Tot i no ser una ciutat de boira, aquest fenomen acostuma a visitar la ciutat alguns cops l’any, especialment durant la primavera. Són les anomenades boires d’advecció.
Aire càlid i aigua freda
Per a la formació del fenomen necessitem que hi hagi fort contrast tèrmic entre el mar i l’aire. Acostuma a passar a la primavera que és quan el mar el tenim més fred, però se’n veuen també a la tardor, l’hivern i, fins i tot, a l’estiu.
Els dies vinents, els mapes indiquen una gran entrada d’aire càlid, amb registres mitjans de gairebé 10 ºC per sobre respecte del que seria normal en aquestes dates.
És una situació idònia per veure boires costaneres, atès que a aquesta gran entrada d’aire càlid se li sumarà que ens trobem en un dels moments de l’any en què l’aigua del mar és més freda (ara com ara, al voltant dels 14 ºC)
Quan arriba la massa d’aire càlid, entra en contacte amb el mar fred. La capa més propera al mar es refreda i es condensa i forma la boira que acostuma a deixar-nos un front marítim fantasmagòric a Barcelona. Però es tracta d’un fenomen molt costaner. Tot i que a vegades la boira pot cobrir (si més no, en forma de núvols baixos) bona part de la ciutat, normalment es tracta d’un fenomen que rara vegada arriba alguns centenars de metres mar endins.
El vent també hi dirà la seva
El vent també hi tindrà un paper important. En funció de la direcció i de la intensitat, aquest fenomen apareixerà o no i, si apareix, tindrà una durada i una extensió diferent en funció d’això.
Per a un fenomen extens i durador interessa un vent fluix o encalmat, i, si és possible, de mar a terra, per aportar més humitat i dirigir els bancs de boira cap a la costa.
Mapes en mà, la situació sembla que seria més propícia entre diumenge i dilluns, i especialment a primera i darrera hora del dia. Entre el migdia i la tarda, el garbí clàssic que recorre la nostra costa podria reforçar-se una mica perquè, juntament amb el sol que farà, es puguin trencar aquestes boires de primavera (tot i que encara faltin setmanes per arribar-hi).
