Dissabte, l’IPMA (Institut Portuguès del Mar i l’Atmosfera) va batejar la que, de moment, és la tercera borrasca de gran impacte a territori europeu: Clement.
Després d’Alex i Barbara, batejades amb anterioritat, és el torn de Clement, una potentíssima borrasca situada entre les Açores i Madeira i que probablement marcarà el temps de les illes Canàries. Però la història de Clement no acaba aquí.
La borrasca Clement, d’origen polar
Una gran irrupció d’aire fred d’origen polar es va despenjar a finals de la setmana passada a l’oest de la península i va donar lloc a la formació de la borrasca Clement, especialment activa a la Portugal insular.
Però mentre avançava cap al sud, aquesta borrasca d’origen polar (com tantes d’altres a casa nostra) podria agafar algunes característiques tropicals, fet que la podrien convertir en una depressió subtropical, seguint les recents Alpha i Theta, que van afectar les mateixes zones.
El Centre Nacional d’Huracans la segueix fa dies
El Centre Nacional d’Huracans (NHC) segueix de fa dies la borrasca Clement, fins i tot abans que Clement acabés tenint aquest nom. L’NHC fa dies que avisa que Clement podria adquirir característiques subtropicals i aventuren en un 40 % les probabilitats que acabi esdevenint finalment una despressió o tempesta subtropical.
Això faria que Clement agafés nomenclatura de la llista d’huracans i esdevingués Kappa, el que seria el sistema tropical número 31 per esdevenir de nou un rècord absolut en aquesta temporada d’huracans excepcional en una temporada que no sembla haver acabat encara, tot i que el final oficial és el dia 30 de novembre.
Així doncs, Clement podria esdevenir alhora (si finalment acaba sent depressió subtropical) Clement (a Europa) i Kappa (a l’altra banda de l’Atlàntic).
Clement, sense influència a casa nostra
Malgrat la relativa proximitat, Clement no tindrà influència en el temps de casa nostra.
Els models indiquen que durant la setmana, Clement anirà perdent pistonada alhora que es va desplaçant cap a sud i oest, cada vegada més lluny de nosaltres.
A Barcelona haurem de mirar al nord i oest, on algunes descàrregues d’aire fred apunten cap a nosaltres.
