mapa isobàric
Mapa isobàric previst per diumenge 10 de febrer. Font: GFS (Weatheronline.co.uk)

Dia ventós a Barcelona a causa del vent de l’oest, que es fa sentir moderat a la ciutat. No és, ni de bon tros, dels dies més ventosos de l’any, però sí que manxa amb prou energia com per no passar desapercebut. Les ratxes, fins al migdia, ja han superat els 50 km/h.

Què és i com s’origina el vent?

El vent és el moviment horitzontal de l’aire. El seu origen rau a l’existència d’una diferència de pressió atmosfèrica entre dos sectors, la qual genera el moviment de l’aire des d’on la pressió és més alta fins a on és menor.

De vents n’hi ha a diverses escales: des de nivell general o planetari —com els vents alisis o els vents de l’oest de les latituds mitjanes i altes—, fins a vents d’escala regional, com la marinada, el vent de mestral o el fogony.

El vent als mapes del temps

El mapa que ens permet entreveure la presència del vent és el mapa isobàric, en el qual es representen un seguit de corbes —les isòbares— que uneixen els punts del territori que registren la mateixa pressió atmosfèrica reduïda a nivell del mar.

Les isòbares delimiten o dibuixen zones d’alta pressió, els anticiclons, i les zones de baixa pressió, o borrasques. Als mapes isobàrics els anticiclons s’identifiquen amb la lletra A i les borrasques amb la B.

L’aire es desplaça des de les zones de major pressió —els anticiclons—, on hi ha un excés o excedent d’aire,  cap a les àrees de menor pressió —borrasques—, on hi manca.

Aquest aire, no obstant això, no es mou de forma rectilínia, des dels anticiclons cap a les borrasques, tot creuant les isòbares, sinó que ho fa de forma més o menys paral·lela a aquestes isòbares. La causa és la rotació de la Terra i el fregament de l’aire amb la superfície, que impliquen la intervenció de determinades forces físiques.

Vent més fort com més pròximes es troben les isòbares

A l’hemisferi nord el vent es mou en sentit horari i l’entorn dels anticiclons, i en sentit contrari a les agulles del rellotge en el cas de les borrasques.

Com més properes es troben les isòbares, major diferència de pressió hi ha entre dos punts propers i, en conseqüència, més fort bufa el vent.

Convé tenir present que el vent que assenyalen els mapes del temps sovint és un “vent teòric” previst en una atmosfera lliure. Convé tenir present que el relleu, la presència de valls, muntanyes o fins i tot els carrers de les grans ciutats condicionen  la direcció i la intensitat final del vent.

mapa isobàric
Isòbares juntes indiquen presència de vent. Mapa de diumenge, 10 febrer, al matí (GFS-Meteociel)

Vent de ponent, eixut i reescalfat a Barcelona

Aquest diumenge, 10 de febrer, el vent que bufa a Barcelona ho fa, en conjunt, de ponent, per bé que en alguns moments gira cap a garbí —sud-oest— o mestral —nord-oest.

Fins al migdia de diumenge s’havien anotat ratxes de fins a 54 km/h a l’Observatori Fabra o 52 km/h a la plaça de Sants.

El vent de ponent és un vent que, després de creuar els relleus de l’interior de la península Ibèrica: el sistema Ibèric i posteriorment les serralades Prelitoral i Litoral, arriba reescalfat i amb un baix contingut d’humitat a la línia costanera. El ponent, justament, és el responsable de l’ambient gairebé primaveral pel que fa al termòmetre que s’ha registrat diumenge a la ciutat de Barcelona.