pressio vent
Diferència de pressió atmosfèrica a nivell del mar, dimarts 18 de gener del 2023. Meteociel

Entre la tardor i la primavera acostuma a bufar, sovint, el vent de mestral (del nord-oest) i de ponent (oest) a Barcelona. La seva presència va lligada al pas freqüent i més pròxim de borrasques atlàntiques.

En mestral sol fer baixar la temperatura, el ponent en canvi arriba reescalfat al litoral i el prelitoral.

Què és i com s’origina el vent?

El vent és el moviment horitzontal de l’aire. El seu origen rau a l’existència d’una diferència de pressió atmosfèrica entre dos sectors, la qual genera el moviment de l’aire des d’on la pressió és més alta fins a on és menor.

De vents n’hi ha a diverses escales: des de nivell general o planetari —com els vents alisis o els vents de l’oest de les latituds mitjanes i altes—, fins a vents d’escala regional, com la marinada, el vent de mestral o el fogony.

El vent als mapes del temps

El mapa que ens permet entreveure la presència del vent és el mapa isobàric, en el qual es representen un seguit de corbes —les isòbares— que uneixen els punts del territori que registren la mateixa pressió atmosfèrica reduïda a nivell del mar.

Les isòbares delimiten o dibuixen zones d’alta pressió, els anticiclons, i les zones de baixa pressió, o borrasques. Als mapes isobàrics els anticiclons s’identifiquen amb la lletra A i les borrasques amb la B.

L’aire es desplaça des de les zones de major pressió —els anticiclons—, on hi ha un excés o excedent d’aire,  cap a les àrees de menor pressió —borrasques—, on hi manca.

Aquest aire, no obstant això, no es mou de forma rectilínia, des dels anticiclons cap a les borrasques, tot creuant les isòbares, sinó que ho fa de forma més o menys paral·lela a aquestes isòbares. La causa és la rotació de la Terra i el fregament de l’aire amb la superfície, que impliquen la intervenció de determinades forces físiques.

Vent més fort com més pròximes es troben les isòbares

A l’hemisferi nord el vent es mou en sentit horari i l’entorn dels anticiclons, i en sentit contrari a les agulles del rellotge en el cas de les borrasques.

Com més properes es troben les isòbares, major diferència de pressió hi ha entre dos punts propers i, en conseqüència, més fort bufa el vent.

Convé tenir present que el vent que assenyalen els mapes del temps sovint és un “vent teòric” previst en una atmosfera lliure. Cal recordar que el relleu, la presència de valls, muntanyes o fins i tot els carrers de les grans ciutats condicionen la direcció i la intensitat final del vent.

mapa isobàric
Isòbares juntes indiquen presència de vent. Mapa de diumenge, 10 febrer, al matí (GFS-Meteociel)

Vent de ponent, eixut i reescalfat a Barcelona

El vent de ponent és un vent que, després de creuar els relleus de l’interior de la península Ibèrica —el sistema Ibèric i posteriorment les serralades Prelitoral i Litoral—, arriba reescalfat i amb un baix contingut d’humitat a la línia costanera. El ponent, justament, és el responsable de l’ambient gairebé primaveral pel que fa al termòmetre que s’ha registrat diumenge a la ciutat de Barcelona.

El mestral fa baixar en major mesura la temperatura a la costa i accentua la sensació de fredor.

@alcantara_alb @TomasMolinaB @enricagud @eltempsTV3 #324eltemps @MeteoMauri @meteocat @Jordi_Via @AEMET_Cat @ARAmeteo @Oriol_RB @btveltemps @sarai_sarroca @Cat_Meteo Fortes Ventades. #Gava. pic.twitter.com/XiBZ7PdfmD

— Xavi Cabo. Photos. (@xavicabopapiol) 10 de febrero de 2019