L’estiu que semblava que no arribava ha arribat de cop amb temperatures desmesurades i un pic de calor important que arriba entre aquest dilluns i dimarts.

A Barcelona no arribarem als 35 ºC… per ben poc

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és HD-RMB-TARDA-10-1024x576.jpg

Els mapes s’encaminen cap a un dilluns i un dimarts en què les temperatures tocaran sostre, amb una màxima que podrà arribar als 32-34 ºC a mitja tarda a Barcelona i els 35-36 ºC al Vallès i el nord del Baix Llobregat.

Tot això després de la segona mínima tòrrida de la temporada, que ens va deixar dilluns molts valors de temperatura nocturna per sobre dels 25 ºC.

La sort de tenir una humitat baixa

I encara gràcies que aquests dies els valors d’humitat relativa no són especialment elevats.

Això ens està garantint que, tot i que la temperatura marca uns valors realment elevats, la xafogor és relativament suportable tenint en compte que vivim en una ciutat marítima.

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és 03B-BCN-TEMPERATURA-MIN-10-1024x576.jpg
Mínimes de dilluns, 14 de juny

Gràcies a aquesta humitat no excessivament alta i al fet que les cases encara no estan totalment escalfades com a ple estiu, les nits, tot i que feixugues, són encara relativament suportables.

La mateixa temperatura nocturna d’aquestes últimes nits, amb una humitat més elevada ens hauria deixat unes nits d’insomni, que cada cop són més recurrents a casa nostra.

Escalfament de l’aire per subsidència

La subsidència és el mecanisme pel qual una massa d’aire es veu obligada a moure’s cap a nivells més baixos. En el cas de la meteorologia, és el procés contrari a la convecció, que força els ascensos d’aire que sovint formen xàfecs i tempestes.

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és trajectoriamassaaire14junynoaa.gif

A la imatge hi podem veure la trajectòria de les masses d’aire a 3.000, 1.500 i 500 m d’altura que han fet durant els cinc dies anteriors a aquest dilluns, 14 de juny.

Es veu com, en cap cas tenen un origen africà i és que no totes les calorades arriben de l’Àfrica.

En aquest gràfic podem contrastar que, en totes les capes, la massa d’aire es veu obligada a baixar d’altitud (subsidència), per la qual cosa s’escalfa i farà pujar la temperatura. Per fer-ho senzill, dilluns, 14 de juny, vam tenir a la vertical de Barcelona però a 500 m, la massa d’aire que tenien divendres passat, 11 de juny, a 4.000 metres a París. Va baixar prop de 3.500 metres en només tres dies.

Amb el descens de l’altura, la massa d’aire es va escalfant cada vegada més i pot comportar grans ascensos de temperatura, encara que en el seu origen no sigui ni una massa africana i ni tant sols arrenqui del sud.

Es tracta d’un mecanisme que afecta especialment capes altes i mitjanes, tot i que contribueix de manera directa a l’escalfament en superfície, ja que aquesta capa pot impedir l’escapament de la calor que es pugui emmagatzemar en capes inferiors i, per tant, si es dona durant diversos dies, pot contribuir a un ascens clar de la temperatura en superfície.

La radiació solar farà la resta de la feina

A l’arribada d’aquesta massa d’aire atlàntica reescalfada per subsidència, hi haurem de sumar la intensa radiació solar que tenim en aquestes dates i que s’encarregarà de fer pujar la temperatura a totes les capes independentment d’on vingui la massa d’aire.

A més a més, la manca de ventilació i les més que possibles capes d’inversió tèrmica que es puguin formar faran que l’escalfament sigui molt efectiu, tot i tractar-se d’una massa d’aire que ni serà africana ni vindrà del sud.

Fins quan el pic de calor?

La calor sembla haver arribat ja definitivament i, a hores d’ara, són poques les opcions que els models meteorològics apunten per veure una clara refrescada.

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és meteograma140621-1024x746.jpg
Meteograma per a Barcelona els propers 15 dies. font: wetterzentrale

Malgrat tot, s’entreveu un retorn a la certa normalitat a partir d’aquest dijous, fins i tot amb risc de xàfecs i tronades que, a hores d’ara, semblen més probables a l’interior i el Pirineu que no pas a Barcelona.

No sembla tampoc que hagi de ser ni un gran respir ni gaire durador. En el millor dels casos la temperatura quedarà normalitzada durant un o dos dies per després, amb molta probabilitat, tornar a remuntar cap a un possible nou pic de calor de cara al proper cap de setmana i principis de la setmana vinent.

Per què no és una onada de calor?

La calor està sent molt contundent aquests dies. Plenament canicular i fora de temporada, però de moment no es pot parlar en cap cas d’onada de calor.

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és P981120-725x1024-1.png
Valor límit del percentil 98. Font:Meteocat

Per ser una onada de calor s’han de superar els llindars del percentil 98 dels mesos de juny a agost durant tres dies consecutius o més.

Això implica que durant tres dies o més s’haurien de superar els 33,4 ºC a Barcelona, un fet que de moment encara no ha passat cap dia.

D’igual manera, tampoc no ho és a la resta de Catalunya, on només aquest dilluns es van arribar a superar alguns llindars d’onada de calor de manera molt puntual i, de moment, només durant un dia.

Sigui com sigui, l’estiu ha arribat i ho ha fet entrant per la porta gran.