Qui més qui menys ha pogut comprovar alguna vegada, o si més no intuir, que anar al bosc aporta benestar físic i psíquic. Però, què hi ha realment als boscos que ens fa sentir millor? Recentment un estudi català ha comprovat per primera vegada que els alzinars també emeten substàncies relacionades amb el benestar i la salut. Les concentracions màximes d’aquestes substàncies s’emeten sobretot a l’estiu.
La química del bosc vincula boscos i salut humana
Albert Bach és l’investigador principal de l’estudi de boscos i salut, realitzat conjuntament per l’ICTA, el CREAF, el CTFC i la UAB, i impulsat per la Fundació Bancària la Caixa.
Bach, investigador del Laboratori de Medi Ambient i Salut Humana del CTFC (EH2 Lab), explica que el seu grup de recerca va recopilar prèviament tota la literatura científica sobre aquesta temàtica i va comprovar que, amb més o menys rigor, tots els estudis fets fins ara (realitzats sobretot a l’Àsia) apuntaven que l’element o factor del bosc que vincula boscos i salut humana és la química del bosc.
Es tracta de substàncies químiques orgàniques que els arbres emeten de forma natural com a mecanisme de defensa per fer front als herbívors, per comunicar-se entre si i amb els animals —per atreure pol·linitzadors per exemple—, o per adaptar-se als canvis en situacions d’estrès, entre altres funcions. Dins de tota aquesta química hi ha un gran grup de substàncies importants per a la salut humana: els monoterpens.
Els monoterpens els notem, per exemple, quan ens endinsem dins d’una pineda i en notem l’olor de resina tan característica. Els monoterpens són presents també als olis essencials o l’aromateràpia. De fet, les medicines tradicionals xinesa i japonesa fa anys que els estudien i els apliquen en concentracions elevades en tractaments puntuals.
Aquest estudi, publicat a l’‘International Journal of Environmental Research and Public Health’, ha permès comprovar que els alzinars mediterranis també emeten concentracions significatives de monoterpens, variables depenent de l’estació de l’any i l’hora del dia, en funció sobretot de la temperatura, la humitat o la radiació solar.
L’estudi ha comprovat que les concentracions màximes es produeixen durant el juliol i l’agost a primera hora del matí (de 6 a 8 h) i de la tarda (de 13 a 15 h), quan fa més calor i sol.
Així doncs, les persones que caminen per aquests boscos estan subjectes a una major absorció potencial de monoterpens en el seu torrent sanguini.
Els efectes beneficiosos dels monoterpens a la salut
Els monoterpens són capaços, entre altres efectes, de fer disminuir les concentracions de les hormones d’estrès al nostre cos.
En un altre estudi realitzat pel Laboratori de Medi Ambient i Salut Humana, es va demostrar que estar més de dues hores en un alzinar redueix significativament els nivells de cortisol i immunoglobulina A, dues hormones lligades a l’estrès psicològic i fisiològic.
També van poder comprovar experimentalment, en un altre estudi, que aquelles persones que tenen nivells baixos d’aquests compostos químics a la sang perquè viuen en grans ciutats, lluny del bosc, quan van al bosc són capaces d’absorbir aquestes substàncies, les quals augmenten també a la seva sang.
En resum, si anem regularment al bosc, respirem aquests monoterpens i a més hi fem exercici, ens sentirem millor gràcies per exemple a una baixada dels marcadors de l’estrès, entre altres efectes sobre el nostre cos. Podem tenir llavors, un estat de salut més òptim.
Un estudi que ha corregit moltes mancances
Fins ara s’havien fet molts estudis, però sobretot en àmbits llunyans, en boscos asiàtics i del Japó, on predominen sobretot les coníferes. No s’havien fet en boscos mediterranis com és l’alzinar, un dels predominants a Catalunya i també a Collserola, en el cas de Barcelona.
A més, el paper dels monoterpens havia estat poc estudiat fins ara per sota de la copa dels arbres, per on circulem les persones quan hi passegem.
Albert Bach explica que molts del estudis fets fins ara s’han realitzat amb mostres molt petites de persones —poc significatives. A banda, molts no han arribat a tenir controls, és a dir, mesuren els efectes de les persones al bosc però no tenen en compte, o no especifiquen, quin era l’estat anímic de les persones abans d’anar-hi (si ja hi anaven motivades), o bé si les persones quan anaven al bosc hi realitzaven activitats que ja de per si comporten beneficis com pot ser fer esport, ioga, entrenament etc.
Els boscos mediterranis, un espai idoni per desenvolupar estudis nous
L’estudi sobre l’alzinar pretén aportar base científica, proves, al binomi boscos – salut humana per tal de parlar el llenguatge de la sanitat pública. Bach destaca que aquest estudi és només el punt de partida, des del Laboratori de Medi ambient i Salut Humana s’estudien els efectes potencials dels boscos catalans en la salut de les persones, per així trobar relacions més robustes que convencin la sanitat pública per tal d’aplicar mesures de medecina preventiva.
De fet, ja han recollit mostres d’altres tipus de boscos com rouredes o fagedes i actualment estan preparant altres estudis experimentals amb persones.
