Aquest diumenge és el Dia Internacional dels Boscos. Un dia per recordar la rellevància de la vegetació i les arbredes, que són de vital importància per a la nostra existència.
Què són els boscos madurs?
Es considera bosc madur aquell que ha evolucionat lliurement sense gaire petjada humana i sense fenòmens extrems.
Grans extensions d’arbrat que no han patit cap gran pertorbació externa durant un període de més de 100-200 anys.
Jordi Vayreda, investigador del CREAF, explica que aquest tipus de boscos són molt importants, perquè “mantenen millor la humitat ambiental i resisteixen més eficaçment la sequera i l’erosió” i, a més a més, són de gran ajuda davant els incendis que hi puguin arribar, ja que “la pròpia humitat, la fusta grossa i la diversitat de mides i formes dels arbres ajuden que els incendis que hi arriben no siguin tan catastròfics“.
Un altre fet que els fa essencials per mitigar el canvi global és que, tot i el seu estat de maduresa, continuen absorbint CO2 de l’atmosfera.
Lluís Comas, tècnic del CREAF, apunta un altre valor afegit dels boscos madurs. Segons indica Comas, “als boscos madurs s’hi generen grans quantitats de fusta morta d’arbres que ja han mort de vells i que són el refugi i l’aliment de moltes espècies d’invertebrats que representen el 99 % de la biodiversitat animal del bosc”.
Els boscos madurs són, per tant, unes grans extensions d’arbrat que tenen unes dinàmiques úniques de la fauna i la flora, cosa que, juntament amb les característiques anteriors, fa que siguin especialment clau davant la lluita contra l’escalfament global.
Sense boscos madurs a casa nostra
Per desgràcia, pensar en un bosc d’aquestes característiques a casa nostra és molt difícil.
A l’explotació humana habitual del bosc se li ha de sumar el nostre clima, que sovint pateix sequeres severes, grans aiguats i també incendis forestals, fet que fa gairebé impossible trobar un bosc madur a la península Ibèrica ni tampoc en l’àmbit mediterrani. I més tenint en compte que un bosc de pinassa necessitaria prop de 400 anys per arribar a ser un bosc madur.
De fet, tal com afirmen des del CREAF, de boscos madurs n’hi ha ben pocs a nivell europeu.
Els esforços, cap als rodals madurs i els boscos singulars
Però, tot i així, hi ha petits reductes de vegetació que compleixen moltes de les característiques d’un bosc madur sense ser-ho: els rodals madurs.
Malgrat tot, es tracta de superfícies de bosc molt petites en el context de casa nostra. Segons les dades del CREAF, menys d’un 1 % dels rodals de bosc catalans es poden considerar madurs.
Anna Sanitjas, enginyera forestal del Parc Natural del Montseny, adverteix de la manca de rodals madurs en el cas del Montseny, on “només suposen un 0,02 % en el darrer inventari del 2020”.
L’altra figura, la dels boscos singulars, sí que es troba en més extensió, però té menys característiques comunes amb els boscos madurs que els rodals madurs.
Tal com apunta Sanitjas, cal decidir què fer amb els boscos en estat de pre-maduresa: “Deixar-los a dinàmica lliure i que evolucionin sols al llarg del temps, o ajudar-los perquè arribin abans a l’estat de maduresa“.
Sigui com sigui, la gestió del bosc es presenta com a bàsics per poder gaudir de la bona salut. I sobretot quan es tracta d‘un ecosistema fràgil i vital i sotmès a un gran estrès, tant humà com, en el cas de casa nostra, natural (meteorologia i fenòmens severs).
Cercar l’equilibri entre el bosc madur, el bosc actual i els altres usos del sòl s’entreveu clau en aquest sentit.
