El 2019 entrarà al “top 3” a nivell planetari dels anys més càlids
des que hi ha registres. Així ho ha confirmat la World Meteorological Organization amb dades elaborades per l’agència meteorològica britànica (Metoffice) i en base a les dades que han facilitat diferents organismes internacionals.
At global level, 2019 is expected to be 2nd or 3rd warmest year on record, based on compilation of leading international datasets. #StateofClimate #COP25 pic.twitter.com/BFDgvsyy8k
— WMO | OMM (@WMO) December 9, 2019
Aquest anunci arriba pocs dies després que la mateixa WMO anunciés que aquest 2019 tancarà la dècada més càlida (2010-2019) també des que hi ha registres, en una clara mostra que el canvi climàtic és una realitat incontestable.
2019, any de rècords
Enguany ens ha deixat gairebé mes rere mes un rècord absolut o un pòdium en temperatura global.
Els mesos d’estiu van ser alguns dels més destacats. L’estiu d’aquest 2019 marca un rècord absolut de temperatura global a l’hemisferi nord amb tot un seguit d’episodis de grans calorades i episodis rècords repartits per tota la superfície planetària.
A Barcelona
ens quedaran també els rècords històrics de temperatura màxima i mínima per a un mes de juny i els episodis d’onada de calor del juliol i agost, amb nits tòrrides i tropicals que cada vegada són més usuals.
L’Observatori Fabra ens deixa també set rècords diaris absoluts de temperatura mitjana en només un any
Aquí teniu actualitzada la gràfica de l’evolució de la temperatura mitjana diària del 2019 als observatoris de l’Ebre i Fabra. A l’Ebre s’han batut 11 rècords diaris, alguns de força recents @alfons_pc @obsebre @RACABarcelona @eltempsTV3 pic.twitter.com/Xj6Ge6ky3E
— Marc Prohom (@MProhom) December 3, 2019
L’acord de París, cada cop més difícil d’assolir
A la COP (Conferència de l’ONU sobre el canvi climàtic) de París de l’any 2015 els estats van acordar intentar que la temperatura global no superés els 1,5 ºC respecte de l’època preindustrial (1850-1900).
A dia d’avui podem dir que la temperatura global planetària ja ha superat el grau respecte d’aquest període i se situa, segons la WMO, en 1,1 ºC per sobre respecte al 1850-1900.
En un sistema tan inercial com el climàtic, en què qualsevol gran mesura adoptada ara trigaria uns anys en tenir un reflex clar en el clima del futur, sembla gairebé una utopia que l’escalfament global pugui quedar frenat abans d’arribar als 1,5 ºC de més respecte de l’era preindustrial. Els esforços ara se centren en no arribar al llindar dels 2 ºC
El gel sota mínims
La National Snow and Ice Data Center (NSIDC) ha constat també que la superfície de gel a l’hemisferi nord és la segona més baixa des que se’n prenen mesures (fa més de 40 anys) a finals de novembre.
#Arctic sea ice extent for Nov. 2019 ended up at second lowest in the 41-year satellite record. Regionally, extent remains well below average in the #Chukchi Sea, Hudson Bay, and Davis Strait. Read more in our latest Arctic Sea Ice News & Analysis post: https://t.co/LhVuqJGx17. pic.twitter.com/m8Fa0QNaQS
— National Snow and Ice Data Center (@NSIDC) December 5, 2019
De fet, es constata que durant el mes d’octubre i a principis d’agost es van donar rècords històrics en la sèrie de dades que arrenca el 1978.
Lligat a les altes temperatures d’aquesta dècada, els registres més baixos en superfície de gel àrtic es donen també en aquest període de temps.
i el CO2 en màxims
El CO2, un dels gasos que va lligat a l’escalfament global del planeta,
continua marcant màxims històrics i sembla pujar sense aturador.
A principis de desembre se superaven per primer cop a la història les 411 parts per milió mesurades al Mauna Loa (Hawai)
411.40 parts per million (ppm) CO2 in air 08-Dec-2019 https://t.co/MGD5CTru41
— Keeling_Curve (@Keeling_curve) December 9, 2019
El planeta demana ajuda a marxes forçades. Veurem si a la cimera de Madrid, la COP 25, la política es prou valenta com per assumir compromisos que mantinguin la viabilitat del planeta.
