Ara fa uns dies el servei meteorològic del Japó feia públics resultats preliminars que pronosticaven que el 2020 podria ser l’any més càlid mai anotat a la Terra. Es tractava, però, tan sols d’un primer resultat, en espera que d’altres centres meteorològics de referència mundial en publiquessin els seus.
Aquesta setmana l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) ha fet públics finalment els resultats de les diverses agències i centres de referència, i ha pogut concloure que l’any 2020 ha estat uns dels tres anys més càlids mai anotats a la Terra, tot disputant-se el podi amb el 2016. Es tracta dels resultats obtinguts de l’anàlisi de cinc conjunts de dades internacionals líders de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM).
L’OMM destaca que la dècada 2011-2020 va ser la més càlida mai registrada i que els sis anys més càlids s’han produït a partir del 2015, essent-ne el 2016, el 2019 i el 2020 els tres primers. Destaca també que les diferències de temperatura mitjana a escala planetària d’aquests tres anys són realment petites.
El 2020, 1,2 ºC per sobre la temperatura de l’era preindustrial
La temperatura mitjana del 2020 va ser de 14,9 ºC: 1,2 ºC per damunt de la de l’època preindustrial, és a dir, del període de referència 1850-1900, abans de l’alliberació de gasos d’efecte hivernacle d’origen antròpic.
Segons Antonio Guterres, secretari general de les Nacions Unides, aquestes dades són un nou recordatori del ritme implacable del canvi climàtic, el qual va associat a extrems meteorològics sense precedents a totes les regions i continents. Guterres destaca també, en aquest sentit, que ens dirigim cap a un augment catastròfic de la temperatura de 3 a 5 ºC a finals d’aquest segle.
Fer la pau amb la natura és la tasca decisiva del segle XXI i ha de ser la màxima prioritat per a tothom arreu
Un any gairebé tan càlid com el 2016 tot i l’absència del fenomen del Niño
L’OMM explica que el 2020 ha assolit registres similars als del 2016, però sense que ens trobéssim en un context del fenomen del Niño, especialment intens aquell any, responsable dels registres excepcionals. Això és, malauradament, un clar indici que el senyal del canvi climàtic induït per l’ésser humà actualment ja és tan poderós com la força de la natura.
A l’inici d’aquest 2021 ens trobem immersos en un context del fenomen la Niña, la qual va començar a finals del 2020. Es preveu que s’allargui fins a mitjans d’any.
D’on s’obtenen les dades de la temperatura planetària?
L’OMM usa conjunts de dades desenvolupades i mantingudes per la NOAA (Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica dels EUA), l’Institut Goddard per a Estudis Espacials de la NASA, el Met Office (l’agència del Regne Unit), a banda d’altres centres i universitats. L’OMM també utilitza conjunts de dades de reanàlisi del Centre Europeu de Previsions Meteorològiques a Mijà Termini i del seu Servei de Canvi Climàtic Copernicus, a banda de l’Agència Meteorològica del Japó (JMA).
La reanàlisi combina milions d’observacions meteorològiques de superfície i marines, així com dades de satèl·lits amb models de predicció. Tot plegat permet estimar temperatures de qualsevol lloc remot del planeta, fins i tot de zones amb dades escasses com les regions polars.
Lleugeres variacions dels resultats en funció dels centres meteorològics
Segons la NASA i el Servei de Canvi Climàtic de Copernicus, el 2020 ha estat, juntament amb el 2016, l’any més càlid mai anotat a la Terra.
La NOAA, en canvi, situa el 2020 com el segon més càlid per darrere el 2016. L’agència meteorològica japonesa (JMA) finalment el situa com el tercer més càlid.
L’OMM admet que les petites diferències es troben dins del marge d’error per calcular la temperatura global mitjana.
Cada cop més propers al topall màxim de temperatura de l’acord de París
L’acord de París pretén mantenir l’increment de la temperatura per sota els 2 ºC respecte dels valors preindustrials a finals del segle XXI i persegueix limitar l’augment a 1,5 ºC.
Actualment ja ens trobem a 1,2 ºC per damunt la mitjana dels nivells preindustrials (1850-1900), un valor que s’acosta al límit de l’acord de París. Malauradament, però, i segons la OMM, hi ha un 20 % de possibilitats que la temperatura mitjana global superi els 1,5 ºC l’any 2024.
A curt termini pronostiquen que el 2021 tornarà a entrar a la sèrie dels anys més calorosos a la Terra, tot i la influència temporal de refredament planetari associat al fenomen de la Niña.
Les dades mundials, en línia amb les de Barcelona i Catalunya
El 2020 va ser l’any més càlid mai anotat a l’Observatori Fabra de Barcelona amb una temperatura mitjana de 16,8 ºC, dues dècimes per damunt de la dels anys 2006 i 2015.
Pel que fa a la resta de Catalunya, el Servei Meteorològic de Catalunya també ha anunciat aquesta setmana que el 2020 ha estat l’any més càlid com a mínim des del 1950. L’anomalia de temperatura ha superat més d’un grau la mitjana del període de referència 1981-2010.
