El setembre ha tornat a ser plujós a bona part de Barcelona, un fet que ha beneficiat l’arbrat i les zones enjardinades. El verd predomina encara aquests dies a la ciutat, una estampa que no s’observa cada any a principis de tardor malgrat que, estadísticament, les tronades solen sovintejar a la costa a partir de finals d’agost.
El verd ha estat un color força persistent enguany als jardins i l’entorn de la ciutat a causa de la freqüència i abundància de les precipitacions. La pluja va sovintejar entre finals de gener i principis de juny i, després d’una pausa entre el juny i el juliol, va tornar a fer acte de presència en forma de xàfecs i tronades irregulars.
La pluja de finals d’estiu a Barcelona va caure amb molta intensitat i concentrada en pocs dies, un fet que va ocasionar, en diverses ocasions, inundacions i incidències en alguns punts de la ciutat. També cal destacar-ne la gran irregularitat, tal com es pot comprovar en el mapa següent de pluja acumulada durant els mesos d’agost i setembre.
Quan plou també es reguen els jardins de Barcelona?
No. Quan hi ha un episodi de precipitació en excés es regula el reg: o bé tancant comptadors o bé minimitzant-lo.
A Barcelona un 61 % del reg és automatitzat, és a dir, es poden programar manualment els aspersors. La meitat d’aquest reg és telegestionat.
Respecte als sistemes de telegestió, Jordi Rodríguez, cap d’àrea dels districtes d’Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Andreu de la Direcció d’Espais Verds i Biodiversitat, destaca que permeten tancar, obrir o modificar el reg a voluntat i a distància, mitjançant un ordinador o tauleta. El reg telegestionat per la plataforma de reg el talla sempre que la previsió meteorològica indiqui més d’un 60 % de probabilitat de pluja.
A més, per tal que el sistema sigui encara més eficient, hi ha un seguit de sensors que s’encarreguen de tallar el reg en cas que sigui necessari. Això passa si plou de forma inesperada —no prevista—, però també si el vent supera els 11 km/h o si la temperatura baixa de la marca dels -2 ºC.
Es fan programacions estacionals, i també en funció del tipus de cultiu que es rega (gespa, arbustos o arbrat). Aquestes programacions són les que es modifiquen de forma manual, o automàtica mitjançant la telegestió, en funció de les condicions meteorològiques concretes.
D’on prové l’aigua que s’usa per regar els arbres i jardins de la ciutat?
El subministrament d’aigua procedeix de dues fonts: de la xarxa potable (81 %) o de la xarxa freàtica (19 %). Això va suposar l’any 2017 un consum de 2.135.854 m3 en el primer cas, i de 503.588 m3 d’aigua en el segon.
L’aigua freàtica prové dels pous de captació que hi ha repartits per la ciutat, i que s’han construït majoritàriament aprofitant la infraestructura dels dipòsits de regulació de l’aigua pluvial.
Els arbres de Barcelona també es reguen?
Els arbres grans, que fa anys que viuen a la ciutat, es considera que estan totalment adaptats i ja no es reguen. Cal tenir present que les espècies escollides majoritàriament són compatibles amb el clima i el règim de pluja de la ciutat.
Segons Jordi Rodríguez, els que sí que es reguen són els arbres nous, que convé ajudar. Això es fa mitjançant reg amb tona, és a dir, amb camions cisterna que es carreguen amb aigua procedent del freàtic.
Es reguen els arbres durant els primers tres anys amb una freqüència que varia en funció de l’època de l’any i dels requeriments que tingui cada espècie en concret.
Quan s’urbanitza un carrer nou, o bé es remodela, s’hi instal·la un sistema de reg per degoteig. S’hi col·loquen un comptador d’aigua, una canonada i uns tubs de degoteig que alliberen l’aigua de forma lenta. Es tracta d’un sistema eficient i que permet estalviar molta aigua.
