Aquesta tardor s’han vist pocs bolets als mercats de Barcelona i amb preus força elevats, un clar indicador que la temporada no ha estat bona als boscos catalans.
La meteorologia, clau en el cas dels bolets
Certament, la temporada de bolets ha estat francament dolenta enguany i així ho corroboren els experts. La causa ha estat la combinació de diversos factors meteorològics desfavorables al llarg de tot l’any. Convé recordar, en aquest sentit, que els bolets necessiten unes condicions de temperatura i humitat molt determinades i que la temperatura extrema —sobretot les glaçades—, la manca de pluja i el vent en són els principals enemics.
Andrés Valverde, micòleg de la Societat Catalana de Micologia, recorda que als bolets “no tan sols els importa què passa a finals d’estiu i la tardor, sinó que també és important com es comporta la primavera”. Justament, la pluja i l’ambient humit a la primavera permeten que es puguin desenvolupar correctament els micelis, uns filaments soterrats a través dels quals es nodreixen els fongs. L’inici de la primavera enguany va ser especialment eixuta arreu, també als Pirineus. La pluja i l’ambient humit van arribar massa tard.
Posteriorment, a finals d’estiu tampoc va ploure com caldria als Pirineus. Les tempestes de l’agost van anar comptades, un fet que va impedir un bon inici de temporada a zones altes, on sol començar primer. Posteriorment, entre finals d’estiu i l’inici de la tardor tampoc va ploure com caldria. “Si va haver-hi precipitacions va ser de forma puntual, un o dos dies, sense continuïtat suficient per poder crear l’ambient humit que requereixen els bolets”.
Valverde afegeix que la temperatura tampoc es va comportar de forma adequada: “L’inici de la tardor va ser molt més calorosa del normal i es va combinar, a més, amb diversos episodis de vent. A sobre, per si això fos poc, a partir del novembre es va girar la truita i va arribar el fred d’hivern de forma sobtada, amb glaçades a les valls i jornades de vent eixut. Tot, en contra”.
La temporada no s’ha acabat a tot arreu
La temporada es pot donar per finalitzada del tot als Pirineus i els Prepirineus, així com a bona part de les comarques interiors, per bé que, en aquest segon àmbit, encara podrien sortir alguns bolets de forma puntual. Andrés Valverde explica, en aquest sentit, que “si es mantingués la humitat i no fes gaire fred ni vent, podria haver-hi algunes floracions d’espècies més tardanes com el fredolic o les llenegues en raconades situades a poca altura, per sota de 1.000 metres aproximadament”.
A prop del mar, a Collserola i en altres zones boscoses del litoral, en canvi, no es pot donar encara per conclosa la temporada. Cal recordar que a prop del mar sol iniciar-se tradicionalment força més tard que als Pirineus —normalment a finals d’octubre o al novembre— i, si es mantenen les condicions meteorològiques adequades, la producció pot allargar-se fins a finals de desembre o el gener.
El cas de Collserola
Les precipitacions d’aquesta tardor també han estat irregulars a Collserola, però relativament abundants en algunes jornades. Per bé que hem tingut diversos episodis de vent, han estat breus i no han arribat a assecar suficientment el sòl. A banda, el fred del mes de novembre ha estat més moderat i no s’han arribat a produir glaçades apreciables. És per aquest motiu que —segons Valverde— “si al llarg de les properes setmanes es mantenen la humitat i la temperatura moderada encara podria haver-hi floracions“.
Quins bolets podem collir a Collserola?
Aquests dies es poden veure diverses espècies de bolets, tot i que en petites quantitats: cames de perdiu, mollerics o cualbres entre d’altres. També s’observen diversos bolets sapròfits —bolets de soca—, els quals s’encarreguen de degradar la matèria orgànica de branques i troncs.
A Collserola trobem un bosc mixt, on predominen alzines i pins, un fet que afavoreix que hi trobem gran diversitat espècies de bolets, ja que n’hi ha d’específics de cada tipus de bosc. A l’alzinar, per exemple, és possible trobar-hi espècies com el rossinyol (“Cantharellus pallens”). En el cas del pi hi destaquen el rovelló (“Lactarius sanguifluus”) o el pinetell (“Lactarius deliciosus”).
Collserola és un indret òptim per observar els bolets, per fotografiar-los o estudiar-los, però no per omplir cistells. Les seves dimensions reduïdes i la dificultat per transitar per dins el bosc en són els principals responsables.
No s’han d’arrencar bolets “en va”
No hi ha bolets “bons” o “dolents”. Els experts recomanen arrencar només els exemplars que volem per al consum o per a l’estudi. Tots els fongs fan una funció al bosc —també els més tòxics per a nosaltres— bé sigui perquè descomponen fulles, branques i troncs, o bé perquè ajuden els arbres a capturar millor l’aigua i els nutrients als arbres. No és sostenible per al bosc arrencar-los massivament.
Arrencar o tallar els bolets?
Els micòlegs són partidaris d’arrencar el bolet, tot descalçant-lo fent alçaprem amb el ganivet o la mà, per tal que surti sencer, sense fer malbé el miceli, que seria “com el cos del fong”. El bolet sencer facilitarà, a més, que se l’identifiqui “a posteriori”.
