minuts de sol per jornada. És a prop dels equinoccis quan els dies es poden allargar o escurçar gairebé tres minuts en còmput global (matí i vespre). En canvi aquesta diferència és mínima (amb prou feines d’alguns segons) com més ens apropem als solsticis (juny i desembre).
El proper 20 de març, equinocci de primavera, el sol es pondrà ja passades les 19 h. A finals de març, amb el canvi horari, ho farà ja passades les 20 h. Sembla lluny, però l’estiu, cada cop és més a prop.
